John Stuart Mill: Vida, Educació i Crisi Personal

Mill va ser un filòsof anglès del segle XIX. El seu pare, James Mill, un important economista i amic de Jeremy Bentham (fundador de l'utilitarisme), va educar el fill de manera intensiva. Mill va ser un nen prodigi, però va patir carències emocionals i socials. Als 20 anys, va patir una gran crisi emocional que el va portar a intentar suïcidar-se. Aquesta experiència va fer que Mill defensés la necessitat d'una educació moral, emocional i en valors.

L'Utilitarisme (1863): Reformulació i Objeccions

La seva obra cabdal, L'Utilitarisme (1863), reformula l'utilitarisme de Bentham i respon a diverses crítiques i objeccions.

Capítol 2: Definició de l'Utilitarisme

«L'utilitarisme és una forma

...

Plató vs. Nietzsche: Una Comparativa Filosòfica

La Raó

Plató: Racionalisme Metafísic

Per a Plató, el racionalisme metafísic és fonamental. La raó condueix al món veritable, on el coneixement és un acte de record (anamnesi) d'idees immutables. La raó s'oposa directament als sentits, considerats enganyosos.

Nietzsche: La Raó i el Llenguatge

Nietzsche sosté que la raó crea conceptes per mitjà del llenguatge. Tant el llenguatge com els conceptes són, per naturalesa, convencionals i no reflecteixen una veritat objectiva.

Els Sentits i el Coneixement

Plató: Els Sentits i l'Opinió

Plató afirma que la ciència veritable no prové dels sentits. Aquests només ens permeten captar el món sensible, del qual obtenim una mera opinió (doxa),...

Nietzsche i la Manipulació del Nazisme

El nazisme és una doctrina política nacionalista, racista i totalitària que va ser impulsada a Alemanya per Adolf Hitler després de la Primera Guerra Mundial. Friedrich Nietzsche pertanyia a una família molt religiosa i protestant; va ser catedràtic de filosofia clàssica i teologia. A més, va ser un soldat que, per problemes de salut, es va haver de jubilar als 35 anys. La seua germana va publicar les seues últimes cartes, però va eliminar algunes parts per afavorir el nazisme.

El Nazisme com a "Mal Ús" de les Idees de Nietzsche

En primer lloc, no es pot afirmar que Nietzsche fes alguna interpretació sobre el nazisme, perquè és un moviment polític històricament posterior a les seues obres....

Segons Mill, totes les accions tenen un fi com a motiu. Preguntar pels principis de la conducta i de l’acció humana és preguntar pel seu fi. Mill afirma que el fi últim que perseguim és la felicitat, entesa no en sentit individualista, sinó, com postula l'utilitarisme, com «la màxima felicitat per al major nombre possible de persones». Aquest és el criteri moral que ha de guiar la conducta humana: el Principi d'Utilitat.

Principi d'Utilitat de Mill

Sosté que tota acció és bona en la mesura que tendeix a promoure la màxima felicitat per al major nombre possible de persones. Les accions correctes promouen la felicitat, mentre que les incorrectes generen el seu contrari. Per a Mill, la felicitat és el plaer i l'absència de dolor,...

Evolució de la personalitat moral segons Kohlberg

Segons Kohlberg, les normes morals o valors són diferents depenent de la cultura. Defensa que tots segueixen uns esquemes universals de raonament i es divideix en tres nivells diferents:

Nivells del desenvolupament moral

• Nivell preconvencional: Les normes se segueixen només pel càstig o la conseqüència.
  1. Obediència i por al càstig.
  2. Afavorir els propis interessos.
• Nivell convencional: Respondre favorablement a les expectatives que tenen sobre nosaltres.
  1. Expectativa interpersonal.
  2. Normes socials.
• Nivell postconvencional: Nivell de comprensió i acceptació dels principis morals que inspiren les normes.
  1. Drets prioritaris i contracte social.
  2. Principis ètics universals.

El concepte de persona a la història

Els...

Ètica: Llibertat i Responsabilitat

Origen de la Llei i la Moral

• D'on prové la Llei: La llei sorgeix de la imposició externa (govern, societat, etc.).
• D'on prové la Moral: Prové de la nostra consciència i genera un remordiment personal, creant la nostra moralitat.

La moral sempre ens afecta. Si ets més racional, tens una major consciència moral.

La Llei i la Moral

La Llibertat i les seves Limitacions

No existeix la llibertat plena, ja que la moral ens limita. No podem prescindir de la moral, ja que hi ha unes normes de conducta que hem de seguir.

Tipus de Llibertat

1. Llibertat Positiva (Lliure Albir / Llibertat Individual): És la llibertat bona, la capacitat que té l'ésser humà per decidir i actuar.
2. Llibertat Negativa (Llibertat de la Coacció)

...

Dos moments molt importants en la ciència

• Segle VI aC: Ciència i filosofia unides (disciplines indistingibles).
• Segles XVI i XVII: Revolució científica. La ciència esdevé independent de la filosofia amb mètodes propis.

Característiques de la ciència

Galileu Galilei és la figura més important perquè va escriure un llibre sobre com havia de funcionar el mètode científic.

Una frase molt famosa d’aquest autor és: “El llibre de la naturalesa està escrit en llenguatge matemàtic”. Això vol dir que podem utilitzar les matemàtiques per entendre com funciona la naturalesa.

• Experimentació: Crea una situació en la qual s'utilitzen instruments per experimentar.
• Matematització: Aporta major precisió a les observacions i permet lluitar

...

Glossari de Conceptes Clau de Lògica i Filosofia

Conceptes de Lògica i Raonament

Contradicció

Expressió lògica que sempre és falsa, independentment de les circumstàncies.

Deducció

Procés que permet passar d’afirmacions generals a afirmacions particulars.

Fal·làcia

Raonament que sembla correcte malgrat que presenta algun error.

Inducció

Procés que permet passar d’afirmacions particulars a veritats universals per mitjà de generalització.

Tautologia

Expressió lògica que sempre és veritable, independentment de les circumstàncies.

Sil·logisme

Raonament format per unes proposicions (anomenades premisses) que s’accepten com a vàlides, a partir de les quals s’obté una altra proposició diferent (anomenada conclusió).

Epistemologia

...

L'emotivisme moral de David Hume

Hume afirma que els éssers humans tenim una facultat anomenada simpatia. Allò que passa en els nostres semblants no ens és indiferent, sinó que genera una resposta emocional, ja sigui plaent o displaent. Aquest és el fonament de l'emotivisme moral.

Aleshores, els judicis ètics es generen en el cor, en les emocions o passions; no són ni relacions d'idees ni qüestions de fet. L'ètica se sent més que no pas es raona. Per tant, Hume s'oposa al plantejament ètic de Sòcrates o Plató, és a dir, a l'intel·lectualisme ètic. A més, els filòsofs contemporanis a Hume defensaven la fal·làcia naturalista, però Hume no hi estava d'acord i criticarà les teories racionalistes segons les quals l'origen de...

Què és l'epistemologia?

És la branca de la filosofia que estudia els problemes relacionats amb el coneixement.

Què és el coneixement?

És el conjunt de representacions mentals o idees que els humans ens fem del món i de les coses. Fonts: percepció, raó, autoritat.

Què és la veritat?

Dogmatisme: la veritat absoluta i l'ésser humà la pot assolir.

Escèpticisme radical: l'ésser humà no pot assolir cap tipus de veritat, ni absoluta ni relativa.

Probabilisme: no es pot assolir la veritat absoluta, però sí la veritat relativa.

Què és la lògica?

La lògica és la ciència que s'ocupa dels raonaments. La lògica formal s'ocupa de la validesa de les formes de raonament; la lògica informal tracta els aspectes no formals dels raonaments.

Què

...