Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Què és la metafísica?

La metafísica és una ciència o saber de tot allò que es troba més enllà de la física o del món material; és a dir, un estudi o saber d’una realitat espiritual.

Quins són els seus objectius?

El seu objectiu principal és l’estudi de l’ésser, però de l’ésser amb un ús existencial; és a dir, l’ésser com a substància i en un sentit general i global.

Formes de veure la realitat

La realitat es pot concebre de dues maneres principals, des d'un sentit restrictiu i des d'un sentit més ampli:

• El sentit restrictiu: Considera que la realitat és tot allò basat en l’experiència, ja sigui directa, mitjançant instruments (com un microscopi o telescopi) o patint-ne les conseqüències (com la gravetat). Coincideix

La genealogia de la moral segons Nietzsche

Els valors actuals s’han tornat relatius; ja no volen dir res. La moral tradicional va contra la naturalesa, contra el sentit de la terra i contra la vida. Aquesta moral, partint de lleis, normes, imperatius i valors universals, s'oposa a la vida i als seus instints.

L'origen dels valors

Nietzsche ho justifica fent una genealogia de la moral judeocristiana. Analitza i es pregunta per l’origen dels valors morals, és a dir, quin sentit tenien al principi:

• Moral dels senyors: A l’origen, el terme “bo” volia dir noble, privilegiat. Era la paraula que els nobles, poderosos o aristòcrates s’aplicaven a ells mateixos i a les seves accions. Els “dolents” eren el poble, la resta de persones.
• Moral

L'Experiència Segons Kant: Forma i Contingut

Kant afirma que els judicis sintètics a priori es basen en la forma de l’experiència. Això no vol dir que hi hagi una font de coneixement al marge de l’experiència, sinó que l'experiència posseeix una estructura o forma que es pot distingir de la seva matèria o contingut:

• La forma o estructura de l’experiència és permanent.
• La matèria o contingut de l’experiència és canviant o variable.

En resposta a Hume, Kant estaria d’acord que el contingut de l’experiència canvia, però subratllaria que l'experiència té una forma que és permanent i inalterable.

Les Dues Característiques de l'Experiència

Kant estableix que l'experiència, pel fet de ser-ho, té dues característiques fonamentals:...

Sentimentalisme Moral

Teoria ètica subjectiva que explica l'origen i la naturalesa de la moralitat en el fet que l'ésser humà es basa en el seu propi sentiment específic d'aprovació i desaprovació.

Característiques del Sentimentalisme Moral

• El que anomenem "bo" i "dolent" no es pot considerar com una qualitat o propietat d'un objecte moral. Si analitzem una acció moral, sigui bona o dolenta, i descrivim els fets, apareixeran les propietats dels objectes involucrats en l'acció, però el "bo" o el "dolent" no apareixerà enlloc com la qualitat de cap dels objectes, sinó com un sentiment d'aprovació o desaprovació dels fets descrits.

• La raó, per tant, no pot trobar cap base per a la distinció del "bo" i el "dolent", ni per a les distincions

Què és la filosofia?

Podríem dir que la filosofia és allò que fan els filòsofs quan reflexionen o escriuen. Aquesta paraula procedeix del grec que significa «amor a la saviesa». És una manera de reflexionar sobre certes preguntes que interessen als éssers humans, com què és la realitat. Moltes d’aquestes preguntes es poden respondre pel sentit comú. Aquesta manera filosòfica de reflexionar es caracteritza per un enfocament crític, ja que la filosofia evita els plantejaments confusos i només accepta respostes que estiguin ben raonades. La filosofia utilitza l’argumentació, és a dir, fa servir raons per justificar el que pensa, diu o discuteix. Els filòsofs utilitzen els seus propis arguments o es basen en arguments d’altres,

El Racionalisme de Descartes: Dubte Metòdic i Certesa

René Descartes, pare del racionalisme modern, afirmava que tot allò del qual es pot dubtar és fals. Per tant, conceptes fonamentals com l'existència de Déu, la realitat del món material o la fiabilitat dels sentits són qüestionables, ja que se'n pot dubtar. Coincidint amb filòsofs anteriors com Plató i Parmènides, Descartes conclou que els sentits ens enganyen.

El Dubte Metòdic i la Primera Certesa

Però alhora, arriba a la raó innegable de la seva pròpia existència. Si no fos així, no podria dubtar de la seva existència. D'aquesta certesa sorgeix la màxima: Cogito ergo Sum, que significa «Penso, llavors existeixo».

Descartes aplica el dubte metòdic per saber què és veritat...

El dubte metòdic consisteix en l'aplicació del mètode de René Descartes per a poder aconseguir una veritat universal i fonamental que serveixi de base del coneixement i de la realitat. El dubte metòdic sorgeix com a manera de rebatre l'escepticisme i poder descobrir una veritat evident en la qual fonamentar la seva filosofia. Per a aconseguir-ho, Descartes es posa en la pell de l'escèptic i dubta de tot coneixement adquirit fins avui. D'aquesta manera, i seguint el criteri de veritat, podrà descartar totes les idees que presentin dubte i quedar-se únicament amb les clares i distintes, sobre les quals no hi hagi cap possibilitat de dubte.

Nivells i aplicació del dubte

En primer lloc, dubta del coneixement sensible, aquell que rebem per...

René Descartes: El Mètode, el Dubte i la Recerca de la Certesa

L'Objectiu de Descartes i el Racionalisme

• L'objectiu de Descartes és trobar les veritats segures i indubtables a partir de les quals construir el coneixement. Per això, rebutja l'autoritat i la tradició, i es basa en l'ús de la raó.
• Desconfia plenament de l'herència dels autors antics, ja que la considera plena d'errors.
• S'inscriu en el corrent racionalista.
• La ciència avança si trobem un punt de partida absolutament indubtable sobre el qual no pugui haver incertesa ni controvèrsia.
• El primer objectiu del pensament cartesià és trobar aquelles veritats segures i indubtables (fonaments damunt els quals bastir tot allò que es pot conèixer).

El Dubte Metòdic i la Primera Veritat

• Proposa

Origen de les nostres idees
LOCKE
Idees simples (de sensaciói de reflexió) complexes (modes, substàncies i relacions)
Negació de les idees inates
Empirisme amb trets racionalistes
Hume
Percepcions fortes (impressions), dèbils (idees)-còpies de les impressions.
Idees complex=agrupació simples.
Empirisme fenomenista
Descartes
RacionalismeIdees adventícies/ factícies o fictícies
i innates (naturaleses simples, veritats universals i necessàries)
Coneixement
LOCKE
Conveniència o desconveniència de les idees. Tipus coneixement:
Coneixement intuïtiu (clar i distint, immediat o directe)
,, demostratiu (a partir d’altres coneixements o premisses)
,, sensitiu (a través de les nostres idees de sensació)
Hume
Conveniència o desconv.. Idees.
Criteri empirista...