John Locke: Segon Tractat sobre el Govern Civil - Anàlisi i Conceptes Clau
Capítol 1: Filmer i la Crítica a l'Absolutisme
CAP.1-FILMER
Capítol 2: L'Estat de Natura
CAP.2-ESTAT NATURA
CAP.1-FILMER
CAP.2-ESTAT NATURA
1. EL CONEIXEMENT
És el procés pel qual el subjecte capta mentalment la realitat objectiva. És el procés de captació pel pensament d’un estat de coses del món.
Captar: adonar-se compte, aprehendre, assabentar-se
Aprehensió: captació a través de la ment
Elements que intervenen en el procés de coneixement:
Aquell que coneix: Subjecte racional
Allò conegut: el món
L’acte de conèixer: el judici
El valor de varietat del judici: veritat o falsedat
Què és el judici:
És l’atribució d’un objecte a un predicat per la qual estableix com són les coses. A través dels judicis s’expressa el coneixement de les coses, jutgem com és el món. Aquest judici pot ser:
- Correcte, adequat i pertinent: verdader
- Erroni, inexacte i incongruent:...
El fenomen és allò que apareix. És alhora aparició i aparença:
La recerca teòrica només pot començar pel fenomen, però primer de tot hem de començar per la seva aparença. Només podem avançar cap a l’autèntica realitat si prestem atenció a allò que es mostra d’aquesta realitat. Per tant, el fenomen que se'ns apareix no ens mostra la pròpia realitat com a tot, però sí que ens permet accedir a la realitat.
L’ontologia és l’estudi de l’ésser sota dos principis:
El raonament deductiu pretén que les premisses donin suport total a la conclusió.
Exemple: El partit s'ha jugat dilluns o dimarts. No s'ha jugat dilluns, per tant, s'ha jugat dimarts.
Si plou, llavors la riera es desbordarà. Plou, per tant, la riera es desbordarà.
Si ha nevat, aleshores el port estarà tancat. El port no està tancat, per tant, no ha nevat.
A és condició necessària de B quan, si no A, aleshores no B.
Tenir tres costats és condició necessària de ser un triangle (única condició)...
Quan el seu estil es fa sec i eixut, és perquè vol que res no distregui l'exposició d'un pensament rigorós i lineal. Però quan vol ser brillant, insinuador, patètic, irònic, i fins i tot sofista, mai no li manquen els recursos. Va escriure uns diàlegs en els quals un centenar de personatges contrasten les seves opinions. Els diàlegs són una prova del domini que l'expressió oral tenia en el seu temps. En aquella època, el més corrent era dialogar i no pas escriure. Es conserven les obres exotèriques i no les esotèriques.
Pel que fa als temes, destaquen:
La Teoria de les Idees...
Descartes proposa un mètode eficaç per tal de dotar la raó humana d'un criteri definitiu i inapel·lable.
Aristòtil atorgava una gran importància al fet que els éssers humans puguem utilitzar el llenguatge per parlar i per pensar. Per a Aristòtil, l'ésser humà és l'animal amb logos, atès que aquesta és la característica essencial que ens distingeix de tots els altres éssers vius.
A més, el domini de la paraula és el que ens converteix en éssers morals, perquè gràcies a la paraula som capaços d'apreciar allò bo i allò just. I això és precisament el que fa possible la nostra convivència, de manera que la capacitat racional i lingüística està també associada a la nostra sociabilitat natural.
El sil·logisme és un raonament format per tres enunciats. Per Aristòtil,...
Hi ha una sèrie de paraules que s'utilitzen molt, però que s'han de saber distingir:
Per a l’empirisme resulta impossible tenir experiència d’una cosa que encara no ha succeït. L'exemple de les boles de billar mostra que no es pot establir una relació entre dos fets successius en termes de causa i efecte. La causalitat és un producte del tot injustificat de la nostra ment, que actua guiada pel costum.
En la deducció, a partir d’un principi general o una llei demostrada, passem a explicar un cas concret. Per exemple: si l’aigua...