Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Conceptes Clau: Instint i Llibertat

Instint

Forma de l'activitat psíquica i tipus de conducta. En un sentit ampli, l'instint es contraposa a la consciència.

Ser Lliures (Llibertat)

Aquella persona que té la possibilitat de prendre decisions i dur a terme accions sense imposicions externes.

Anàlisi des de la Consciència Moral

Des del punt de vista de la consciència moral, la frase suggereix que el comportament humà està dominat en gran part pel raonament i l'elecció conscient, mentre que els animals depenen en gran mesura dels seus instints i programació genètica.

Instint i Convivència

Si els humans es guiessin només per l'instint, com els animals, la convivència entre ells seria més fàcil i automàtica, ja que la conducta estaria dictada...

L'aspecte comunitari de la utilitat o de la felicitat

Cita 1 — Mill:

“La felicitat que configura el criteri utilitarista del que és una bona conducta no és pas la felicitat del mateix agent, sinó la de tots els afectats per ella”.

És a dir, la conducta correcta és aquella que repercuteix positivament sobre els altres. Mill confia en què l'individu pot assolir una harmonia entre l'interès personal i el col·lectiu, perquè creu fermament en:

• La força de l'educació. L'educació pot formar persones que actuïn moralment. (Optimisme il·lustrat: raó, progrés).
• La naturalesa humana. Optimisme antropològic propi també de la Il·lustració (Rousseau: la bondat natural i la capacitat de perfeccionament).

Cita 2 — Mill:

“Actua com voldries

Conceptes Fonamentals de l'Estat i la Nació

L'Estat

Organització humana que abasta la població (socialment, políticament i econòmicament).

• Components essencials: Població, Territori, Govern, Sobirania.

El Govern

Gestors dels recursos i les institucions de l'Estat, constituït per la classe política electa.

Diferència entre Estat i Nació

• Estats: Són duradors i abasten tota la població.
• Nacions: Conjunt de persones amb certs vincles i que són reconegudes com un col·lectiu.

Nicolas Maquiavel i la Ciència Política

Primer filòsof que va tractar la política com a ciència. El seu pensament continua vigent, tot i la polèmica que va generar.

Aquesta obra proposa una nova manera de veure la ciència política des de Plató: organitzar la convivència...

Estoïcisme: La Recerca de l'Harmonia Interior

L'estoïcisme és una filosofia helenística que es va desenvolupar a Grècia al segle III aC.

Segons els estoics, la felicitat es pot aconseguir mitjançant la virtut i el desenvolupament de l'harmonia interior. Creien que el camí cap a la felicitat implica acceptar amb calma i serenitat allò que no es pot canviar, com ara les circumstàncies externes, i centrar-se en el control de les pròpies emocions i accions.

Exemple d'Actitud Estoica davant la Decepció

Una persona està esperant un important resultat en el treball. Quan arriba el moment de l'avaluació, el seu superior decideix promocionar un altre company. En aquesta situació, l'estoic afrontaria aquesta decepció amb serenitat i acceptació....

Origen

Política: a la Grècia antiga era concebuda com l'art de viure en societat.

Filosofia política: estudi de l'organització i de la convivència en societat. Formula judicis sobre elements acceptables o no d'idees polítiques.

• Ésser humà social per naturalesa.

Thomas Hobbes, Sigmund Freud → l'ésser humà NO és social per naturalesa.

• Per interès.
• Ésser egoista: veu en altres enemics o mitjans per aconseguir objectius.

Aristòtil: l'ésser humà és social per naturalesa → pot desenvolupar les seves possibilitats.

Concepte d'estat

Sobirà: encarregat de mantenir l'ordre i l'estabilitat.

• Trets de l'estat:

Té poder territorial:

• L'estat està limitat per fronteres.
• Tothom al territori està sotmès a les normes d'aquest.

És sobirà: el màxim...

La Distinció Fonamental de Nietzsche

En aquest text, Nietzsche estableix una distinció entre la concepció de l'«home noble» i la de l'«home del ressentiment». Mentre que l'home noble veu el seu enemic com una cosa pròpia i important per a la seva identitat, l'home del ressentiment crea un enemic pervers per justificar la seva pròpia moral i autoimatge. Nietzsche argumenta que la idea de «bo» no és la mateixa per a ambdues concepcions, i que l'«home bo» de la moral del ressentiment és, en realitat, pervers. Així, la moralitat dels esclaus és contrària a la moralitat dels nobles.

• Home noble: aquell que té les virtuts de l’autoafirmació, la confiança, la creativitat i l'espontaneïtat.
• Ressentiment: sentiment hostil que es

Selectivitat setembre 2011 (sèrie 2)

1. La concepció de l'enemic en Nietzsche

En aquest text, Nietzsche presenta una comparació entre la concepció de l'enemic en la moral dels esclaus i la moral dels nobles. Segons l'autor:

• Moral dels esclaus: L'enemic és concebut com a "pervers" i es contraposa a la idea del "bo". Aquesta concepció és una creació posterior, resultat de l'odi insaciable dels esclaus.
• Moral dels nobles: La idea del "bo" sorgeix prèviament a partir d'un mateix i només després s'imagina el que és "dolent".

Nietzsche argumenta que l'"home bo" de la moral dels nobles és el veritable "pervers" en la moral dels esclaus, però aquesta visió està distorsionada per l'ull enverinat del ressentiment.

2. Conceptes clau

• «Noble»:

David Hume: L'Abstract

Continguts de la ment: impressions i idees

Què trobem a la ment si l'examinem amb l'experiència interna? Allò que percebem en ella, Hume ho anomena "percepció".

Pel seu origen, poden ser:

• Percepcions dels sentits, que formen l'experiència externa (de colors, olors, sons...).
• Percepcions de les passions, que formen l'experiència interna (de sentiments, emocions...).
• Percepcions produïdes per la reflexió o pensament, que inclouen els productes de la memòria, la imaginació i la raó (records, d'una banda; expectatives i fantasies, d'una altra; i finalment, idees abstractes de la darrera).

Per la forma com experimentem les percepcions, tenim la important divisió:

1. Impressions: les percepcions dels sentits i de les passions.

1. Plató: Teoria de les Idees i Política

Filosofar és preguntar-se per estimular l'esperit crític. Plató rebutja les afirmacions sense fonament, basant-se en la teoria de les idees i els mites.

• Ontologia: Les coses canvien (espai i temps), mentre que les idees són immutables. Les coses sensibles (sentits) són posteriors a les idees intel·ligibles (raó).
• Antropologia: L'ésser humà es compon de cos i ànima. L'ànima té una part sensorial i una de racional.
• Política: L'Estat just es basa en la jerarquia: filòsofs (raó), guardians (caràcter) i treballadors (sensorial).

Revisió dels fonaments

Plató revisa la seva teoria: les idees són definicions precises i immutables. El saber implica dialogar per investigar les premisses d'una informació....

Comparativa: La concepció de l'ésser humà

Aristòtil sostenia que l'ésser humà és un ésser social i polític per naturalesa. Creia que els individus troben la seva plena realització en les ciutats, ja que és en la comunitat on es desenvolupen les virtuts i s'aconsegueix la felicitat.

D'altra banda, Plató creia que l'ésser humà és una ànima tancada en un cos, i que el cos és només una presó temporal. Per a ell, l'ànima és immortal i eterna, i només pot alliberar-se del cos a través de la filosofia i la cerca del món de les idees.

Naturalesa humana i el concepte de persona

• Naturalesa humana (concepte biològic): És el genoma humà, idèntic en tots nosaltres en el 99,9%. L'ésser humà és l'individu nascut de pares humans;