Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Pensament filosòfic

El pensament de Descartes es basa en el racionalisme, és a dir, en la creença que el coneixement es fonamenta en la raó i la lògica. Segons l'autor, l'ésser humà pot arribar a la veritat a través de l'ús de la raó i del pensament lògic, sense necessitat de recórrer a la percepció o a l'experiència sensorial.

"Cogito ergo sum"

Una de les frases més conegudes de Descartes és "Cogito ergo sum" (penso, després existeixo), en què afirma que l'única cosa de la qual podem estar segurs és que existim. A partir d'aquesta afirmació, va desenvolupar la seva teoria del coneixement, sostenint que l'ésser humà pot arribar a la veritat mitjançant l'ús de la raó i el pensament crític.

La visió mecanicista del món

La...

Conceptes Fonamentals de l'Epistemologia

Epistemologia

És la branca de la filosofia que s’encarrega d’estudiar el coneixement humà.

Superstició

És una forma de creença irracional que atribueix connexions causals entre fets que en realitat no tenen cap relació provada.

Opinió

És un judici subjectiu que pot ser encertat o erroni, però que no està fonamentat en proves suficients o criteris objectius.

Creença

És l’acte mental pel qual una persona accepta que una afirmació o situació és vertadera.

Coneixement

És el resultat d’una creença que és vertadera i està justificada. És a dir, saber alguna cosa implica tenir una creença correcta i tenir raons sòlides per pensar que és certa.

Processos Cognitius: Percepció, Memòria i

La Justícia i la Ciutat Ideal segons Plató

Plató afirma que "en una ciutat així trobaríem la justícia...", referint-se a una ciutat on tothom és feliç. Aquesta felicitat col·lectiva és la clau per assolir allò que ell va cercar durant tant de temps: la ciutat ideal.

Condicions de la Ciutat Ideal

Plató opinava que aquesta ciutat havia de complir unes condicions obligatòries:

• L’abolició de la propietat privada.
• La igualtat de la dona (en certs aspectes).
• L’eugenèsia.

D'altra banda, quan la societat no és feliç, la ciutat esdevé injusta. Segons Plató, els dos sistemes polítics més injustos eren la democràcia i la tirania o dictadura.

Felicita i Igualtat

Finalment, Plató reitera que en una ciutat justa, totes les persones han...

L'Ètica de Kant i l'Acte Moral

Immanuel Kant sosté que cal fer el correcte perquè és el correcte, encara que no et surti a compte fer-ho. Això és actuar moralment.

D'altra banda, fer les coses per una finalitat de benefici propi o per por que et castiguin es considera actuar immoralment.

L'Imperatiu Categòric

L'imperatiu categòric és quan una acció només pot ser correcta si la norma podria convertir-se en una llei universal (no està escrita per les normes, però està implementada a la societat). Una cosa bona per a tothom seria llei universal.

Ètica Formal Deontològica

L'ètica formal deontològica diu que has de decidir què fer (com robar o no) seguint les normes morals. La moralitat no depèn de les conseqüències, sinó de la...

Utilitarisme de John Stuart Mill: La Felicitat com a Fi Últim

El text defensa la tesi utilitarista que la felicitat és l’únic bé desitjable com a fi últim, mentre que totes les altres coses només són desitjables com a mitjans per aconseguir-la. L’autor argumenta que el fet que tothom desitgi la seva pròpia felicitat demostra que aquesta és desitjable. Això justifica que la felicitat sigui un criteri de conducta moral. No obstant això, també reconeix que hi ha altres coses que les persones desitgen, com ara la virtut, cosa que planteja la qüestió de si la felicitat és realment l’únic fi.

Conceptes Clau

• «Felicitat»: L’estat de benestar o satisfacció que tothom desitja com a bé en si mateix.
• «Fi»: Allò que es busca per

Friedrich Nietzsche: Crítica a la Cultura Occidental

Friedrich Nietzsche és un dels filòsofs més influents de la modernitat. Va criticar durament la cultura occidental, especialment la religió, la moral tradicional, la ciència i la filosofia clàssica. Segons ell, aquests elements han reprimit la vitalitat humana i han creat una societat dominada per la por, el conformisme i la mediocritat.

El Perspectivisme: La Veritat com a Interpretació

Una de les seves grans aportacions és la crítica a la veritat i al coneixement tradicional. Nietzsche afirmava que no existeix una veritat única i objectiva. El coneixement no reflecteix la realitat tal com és, sinó que és una interpretació útil que s'ha construït socialment. Aquesta idea s’anomena...

L'Etern Retorn de Nietzsche: Concepte i Implicacions

El fragment citat, extret de l’obra La Gaia Ciència de Friedrich Nietzsche, s’inscriu dins del corrent existencialista i exposa una de les idees més potents del pensament nietzscheà: l’etern retorn. Aquesta concepció es relaciona profundament amb altres pilars del seu sistema filosòfic, com la voluntat de poder i la figura del superhome. Per entendre-la plenament, cal endinsar-se en la tesi que Nietzsche desenvolupa en aquesta obra.

El Temps Lineal vs. el Temps Circular

L’etern retorn es presenta com una alternativa radical a la noció cristiana del temps lineal, la qual parteix d’un origen (la creació) i es projecta cap a un final (el judici). Aquesta visió transcendent desplaça...

Descartes

1. No ens podem fiar de l’experiència sensible, ja que podem dubtar-ne.

Escepticisme metòdic: Parteix del dubte per veure si pot trobar una veritat de la qual no en pugui dubtar.

2. Dubtem dels sentits com a eina de coneixement (ja que a vegades ens enganyen). Aquest és l’únic nivell de dubte que mantindrà fins al final de la seva filosofia. La raó és l’única eina de coneixement fiable.

3. Tot el que jo percebi de forma clara i distinta serà vertader.

4. Representació mental. N’hi ha de tres classes: adventícies (provenen de l’experiència), factícies (construïm nosaltres combinant altres idees) i les innates (el pensament les posseeix per ell mateix). A partir de les idees innates demostra l’existència de Déu....

Examen 1: L'ètica kantiana i els deures

En segon lloc, pel que fa al deure necessari o estricte envers els altres...

Pregunta 1: L'ús de les persones com a mitjans

En aquest fragment, Kant analitza situacions on es violen els "drets necessaris o estrictes", com ara fer una promesa falsa o atemptar contra la llibertat i la propietat d'una altra persona. En aquests casos, l'individu utilitza les altres persones com a simples mitjans per assolir els seus propòsits, sense considerar-les com a fins en si mateixes.

Això contradiu el principi fonamental de Kant, que afirma que cal respectar i valorar els altres com a éssers racionals i autònoms. Aquest enfocament posa en relleu la importància del respecte mutu en les relacions humanes.

Pregunta

Glossari de Conceptes Filosòfics

Món Intel·ligible

El món intel·ligible és el pla on existeixen les idees o formes, considerades perfectes i immutables. Només són accessibles a través de la raó.

La Justícia en Si

La justícia en si representa la idea perfecta d'equilibri i ordre. En aquest concepte, cada persona realitza la seva funció correctament, independentment dels exemples que observem en la realitat.

Desgraciats Captius

Els desgraciats captius són aquells individus que no han tingut accés al món de les idees.

Persuasió

La persuasió és l'acte de fer que algú realitzi una acció mitjançant arguments o explicacions.

Accions Exteriors de l'Home

Les accions exteriors de l'home es refereixen a la manera com una persona es comporta...