Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Els Diàlegs de Plató: Etapes i Obres Clau

• Període Socràtic
• Període de Transició
• Període de Maduresa (El Banquet, Fedó, La República, Fedre)
• Període de Vellesa

Ontologia Platònica: El Dualisme de la Realitat

El Paper de les Matemàtiques

Les matemàtiques eren l'únic saber exacte, objectiu i absolut desenvolupat fins aquell moment. El seu objecte d'estudi són els números i les formes geomètriques. Aquestes entitats no són tangibles ni observables amb els sentits, sinó que són Idees (*Eidos*).

Plató planteja un model de realitat dual: l'Ontologia Dualista.

El Dualisme Platònic

El dualisme consisteix en la distinció de dos mons, aplicable tant a la teoria sobre la realitat (Ontologia) com a la teoria sobre el coneixement (Epistemologia)...

La Distinció Fonamental de Nietzsche: Moral Noble vs. Moral d'Esclau

En la seva anàlisi, Nietzsche examina la distinció crucial entre la moral noble i la moral d'esclau. Argumenta que la moral d'esclau neix del ressentiment, una reacció generada per la privació d'acció. Aquesta moral es construeix mitjançant la negació de tot allò que considera extern, sent aquesta negació el seu acte creatiu.

En contrast, la moral noble celebra afirmativament la seva pròpia essència i busca la contraposició només per aprofundir en la seva afirmació. Així, mentre la moral d'esclau es basa en la negació i la reacció, la moral noble és una expressió de vida, passió i afirmació positiva de l'ésser.

Conceptes Clau en la Moral Nietzscheana

• Esclaus:

Conceptes Fonamentals de l'Empirisme

Impressió

Percepció més intensa o viva, coneixement a través dels sentits, dades immediates de l'experiència externa o interna.

Idea

Percepció menys intensa. El seu origen i causa estan en les impressions; és una còpia debilitada en el pensament. Totes les idees procedeixen de les impressions.

Imaginació

Facultat que ens permet combinar idees simples amb altres per formar idees complexes.

Memòria

Facultat que ens permet transformar les impressions en idees, retenir-les i conservar-les per poder tornar a reproduir-les.

Principi de la Còpia (Criteri de Veritat)

Criteri de veritat: si volem determinar la validesa o realitat de qualsevol idea que posseeixi la nostra ment, hem de buscar la impressió de la qual...

Què és la lògica?

La lògica és la branca de la filosofia que estudia la validesa dels raonaments. Els mots grecs "logos" i "logikós" signifiquen raó, paraula o discussió. En filosofia, s’empra la lògica o el logos a fi de cercar la veritat, de convèncer mitjançant el raonament i de fomentar la capacitat crítica. Els raonaments són processos per mitjà dels quals obtenim informació a partir de dades conegudes.

Lògica no formal

En la lògica no formal s’estudia el contingut de les proposicions, el seu context, les intencions del parlant i, fins i tot, els components emocionals que hi són rellevants. A diferència de la lògica formal, que busca convèncer a través de la validesa del raonament, l’objectiu de l’argumentació...

L'ordre de coneixement i l'ordre de creació

Descartes distingeix entre l'ordre de coneixement i l'ordre de creació:

• Ordre de creació: Primer existeix Déu i, posteriorment, es creen les altres substàncies.
• Ordre de coneixement: Primer es coneix la substància pensant i, després, les altres dues.

Amb la finalitat d'explicar les substàncies, Descartes va distingir entre modes i atributs. Els atributs constitueixen l'essència o la naturalesa de cada substància, mentre que els modes són propietats no essencials.

Classificació de les substàncies

• Substància extensa (món material): Ha estat creada, és independent de la substància pensant, finita i imperfecta.
  Atribut: Extensió. Modes: Qualitats primàries.
• Substància pensant (jo): Ha estat

Hipòtesi del Déu enganyador

Hipòtesi del geni maligne

Si bé un Déu enganyador no és possible, sí que podria existir un geni maligne que ens enganyés.

a) Argument de la perfecció

(Déu com a causa de la seva idea en mi): Tinc de forma innata la idea d'un ésser absolutament perfecte, un ésser omniscient, omnipotent i summament bo. Aquesta idea l'ha posat aquest mateix ésser, és a dir, Déu, de forma innata en mi.

b) Déu com a causa de la meva existència

Jo, que em reconec com a ésser imperfecte, reconec al mateix temps que no puc ser l'autor (el creador) de mi mateix, perquè si m'hagués creat jo, m'hauria fet perfecte.

c) Argument ontològic

Si Déu és la perfecció absoluta i l'existència és una perfecció, aleshores Déu ha d'existir...

Diferències entre Plató i Aristòtil

Plató: teoria de l'ànima i la política

Plató divideix la realitat en món intel·ligible i món sensible. Les idees estan impreses en l'ànima i el camí del coneixement és el record o la reminiscència. L'home està format per cos i ànima, i aquesta té tres parts:

• racional (activitat intel·lectual)
• irascible (passions nobles)
• concupiscible (passions innobles)

La unió entre cos i ànima és accidental i el seu lloc natural és el món de les idees. Qui arriba al coneixement de la idea del bé farà accions bones; la virtut per excel·lència és la justícia, que s'obté amb el domini de la raó. Cada part de l'ànima ha d'aconseguir la seva excel·lència. Si es compleixen totes, l'home arribarà a...

La Filosofia de Plató: Conceptes Fonamentals

Les Idees de Plató: Immaterialitat i Eternitat

Segons Plató, les idees són immaterials, immutables, eternes i universals. Són la veritable realitat, perfectes i independents del món sensible.

La Dialèctica Platònica: Camí al Coneixement

La dialèctica és el procés mitjançant el qual s'arriba al coneixement de les idees, ascendint des de la multiplicitat sensible fins a la unitat intel·ligible.

Catarsi: Alliberament de la Ignorància

Quan practiquem la dialèctica, experimentem la catarsi, un sentiment dolorós que sorgeix quan ens curem de la ignorància i ens alliberem de les aparences.

La Teoria del Demiürg i el Món Sensible

La Teoria del Demiürg representa un Déu ordenador que, prenent...

El Mite de la Caverna de Plató

El Mite de la Caverna, escrit per Plató, seguidor de Sòcrates, il·lustra la seva idea central: nosaltres estem encadenats en una cova des que hem nascut, i les ombres projectades a la paret són el que considerem real.

La Narrativa de la Caverna

Els presoners encadenats pensen que observen el món real, sense adonar-se que només són ombres projectades. Un presoner aconsegueix desencadenar-se i ascendir. El resplendor de la llum del foc l'enlluerna inicialment. Aquest s'acostuma a la llum i segueix avançant, sortint a l'exterior.

A l'exterior, observa primer els reflexos i les ombres de les coses i persones per veure-les després directament. Finalment, l'home acaba observant els estels, la lluna i el sol. Torna...

Plató: La Teoria de les Idees

Com el seu mestre Sòcrates, Plató es va oposar a les teories relativistes i escèptiques dels sofistes. Els relativistes afirmaven que les coses són tal com les percebem, però segons Plató, oblidaven la diferència entre l'aparença i la realitat. Si les aparences són enganyoses i les nostres opinions sovint incorrectes, coneixem la veritable realitat anant més enllà de les nostres creences personals. Sòcrates i Plató defensaven que hi havia una realitat veritable, independent del nostre punt de vista. Tot i que aquesta realitat és de difícil accés, la tasca de la filosofia consisteix a assolir-la.

Els dos mons platònics

• Món sensible: Format per les coses particulars, imperfectes, canviants i corruptibles.