Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Protàgores: El Sofista del Relativisme

• Estades a Atenes com a viatger i la seva influència sobre Pèricles.
• Rebutjat per ser ateu-agnòstic.
• La cèlebre frase: "L'ésser humà és la mesura de totes les coses" (Realisme).
• Impossibilitat d'un coneixement comú universal.
• Perspectiva personal: "Si ho perceps així, és així".
• Negació d'una veritat objectiva independent.
• Relativisme i la impossibilitat de conèixer els déus, ja que són extrasensorials (Agnosticisme).

Gòrgies: La Negació de l'Ésser i el Coneixement

Les Tres Tesis del Nihilisme de Gòrgies

1. Res no existeix.
2. Si existís, seria incognoscible.
3. Si fos cognoscible, seria incomunicable.

Aquestes tesis fonamenten el seu Nihilisme.

Sòcrates: La Recerca de la Veritat Absoluta

• La seva execució

Actuació de l'Home Lliure i Activitat Pública

Activitat pública pràctica dels ciutadans basada en la comunicació, el debat i el diàleg, i la presa de decisions que té com a criteri de valoració la justícia.

Amor

L’amor és la força que ens porta al coneixement i el motor de la dialèctica ascendent. Progressem en el coneixement perquè estimem les idees. És desig d'engendrar bellesa immortal.

Ànima

Paraula que utilitza Plató per referir-se a una realitat totalment diferent del cos que pertany al món intel·ligible, separable i immortal, que aspira a alliberar-se del cos per retornar al seu origen diví i viure entre les idees.

Part Apetitiva de l'Ànima

Una de les tres parts de l'ànima és la font del desig i de les passions innobles,...

Molts homes inquiets d’arreu d’Hèl·lade viatjaven cap a Atenes, on hi havia una situació d’afany, preocupació i difusió cultural. Els filòsofs que expressen aquesta situació cultural són els sofistes.

El gir antropològic i el rebuig a la cosmologia

L’interès dels antics filòsofs era la natura, però els sofistes rebutgen aquesta temàtica cosmològica com a rebel·lió contra la impossibilitat de donar resposta al problema de la physis. Els sofistes es preocupen de qüestions que giren directament entorn de l’home, la seva educació per a la democràcia i la seva organització social.

Relativisme i escepticisme: Protàgores i Gòrgies

Els sofistes dubten de la capacitat humana d’arribar a un coneixement segur i universal;...

Iliada

Iliada: L'home no evoluciona, no canvia. Sempre té la mateixa personalitat. Comprèn tot allò que se li presenta. A través d'aquesta comprensió arriba a la moral i sap què ha de fer. Té la vitalitat elemental i no amaga les seves alegries davant els plaers físics. Parla d'ells amb un llenguatge directe.

1. La vida de l'home és mandada (la vida és la que hi ha i la que tenim) i no espera res del més enllà.
2. La poesia d'aquesta època elabora arquetips i s'oblida dels trets que distingeixen els individus. Només s'explica allò que és essencial.

Nèstor vell, Aquil·les jove.

Odisea

Odisea:

1. La naturalesa restaura els seus drets.
2. Hi ha pidolaires; el poble apareix en escena; el gos.
3. El vell ja no és portador de saviesa.
4. L'home és reservat,

John Stuart Mill (S. XIX)

Filòsof empirista i defensor del Reduccionisme Filosòfic. Aquesta actitud filosòfica aspira a explicar la complexitat d'elements simples sense fer referència a elements no naturals.

L'Utilitarisme: El Principi de la Major Felicitat

L'utilitarisme és un sistema ètic que estableix que és bo tot allò que promou la felicitat. Afirma que hem de valorar els actes per les seves conseqüències (correctes o no) en vistes a la felicitat que provoquen.

Característiques de l'Ètica Utilitarista

• Ètica Teleològica: Defensa que totes les accions persegueixen un fi.
• Eudemonisme: L'objectiu de les nostres accions és la felicitat.
• Hedonisme: Identifica la felicitat amb el plaer.

Concepte de Felicitat i Plaers

La Felicitat Segons

Recursos fònics

• Al·literació: Repetició d'un mateix so.
• Homofonia: Mots idèntics amb significat diferent.
• Interjecció: Mot per captar l'atenció.
• Onomatopeia: Imitació de sons de la realitat.
• Paronomàsia: Mots semblants amb diferent significat.

Recursos morfosintàctics

• Adjectivació: Ús excessiu de paraules adjectives.
• Anadiplosi: Començar repetint el final de l'anterior.
• Anàfora: Repetició de paraules al començament.
• Anàstrofe: Inversió de l'ordre de l'enunciat.
• Asíndeton: Omissió de nexes entre els termes.
• Catàfora: Anticipació del referent real posterior.
• Paràfrasi: Explicació senzilla d'un text.
• Commutació: Inversió dels termes de les oracions.
• El·lipsi: Omissió d'elements de la frase.
• Encavalcament: Continuació sintàctica en

RAMAS

epistemologia/gnoseologia=conocimiento humano    gno=como accede    epis=conocimiento cientifico( estructura,fundamentos,criterios)

antropologia=estudio se humano(pers,libertad,conciencia) dualismo

etica=conducta humana         metafísica= principios realidad, mas alla fisico

ontologia=ser y su existencia

política=entender ideas politicas,ideologias,instituciones

logica=principis raonaments correctes 

filo de la ciencia=naturaleza,metodos,justificacion conocimento cientifico

filo de la estetica=belleza,arte,y percepcion de lo Belló

filo del lenguage=naturaleza,origen y funciones lenguaje

SOFISTES

oradors a sou=ensenyen a parlar a l'elit/persuacio tenir exit

saber practic(utlitarisme)

relativisme moral="home mesura tot"

escepticisme epistemologic=...

1. Com diu Descartes que podem trobar una veritat indubtable?

Descartes afirma que podem trobar una veritat indubtable aplicant el dubte metòdic, és a dir, dubtant de tot allò que pugui ser posat en dubte fins a arribar a una veritat absolutament segura.

2. Té algun resultat aquest dubte metòdic?

Sí. El dubte metòdic condueix al descobriment del cogito: “penso, per tant existeixo”, una veritat indubtable que resisteix qualsevol dubte.

3. Hi ha alguna base indubtable per arribar al coneixement?

Sí. La base indubtable del coneixement és el jo pensant, ja que l’existència del subjecte que pensa és coneguda amb certesa absoluta.

4. Argumenta Descartes que hi ha algun criteri de veritat per reconstruir el coneixement?

Sí. Descartes estableix...

El Saber Filosòfic: Actitud i Origen

• La filosofia és una actitud davant el saber, no un conjunt de coneixements.
• Segons Plató, el sentiment filosòfic és el thaumazein (admiració i sorpresa davant la realitat).
• Segons Heidegger, neix de l’angoixa davant la finitud i la mort.
• Per Karl Jaspers, sorgeix en situacions límit (malaltia, fracàs, mort).
• L’actitud filosòfica és preguntar-se, dubtar i reflexionar sobre allò que sembla evident.
• Històricament, la filosofia neix a Grècia al segle VI aC, amb el pas del mite al logos.

El Pas del Mite al Logos

Aquest canvi marca el naixement del pensament filosòfic i científic:

• Abans, les grans preguntes es responien amb mites (relats tradicionals i imaginaris sobre déus i herois).
• Els mites explicaven

La Justícia a la Ciutat Segons Plató

1. La Ciutat Primitiva (Justa)

La ciutat primitiva és una ciutat senzilla i justa, on les persones col·laboren i cadascú fa el que sap fer millor. En aquesta etapa, no hi ha govern ni conflictes.

2. La Degeneració de la Ciutat (Hybris)

El desig de tenir més diners i luxes (la hybris o desmesura) provoca l'aparició de la ciutat de luxe o malalta. Allà hi ha excés, desigualtat, pobresa i guerres. Es perden els valors i la justícia desapareix, perquè les persones només pensen en el seu benefici.

La Ciutat Opulenta (Excés i Corrupció)

És la ciutat molt rica i luxosa. Aquest excés de riquesa la fa corrupta i injusta. És el pas anterior a la ciutat malalta.

La Ciutat Malalta (Injustícia i Conflicte)