Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Utilitats de les taules de veritats:-calcular les posibilitats de veritat i falsedat de les proposicions mitjançant un procedimenr mecànic-ens permeten saber si dues o més preposicions son llogicament ekivalents-podem analitza les inferencies deductives i saber si son deduccions correctes o no.El signe I- es diu clausula consecutiva o deductor i representa:així doncs.Lògica:La ciencia de la inferencia vàlida.Relació de la llogica amb la filosofia de l'antigitat utilitzaven la logica matematica.Per la seua versemblança amb l'algebra repp el nom de calcul de proposicions.El que distingix una contradicció de una paradoxa es qeu una contradiccioes unaoracio que afirma i nega al mateix temps i una paradoxa es una oraciode la kual podem...

Antropologia: Relació entre cos i ànima

L'ésser humà està compost per dues substàncies: una extensa (el cos) i una altra pensant (l'ànima). Seguint la regla de l'evidència, es conclou que l'ànima no té una relació intrínseca amb el cos, ja que són dues substàncies diferents i completes. Tanmateix, Descartes no pot negar una autèntica unió, ja que l'ànima decideix, el cos executa i existeixen sentiments que afecten ambdues parts. Així, considera la unió com a accidental: juntes formen l'ésser humà, i la mort en representa la separació (la dissolució del cos i la permanència de l'ànima).

Física: El mecanicisme i la cosmologia

Descartes vol descobrir l'existència del món exterior i conclou que, si tenim la capacitat de...

Ontologia: La Realitat i el Ser

• Teoria de les Idees: dualisme ontològic (el món sensible i l’intel·ligible).
• Mite de la caverna: interior i exterior.
• Relació entre el sensible i l’intel·ligible: imitació, participació, ombres. Dependència ontològica d’allò sensible.
• Idees: essències de les coses, causes del ser de les coses.
• Graus de realitat: símil de la línia – mite de la caverna.
• Idea de Bé: la seva funció ontològica.

Teoria de les Idees

Plató es pregunta pel significat de la justícia i la naturalesa de la societat justa, i formula una teoria del coneixement. Plató ens diu que les idees poden ser objecte de ciència i les coses no.

1. El món de les coses: de les aparences, de les ombres, que es perceben amb els sentits. Aquest

El símil de la línia: graus de coneixement en Plató

Plató distingeix diferents graus de coneixement a través del que s'anomena el símil de la línia. Aquesta al·legoria diferencia entre el coneixement que ens proporcionen els sentits (doxa o opinió) i el que ens proporciona la raó (episteme o veritat).

Doxa i Episteme: Opinió vs. Veritat

Segons Plató, el desenvolupament de la ment humana passa, en el seu recorregut des de la ignorància fins al coneixement, per dos moments fonamentals: la doxa i l'episteme. Aquests es diferencien per la fiabilitat del saber que ens atorguen i pel seu objecte de coneixement.

Exemple: Si preguntem a algú què és la Bellesa i comença a descriure coses belles, l'estat mental d'aquesta persona és un estat

1

El coneixement científic

La filosofia i la ciència neixen com una alternativa racional a les cosmogonies mítiques (mites que narren l'origen del món de forma poètica i imaginària). Aquests dos sabers es diferencien de la religió o l'art. La ciència va emprendre el camí del mètode experimental, un camí que iniciava la seva progressiva emancipació de la filosofia.

Un saber metòdic

Quan parlem de ciència, ens referim a un saber definit, precís i metòdic que ofereix descripcions rigoroses dels fenòmens, prediu amb força exactitud el seu comportament i n'obté resultats útils i comprovables. La ciència no és un saber infal·lible, però l'aplicació sistemàtica del mètode científic li permet detectar i eliminar els errors....

El Mite de la Complexitat i el Finalisme

Quan parlem de superar l’antropocentrisme, estem parlant de dues coses principals:

1. Superar la Idea de Finalitat (Teleologia)

   Cal superar la idea que les coses tenen una finalitat que situa l’ésser humà per damunt de tot. Una certa orientació de l’evolucionisme no deixa de ser un finalisme.

   Teilhard de Chardin: L'Evolució Orientada

   En aquest punt situem a Teilhard de Chardin, francès jesuïta, el qual afirma que l’evolució no és atzar; l’evolució existeix, però en ella hi ha una finalitat. És a dir, segons Chardin, en l’evolució hi ha una certa orientació, transcorre seguint un guió que posa l’home per damunt de tot. (Aquest autor s’ha d’entendre en temes més religiosos i espirituals)

Llibertat i determinisme: l'ordre i l'elecció

Tal com donem per suposat l'ordre de la realitat cada vegada que fem l'esforç de pensar, també a cada pas estem donant per suposada la capacitat humana per triar uns o altres camins, per elegir dins de certs marges què serà de nosaltres. L'ordre universal i la llibertat humana constitueixen les dues evidències sobre les quals bastim les nostres creacions més valorades: la ciència i la moral.

El determinisme i el desenvolupament científic

Les posicions deterministes han aparegut al llarg de la història de diverses maneres, depenent del tipus, ordre i llei en què posem l'accent a l'hora de remarcar allò que ens dirigeix. El desenvolupament de la ciència provocarà que aquest determinisme,...

Classificació i Naturalesa de les Normes Jurídiques

Les normes jurídiques es poden classificar en tres grans categories:

• Obligacions: Prescriuen accions que s'han de fer.
• Prohibicions: Normes que indiquen accions que han de ser evitades.
• Permissions: Prescriuen les condicions sota les quals es poden realitzar certes accions.

Les obligacions i les prohibicions manifesten el caràcter sancionador de l'Estat, mentre que les normes permissives estableixen el marc on els éssers humans fan realitat els seus desitjos.

El Positivisme Jurídic

El positivisme jurídic afirma que no hi ha més dret que el positiu i que el dret és sempre objectiu. Aquesta perspectiva permet distingir amb precisió:

Distincions Fonamentals

Es distingeixen clarament:

• Les normes

El pensament de Descartes i la nova ciència

El seu pensament està immers en la nova física i la nova astronomia. Tot el saber de l'home és una única cosa, encara que aquest es manifesti en diverses ciències. La saviesa no és l'acumulació de coneixements, sinó una actitud que consisteix a regir-nos per la veritat. Descartes vol trobar la veritat utilitzant, exclusivament, la raó.

El coneixement i les idees innates

El coneixement és una representació a la ment humana d'una realitat aliena. La representació són les idees i, per aquesta associació, el coneixement és l'anàlisi de les idees. Les idees que cal sotmetre a estudi són les idees innates, ja que les que provenen dels sentits no són fiables. Descartes adopta una perspectiva...

El Superhome: La nova moral

La nova moral es basa en el desig apassionat de viure, recolzada en l'exaltació per la vida sense cap entrebanc. La vida té valors per ella mateixa; és el valor absolut al qual se subordinen tots els altres. No hem d'imposar cap norma a la vida, només fruir d'ella. La vida és l'impuls, el cos, l'instint. És l'essència del superhome sorgit de les cendres de l'home cristià.

La tasca de l'home nou és crear valors, els seus propis valors. Aquests valors se centrarien en la força i el poder, segons el pensament de Nietzsche. Aquest home nou serà com un nen petit i innocent que juga. Un nen petit no té cap malícia i només vol jugar; no li agraden els sacrificis ni estar quiet i callat, vol ser feliç a cada...