Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Immanuel Kant (1724 - 1804): Vida i Rutina

Immanuel Kant (1724 - 1804) era un home de costums i seguia una rutina molt precisa. La gent de la ciutat posava els rellotges a l'hora gràcies al seu passeig de la tarda: cada dia passava pel mateix lloc a la mateixa hora. Va portar una vida, per estrany que sembli, poc interessant. Mai no es va casar, mai no va emmalaltir i *mai no va sortir de la seva ciutat natal*, a l'est de Prússia. Tot i així, Immanuel Kant va ser un gran pensador. Va morir als 80 anys.

La Crítica de la Raó Pràctica: Estructura

La Crítica de la Raó Pràctica es pot estructurar en 3 apartats principals:

1. Anècdota Introductoria

• Tot comença a partir d'una anècdota. S'explica que Kant només va arribar tard a classe 2 cops:

Relativisme cultural

El relativisme cultural estableix que les costums, els valors i altres pràctiques culturals són relatives a la cultura de la qual formen part i no poden ser enteses des de fora.

Etnocentrisme

L’etnocentrisme designa la tendència a considerar les característiques de la cultura pròpia com a superiors i models universals per a la resta de grups humans. Es jutgen les altres pràctiques com a incorrectes si són contràries a la pròpia.

Relacionisme cultural i interculturalisme

El relacionisme cultural manté la possibilitat de l'interculturalisme: considera que l'intercanvi cultural és positiu i, en cap cas, no s'ha d'evitar.

Valors universals

Els valors universals són vàlids per a totes les cultures i poden fundar les...

El dubte: dubte hiperbòlic i metòdic

El dubte.
Hi ha diferents maneres de referir-se al dubte proposat per Descartes (comprovar al llibre de classe); les més habituals fan referència al «dubte hiperbòlic» o «dubte metòdic». Totes volen dir el mateix: cal dubtar de tot el que sigui possible i, aleshores, considerar-ho fals.

Meditacions metafísiques potser són l’intent cartesià més clar de posar en pràctica el dubte. Veiem-ho.

Quan comença a errar l’home? De petit. El nen és un home imperfecte, mancat d’allò que caracteritza l’home: la raó, que s’ha d’imposar.

Cal admetre que ens equivoquem; estem malalts de les nostres pròpies opinions. Quin és el primer pas per guarir una malaltia? Doncs bé, el primer pas és meditar...

Justificabilitat i naturalesa de la moral

Per a la justificabilitat hi ha dues teories: el relativisme moral i l'universalisme moral. Segons el relativisme, els codis morals diferents són igual de vàlids, ja que depenen de les societats respectives i les creences morals oposades són igual de justificables.

Els relativistes afirmen que les creences morals tenen la funció necessària de mantenir integrada la societat perquè no desaparegui. Les creences morals són vàlides per a aquella societat i no per a cap altra. Els universalistes repliquen que el fet que una creença moral sigui necessària per a una societat no en justifica la seva veritat. Els relativistes també assenyalen que hi ha hagut una gran diversitat de creences morals arreu...

La Genealogia de la Moral segons Nietzsche

L’ésser humà es desconeix a si mateix, malgrat saber tantes coses, perquè no para esment a les seves vivències o experiències més directes i immediates de la vida.

Origen de l'Escrit

L’origen més recent d’aquest escrit, que Nietzsche considera polèmic, es troba a Humà, massa humà. Un llibre per a esperits lliures, elaborat entre 1876 i 1877, però el seu origen més remot es remunta a la joventut. Són pensaments que descansen en una voluntat fonamental de coneixement que sempre ha acompanyat el filòsof.

El Problema del Mal

Aquest impuls remot es troba en la tendència natural de Nietzsche a afrontar, ja als 13 anys!, el problema del mal, o sigui, en la qüestió sobre l’origen dels...

Teoria platònica de les idees

Plató defensa la possibilitat d'assolir veritats objectives, universals i absolutes sobre la realitat. Plató està fermament convençut que de les coses del món físic i material, és a dir, d'aquelles que percebem per mitjà dels sentits, és impossible d'obtenir un coneixement vertader.

Segons Plató, si ha d'existir la veritat, han d'existir certes realitats que no canvien. Seran, doncs, realitats no materials, eternes i immutables, i constituiran l'objecte del vertader coneixement. Per a Plató, «real» equival a etern i immutable, és a dir, a idea.

Jerarquia de les idees

Podem dir que les idees estan jerarquitzades entre si, i per això podem fer referència a la piràmide, en la qual el cim més alt és...

L'ètica d'Epicur

Epicur remarca la importància del cos com a fonament de l'existència i afirma que la felicitat de l'ésser humà consisteix en el plaer. Aquest plaer es basa en l'evitació del dolor mitjançant la gestió dels desitjos.

Plaer i dolor

Els dos principis fonamentals del viure són el plaer i el dolor. Epicur fa una curosa categorització dels plaers, indicant quins són recomanables i quins no. Segons el filòsof, existeixen tres tipus de desitjos:

• Naturals i necessaris: les necessitats físiques bàsiques (alimentar-se, calmar la set...).
• Naturals i innecessaris: la conversa amena, la gratificació sexual i les arts.
• Innaturals i innecessaris: la recerca de la fama, del poder polític o del prestigi.

Recomanacions sobre els desitjos

Epicur...

La Política d'Aristòtil: L'origen i la naturalesa de la ciutat

Aristòtil es proposa analitzar l'origen i la necessitat de la política. Tots els homes busquen associar-se per romandre vius:

• La família: La primera associació natural, buscada per a la procreació.
• Els clans: Les famílies s'associen entre si per assegurar la seva subsistència.
• La ciutat (Pòlis): Sorgeix quan els clans estableixen lleis comunes per a la convivència.

L'home com a ésser social i racional

L'home és un ésser social per naturalesa, ja que no pot viure aïllat. Aquell que menysprea la vida en societat només pot ser suprahumà (un déu o un heroi) o infrahumà. Aristòtil afirma que l'home és un animal social en major mesura que la resta d'animals gregaris, ja...

L'ètica d'Aristòtil: L'eudemonisme

L'ètica d'Aristòtil és eudemonística, és a dir, que defensa que totes les accions humanes tendeixen o van encaminades a aconseguir la felicitat. Totes les accions tenen un fi, que s'identifica amb el bé. La felicitat serà el bé suprem.

Moltes teories ètiques són eudemonístiques; el problema està en discrepar sobre què és la felicitat. Per Aristòtil, la felicitat consisteix a aconseguir la perfecció de la pròpia naturalesa humana; per això, si volem saber què és la felicitat, haurem de fer una anàlisi de la naturalesa humana.

La naturalesa humana i la raó

Un ésser és feliç quan actua d'acord amb la seva naturalesa, aconseguint la màxima perfecció respecte a això. L'home és caracteritzat...

Karl Popper: Racionalisme Crític

Karl Popper va néixer a Viena l’any 1902 i va morir el 1994 a Londres. Popper es proposa investigar com ha de ser la ciència, és a dir, què ha de fer un científic per apropar-se a la veritat, és a dir, què es pot acceptar lògicament com a ciència, és a dir, com ha d’estar estructurada lògicament la investigació científica.

Aquesta investigació parteix de cinc pressupòsits filosòfics que ell va anomenar en el seu conjunt Racionalisme Crític:

1. Existeix una realitat independent del subjecte que la coneix.
2. Aquesta realitat és cognoscible.
3. Tot coneixement és interpretació de fets a la llum d’una teoria.
4. L’objectiu de la ciència és la recerca de la veritat.
5. Les teories només són parcialment