Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Llibertat d'elecció

La forma més comuna d'entendre la llibertat és com una capacitat de la voluntat per elegir entre diferents possibilitats, després d'una deliberació en què ponderem els avantatges i els inconvenients (les conseqüències) de les possibles accions.

Concepte d'autonomia

Kant proposa que les persones podem elegir no només els mitjans, sinó també els nostres fins: som autònomes. La llibertat és, des d'aquesta perspectiva, la propietat de la voluntat de ser una llei per si mateixa. Per això, en contemplar l'univers, convé assumir com a mínim dues perspectives:

• La dels esdeveniments externs: A la voluntat de les persones, que la ciència pot intentar explicar com a efectes causats per fenòmens que els precedeixen en

La substància en el pensament de Descartes

Descartes procedeix primer a examinar què és ell: una substància que té com a essència només el pensar. Després, examina si entre les seves idees n'hi ha alguna que permeti demostrar si existeix alguna cosa fora d'ell (l'existència de Déu).

Definició de substància

La substància és allò que té existència independent, és a dir, que no necessita cap altra cosa per existir (Déu). A cada substància li correspon un atribut, que constitueix l'essència de la substància (ànima/cos; cos/extensió). Els modes són les diverses formes segons les quals està disposada la substància.

Tipus de substàncies

• Substància infinita: Déu, a qui li convé l'existència absolutament.
• Substància finita:

Anàlisi de Conceptes Filosòfics Clau

Inversió de Valors: Es contraposen conceptes fonamentals:

• Esperit Apol·loni (Valors de la Raó): Morals absolutes, virtut, igualtat, docilitat, gregarisme, compassió.
• Esperit Dionisíac (Valors de la Vida): Morals individuals, vici, rebel·lió, orgull.

Friedrich Nietzsche: Temes Centrals

Al llarg de la seva vida, Nietzsche va abordar principalment quatre grans temes:

La Mort de Déu

Significa l'ateisme, però també la mort de les veritats absolutes i les idees immutables. La veritat del món ja no es busca fora del món mateix.

L'Aparició del Superhome

L'home de la vida moderna es conforma amb comoditat i plaers individuals, sense plantejar-se metes ideals. El Superhome ha de ser un déu terrenal; els seus...

Corrents epistemològics: el coneixement

• L'escepticisme radical: Argumenta que l'ésser humà no té capacitat d'atenyer el coneixement, perquè l'únic que podem captar són les aparences de les coses.
• L'escepticisme moderat: Sosté que també és impossible atenyer cap tipus de coneixement perquè no tenim un criteri definitiu per saber quan les nostres afirmacions són vertaderes.
• Dogmatisme: Accepta sense cap mena de dubte que l'ésser humà pot atenyer la veritat absoluta.
• L'empirisme: Només amb la percepció podem observar idees.
• Racionalisme: No totes les idees provenen dels sentits; també provenen de la raó.
• Criticisme: Les idees provenen de l'experiència, però es necessita raó i percepció per observar-les.

Diferències entre creença,

Comparativa: Plató i Descartes sobre Dualisme i Coneixement

Una semblança fonamental que trobem entre Descartes i Plató és que tots dos creien en el dualisme antropològic: la idea que els humans estan constituïts per dues meitats diferents: l'ànima i el cos. Per a tots dos, la veritat absoluta i les idees resideixen a l'ànima, mentre que el cos és només la font dels nostres errors.

Diferències en la Concepció de l'Ànima

Plató: L'Ànima Ideal i Eterna

Plató sosté que l'ànima és de naturalesa ideal, perfecta i eterna. Aquesta existeix abans d'unir-se amb el cos, en un món intel·ligible, el món de les idees.

Descartes: L'Ànima com a Pensament (Cogito)

Per a Descartes, en canvi, l'ànima és el pensament, el cogito, el jo pensant....

La ciència moderna (s. XVI-XVII)

Les teories científiques desenvolupades al Renaixement són decisives en la història de la ciència moderna i exerciran una gran influència en la filosofia (per exemple, Descartes al segle XVII adopta les matemàtiques com a model per a la filosofia). Bacon, Copèrnic, Kepler i Galileu donen la volta als plantejaments tradicionals d'Aristòtil i Ptolomeu i esdevenen màxims exponents de la ciència d'aquest moment, si bé cal esmentar la figura de Leonardo da Vinci (s. XV-XVI) com a precursor.

La nova ciència sorgeix immediatament del procés de les arts mecàniques i és Leonardo qui les ennobleix amb els seus nombrosos invents i posa les bases d'un nou saber que havia de ser empíric i matemàtic alhora;...

Segle XIII: La recepció d'Aristòtil i Sant Tomàs

Sant Tomàs d'Aquino va interpretar l'obra d'Aristòtil amb l'objectiu d'integrar-lo en la teologia cristiana. L'aristotelisme va suscitar resistències per part de l'autoritat eclesiàstica i d'aquells que s'identificaven amb Sant Agustí. Es va prohibir als filòsofs discutir qüestions teològiques amb l'intent de subordinar la filosofia a la religió. Tot i això, els filòsofs van persistir amb la seva actitud, cosa que va causar la seva condemna definitiva. A partir d'aquí, la filosofia s'havia de sotmetre a l'ensenyament de la fe i es va voler acabar amb l'aristotelisme.

Sant Tomàs d'Aquino

Va cristianitzar Aristòtil de la mateixa manera que Sant Agustí va cristianitzar Plató. El...

Aparició de la Filosofia a Grècia

La filosofia va aparèixer a Grècia, una terra que es dedicava al comerç i gaudia de llibertat d'expressió, especialment en relació amb Egipte. L'eclipsi solar del 585 aC marca el naixement de la filosofia.

Naixement del Discurs Racional

Es produeix el pas del Mythos al Lógos (del mite a la raó). El discurs racional s'ocupa del món natural.

• A Egipte: es coneixien l'escriptura, el càlcul aritmètic i l'astronomia.
• A Grècia: es desenvolupa la reflexió sobre el saber (filo-sofia).

Els Primers Filòsofs i el Logos

Els primers filòsofs utilitzen la raó per comprendre el món físic. El Logos és el discurs racional que intenta entendre el món natural a partir de forces naturals i no divines o sobrenaturals....

Plató

Idees principals

Plató lluita contra l'escepticisme i el relativisme dels sofistes. La seva Teoria de les idees postula una dualitat entre el món sensible i el món intel·ligible. Considera l'ànima (psique) com l'instrument per conèixer les idees, servint-se de les matemàtiques. Proposa una divisió de la ment en tres parts i de l'Estat en tres classes, establint un paral·lelisme entre elles. Mostra una clara preferència per l'aristocràcia com a forma de govern.

Similituds amb altres filòsofs

• Les seves idees coincideixen amb els conceptes universals de Sòcrates.
• Aristòtil coincideix amb Plató en la seva visió de la raó i en la necessitat de controlar els instints. També coincideixen en el fet que l'aristocràcia és la millor

Metafísica: L'Estudi de l'Ésser en Tant que Ésser

La Metafísica és la ciència que estudia l'ésser en tant que ésser.

Les Quatre Causes d'Aristòtil

Per al filòsof, tot allò que és necessari perquè es produeixi un fenomen és la seva causa. Aquestes són:

• Causa Material: Allò de què està fet l'objecte.
• Causa Formal: Les qualitats essencials o l'estructura.
• Causa Eficient: L'executor o agent que produeix el canvi.
• Causa Final: L'objectiu que es persegueix.

De la Cosmologia a la Teologia Aristotèlica

L'univers és un cosmos finit en l'espai i etern en el temps. Està dividit en dos mons:

Món Sublunar (Món Terrestre)

Món terrestre, imperfecte i corruptible. Està format pels elements: aire, aigua, terra i foc. Presenta un moviment rectilini...