Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

El pensament modernista

Kant i l'ètica formal

El pensament de Kant és complex. En l'àmbit de l'ètica, realitza una revolució en establir que les ètiques anteriors són materials (afirmen que s'ha d'actuar d'una manera per arribar a la felicitat). Per contra, l'ètica kantiana és una ètica formal: no defineix què és el bé o la felicitat, sinó que estableix ordres per actuar correctament.

• El deure: És la paraula clau de Kant. Per ser feliç, s'han de complir certs deures. Les accions s'han de fer per deure, no per por al càstig.
• L'imperatiu categòric: És viure sense condicions. La màxima de la voluntat ha de poder valer com a principi universal (el que tu vols fer ha de poder valdre per a tothom).
• Respecte: S'ha de tractar els altres

Les veritats segons David Hume

Hume distingeix dues veritats:

• Veritat de fet (matters of fact): són les veritats que es basen en els sentits i no en la raó; per tant, només són veritat si es poden comprovar empíricament.
• Veritat de raó (relations of ideas): són les que es basen en regles i càlculs derivats del seu propi llenguatge (lògica, matemàtiques, etc.).

Conceptes morals fonamentals

Per a Hume, hi ha dos conceptes fonamentals:

• Escepticisme: el món humà està fet de veritats probables i canviables, no absolutes, i per això veu amb recel la metafísica. Només considera certa la idea de la qual coneixem l'origen; critica les grans idees de la metafísica (substància i causa) i les idees innates. L'escepticisme considera que només

El Mètode Cartesià: Camí a la Veritat

El Mètode Cartesià és un conjunt de regles segures i fàcils dissenyades per arribar a la veritat en les ciències, basat en l'anàlisi profunda de les idees. Consta de quatre etapes fonamentals:

• 1) Evidència: No acceptar res que, d'entrada, no estigui clar i no es presenti a la ment de manera nítida i distinta.
• 2) Anàlisi: Dividir les dificultats en les parts més simples possibles per poder-les solucionar millor.
• 3) Síntesi: Ordenar les dificultats, començant per les més simples i ascendint gradualment cap a les més complexes.
• 4) Enumeració: Revisar exhaustivament tot el procés per assegurar-se que no s'ha oblidat cap element ni s'ha comès cap mancança.

La Metafísica Cartesiana

En la seva tasca...

René Descartes: El Mètode i la Primera Veritat

Els Motius del Dubte Metòdic

Els motius del dubte són fonamentalment quatre:

1. Dubte dels sentits: Els sentits corporals ens enganyen. Veiem miratges i ens mostren coses contradictòries. Per tant, no ens en podem fiar, ja que no ens donen una informació clara i distinta.
2. Dubte del món extern: Sovint no podem distingir entre un somni i la vigília (com en el tema de Calderón: “La vida es sueño”). Per tant, no podem estar gaire segurs de l’existència real del món extern, que ens arriba només a través del coneixement sensible.
3. Dubte del propi coneixement: De vegades, ens confonem fins i tot en el càlcul matemàtic. Per tant, no podem afirmar que el nostre coneixement estigui ben fonamentat.

Idealisme transcendental segons Kant

L'idealisme transcendental és una teoria del coneixement que fonamenta el coneixement en el subjecte (idealisme) i el seu màxim representant és el filòsof alemany Immanuel Kant.

La teoria del coneixement de Kant

La teoria del coneixement de Kant tracta d'una síntesi entre els aspectes del racionalisme i de l'empirisme, superant les dificultats respectives de cadascun. Kant intenta definir les condicions del coneixement a partir del subjecte (idealisme), mostrant els elements que participen en el procés transcendental, és a dir, els elements que fan possible l'experiència però que no procedeixen directament d'ella.

Kant tracta d'analitzar detalladament (crítica) la facultat del pensament distintiu de...

Els Sofistes: Retòrica, Relativisme i Escepticisme

A Atenes, l'aparició d'un nou règim polític, la democràcia, va crear noves necessitats en el ciutadà: la participació activa en la vida política. L'art de saber fer discursos, conegut com a retòrica, esdevingué essencial. Els Sofistes, filòsofs itinerants, van ser els encarregats d'ensenyar al ciutadà a obtenir l'èxit en la vida política, cobrant pels seus ensenyaments.

A diferència d'altres corrents filosòfics, els Sofistes no s'interessaven pel món natural, sinó que centraven la seva atenció en l'ésser humà i la vida en societat. La seva principal preocupació era l'habilitat de construir un discurs consistent i coherent, sense importar si aquest discurs reflectia la veritat....

L'utilitarisme i la felicitat

Partint de les consideracions precedents, se'n desprèn que l'únic que desitgem en... l'utilitarisme

1) Relació entre virtut i felicitat

Qualsevol finalitat que ens proposem està relacionada amb la felicitat. La virtut i la felicitat tenen quelcom en comú: ser virtuós ens fa sentir bé (plaer) i quan som conscients de no ser-ho ens provoca dolor o insatisfacció. Per tant, la felicitat i la virtut coincideixen en els seus components bàsics (plaer i dolor). L'únic fi de la nostra vida és assolir la felicitat. La resta de coses que puguem desitjar les desitgem o bé com a mitjà o bé com a fi, que forma part de la felicitat.

2) Definicions

Felicitat: obtenció de plaer o eliminació del dolor (individual i/o...

Un escriptor recent, en alguns aspectes de mèrit considerable, proposa:

Principis de no-intervenció en comunitats

1. Cap comunitat té dret a intervenir per la força en una altra comunitat per tal que aquesta adapti els seus criteris de civilització, a no ser que gran part d'aquesta darrera demani la ingerència.
2. Tampoc ho podem fer tot per prevenir-nos de l'expansió de la barbàrie, car la civilització no necessita recórrer a aquests mètodes.

Definició de campanya civilitzada i mitjans justos

• Campanya civilitzada: Campanya per preservar els drets individuals en les societats que encara no ho fan.
• Mitjans justos: No violents, no coactius.

La visió de Mill sobre la societat i la llibertat

La societat civilitzada segons Mill

La idea de Mill d'una...

La mort de Déu segons Nietzsche

En la seva obra La gaia ciència, Nietzsche predica o explica la mort de Déu. Nietzsche posa aquesta declaració en veu d’un boig que diu: “Hem matat Déu”. Quan Nietzsche diu això, no vol dir que Déu hagi existit. Mai va creure en l’existència de Déu. Nietzsche no considera que Déu creï l’home, sinó que l’home crea Déu. Nietzsche considerava que les raons per les quals els homes creaven Déu era per donar consol als homes miserables i per donar raó al sofriment existent. La idea de Déu és per als homes que no poden suportar la vida tal com la presenten. Nietzsche està en contra de tota la cultura occidental, la qual ha creat l’existència d’aquests dos mons: un món terrestre i un...