Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

INDETERMINISME: Afirma que els arguments deterministes han confós els factors condicionants (motius de l’acció) amb els factors determinants (causa de l’acció). Les accions no estan determinades, sinó condicionades.Evidència de l’acció: evidència intuïtiva de la llibertat. No necessita demostració. La creença que actuem lliurement i voluntàriament és una veritat evident per ella mateixa. Descartes (s. XVII)La llibertat és un postulat de la raó pràctica: malgrat que la llibertat resulta indemostrable, és necessari suposar-la perquè la moral sigui possible. Kant (s. XVIII)Existencialisme: no estem definits i acabats. Toca decidir què volem fer de les nostres vides. Nosaltres primer existim i després hem de construir el...

*Esdeveniment: Canvi en els estats de les coses que es produeix en un interval de temps *Acció: es una conducta deliberada i decidida, conducta intencionada, que conte un procés físic observable i un psíquic inobservable. Pot ser Acció positiva si intervé, Acció negativa si decideix no intervenir, intencionadament en el curs d'un esdeveniment.* Requisit perque un esdeveniment sigui una acció: -Existencia de l'esdeveniment, conducta observable de l'agent i aquesta produeix l'esdeveniment, l'agent creu que la seva conducta causará l'esdeveniment, el desig de l'agent que es produeixi l'esdeveniment i decisió d'empendre la conducta. *Esdeveniment evitats: s'haurien produit si no hagués dut a terme l'acció. *Accions omeses: Accions que...

E. La Teoria del Coneixement Platònic

Sòcrates deia que únicament l’ajuda a dirigir adequadament la seva ment mitjançant la maièutica, es dedueix que en realitat ja ho sabia, però ho tenia oblidat. Aquesta presència en la nostra ment d’unes directrius del coneixement, així com la possibilitat de relacionar, comparar, establir judicis, etc., és prèvia a tota experiència. En l’acte del coneixement, el que fem és recordar o reactualitzar contínuament aquesta possibilitat.

Aquesta cèlebre teoria platònica també ha de ser interpretada, ja que encara que Plató digui que el coneixement és una reminiscència o un record que s’aviva en la nostra ànima immortal amb ocasió d’observar alguna cosa, aquesta declaració és, com...

Immanuel Kant: Vida, Obra i Context Històric

Biografia i Obres Fonamentals

Immanuel Kant va néixer el 1724 a Königsberg, ciutat on sempre va viure i on va morir el 1804. Als 16 anys va ingressar a la universitat, on va cursar estudis de filosofia i on va exercir com a professor gairebé fins al final de la seva vida.

Kant, a més d'obres filosòfiques, va escriure obres de caràcter científic. L'aparició dels seus grans textos es va produir a partir del 1781, any en què publica les seves obres cabdals, conegudes com les tres Crítiques:

• Crítica de la raó pura (1781)
• Crítica de la raó pràctica
• Crítica del judici

Més tard, va publicar altres obres com La religió dins dels límits de la mera raó i La pau perpètua.

El Context de la Il·lustració

Els sentiments morals no són innats, són adquirits

Els sentiments morals no són una part congènita de la naturalesa humana, no són uns components innats, constitutius de la nostra naturalesa. Sinó que emergeixen; són com un brot que sorgeix naturalment d’ella (de la nostra natura), susceptible de ser ensenyada en un alt grau de desenvolupament.

Per tant, segons Mill, hi haurà d’haver una base natural, un fonament en la nostra naturalesa que faci possible el sorgiment natural i espontani del sentiment moral i de l’obligació moral.

Quin és el fonament natural d’on sorgeixen els sentiments?

És a dir, en la nostra naturalesa, el que sí que hi ha (com un component constitutiu d’ella) és un desig, un "sentiment" d'integrar-nos

Sanció última del principi d'utilitat

L'acceptació d'un principi moral comporta el reconeixement del fet que sento d'alguna manera una mena de força que m'empeny a evitar el seu incompliment. És a dir, notem com una mena d'obligació en la consciència de cara a realitzar uns actes i evitar-ne els seus contraris.

Ens referim al que anomenem el «deure» moral: es tracta de la força d'oposició que es manifesta en la consciència quan intentem incomplir algun principi moral, habitual en la societat.

Si traslladem aquesta descripció del deure moral a la tasca que vol dur a terme Mill, de defensa del sistema moral utilitarista, aquest autor el que farà és posar de manifest el motiu pel qual nosaltres ens hauríem de sentir obligats en consciència...

Genealogia de la Veritat i Conceptes Fonamentals

Michael Onfray i l'Episteme Metafísica

Anàlisi de l'obra de Michael Onfray, centrant-se en l'Episteme metafísica i la Veritat com a correspondència. Això implica revisar els fonaments metafísics, la teoria, la crítica a Nietzsche i la doble objectivitat.

Gènesi dels Conceptes

Exploració de la formació dels conceptes clau:

• Metafora i Concepte: La relació entre la metàfora i el concepte.
• Esquemes i Llenguatge: Anàlisi de la paraula, la multiplicitat, el cadàver (com a metàfora), l'hàbit i l'oblit.
• Temps i Oblit: El pas del temps i el seu impacte en la formació del concepte.

Gènesi de la Veritat

Estudi de les diferents dimensions de la veritat:

• La veritat, la raó (dues perspectives), el

1. L'imperatiu categòric i del deure moral.

   Kant diu que la idea de la moral és el que és, un fet. Aquest fet s'expressa a través de dues normes de tipus imperatiu: l'hipotètic, que està condicionat a una finalitat, i el categòric, una obligació necessària i universal (deure pel deure). Kant diu que un imperatiu així sol pot venir de la raó pura pràctica i aquesta formula té 3 maneres: Actua de tal manera que puguis convertir la teva mateixa màxima de comportament en llei universal; Actua de tal manera que sempre tinguis en compte els altres i a tu mateix com un fi, no com un mitjà; Actua de tal manera com si estiguessis en el regne dels fins.Llibertat, moralitat i racionalitat.Kant identifica la moralitat amb la racionalitat i ho

La realitat: voluntat de poder

La realitat — voluntat de poder: els éssers vius manifesten una tendència a superar-se, a transformar-se en noves formes superiors de vida. Segons Nietzsche, és una mena d'energia que tendeix a adquirir cada vegada més força; ell l'anomena «voluntat de poder». La vida no és només una tendència de supervivència; els organismes acumulen força i poder per crear formes superiors de vida. En l'home, aquesta voluntat de poder equivaldria a la voluntat de domini, de força, de creació: un poder que no pretén simplement sotmetre l'altre, sinó augmentar la seva pròpia grandesa.

Vida i voluntat

Continuació — vida i voluntat: la vida té un valor per si mateixa. La vida és un reflex de la voluntat de poder;...

Crítica a la tradició occidental segons Nietzsche

La cultura ens fa viure un engany, ens ofega i escanya la vida. “La vida il·lusòriament viscuda en una metàfora”: la cultura és una metàfora de la vida. La metàfora és una cosa que representa una cosa però no és la cosa que representa. Si la cultura és metàfora de la vida, el que viu en la cultura no viu la vida. La seva crítica té tres fonaments:

• A la filosofia: la filosofia socràticoplatònica és responsable de la divisió de la realitat en dos móns: el de les idees i el sensible. El valuós és el de les idees i el sensible és menyspreable, però la vida és al món sensible; per tant, menysprea la vida.
• A la religió: al món occidental és la cristiana i divideix entre