Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Fonaments Epistemològics i Crítica al Dogma

El que és vàlid per a la majoria no implica que ho sigui per a tothom.

Tradició

S’accepta perquè generacions passades ho han afirmat, però això pot comportar la pèrdua del sentit comú i la resistència a les noves interpretacions.

Autoritat

Recull els Idola de Francis Bacon. És propi de l’erudit basar-se en el coneixement establert.

El Problema dels Universals a l'Edat Mitjana

Aquest debat central es va desenvolupar en dues grans etapes:

• Patrística: Vol raonar el dogma.
• Escolàstica (Baixa Edat Mitjana): Raona els articles de la fe per evitar les desviacions. Tomàs d’Aquino és el màxim representant de l’Escolàstica.

Dues Visions Filosòfiques sobre la Realitat

1. Realisme (Sí)

Els patrons...

A continuació, es presenten les diferents perspectives filosòfiques sobre la naturalesa i l'essència de l'ésser humà:

Sòcrates

• Defensa que, si bé la majoria d'éssers vius són alguna cosa, l'ésser humà és l'únic que pot arribar a ser.
• Per tant, l'ésser humà pot millorar, especialment en l'àmbit de l'ètica, podent arribar a ser una millor persona i, conseqüentment, ser virtuós.

Maquiavel

• Defensa que tots els éssers humans són, han estat i seran iguals, ja que la naturalesa humana es basa en l'egoïsme.
• Tots els nostres actes es fonamenten en el nostre interès i en l'intent d'aconseguir més poder del que tenim actualment.

Descartes

• Defensa que l'ésser humà és l'únic ésser compost de dues parts: el cos i l'ànima.
• Cal tenir en

La saviesa moral: saber ser feliç

És prudent qui sap actuar buscant allò que li convé, però no allò que li convé en un moment puntual, ni tan sols a mitjà termini, sinó en el conjunt de la seva vida. Optar per un plaer immediat, que a la llarga causa dolor, és d’imprudents; conjugar el sacrifici i el gaudi de manera que resulti la major felicitat possible és de savis. És prudent la persona que sap trobar el just mitjà entre el defecte i l’excés, entre la temeritat i la covardia, entre el malbaratament i l’avarícia; la persona que sap apreciar l’amistat, l’afecte i la lleialtat, i no es deixa enganyar per l’èxit fàcil ni pels amics que només t’acompanyen en el triomf, i no en el fracàs.

Saber ser just

Quan afirmo...

4Mortunfinalpresent:La ment es un fet biologic xo tmb un fenomen social i cultural.Preguntes de la mort:1La mort es un final i un destí cert 2No es pot predir quan et pots morir es font d'angoixa 3es un acte personal xk ningú pot morir x nosaltres4es font de preguntes fonamentals,si es el final si es l'extinció..4.1Tema fonamental de la reflx. Filosofica:1Plato va afirmar q fliosofar es el mateix q aprendre a morir.2Els estoics pensaven q havien de viure cada dia com si fos lultim.3Montaigne va pensar q habia que meditar sobre la mort x coneixer-la mes.4Heidegger va afirmar q l'huma es l'únic q sap que morira. 5Unamuno pensava q els humans desitjam l'inmortalitat x q es un pensament tragic.4.2Mort preblema inútil.1Epicur: Deia q la...

Conceptes Clau: Món, Ideologia i Discurs

Metadiscurs

Discurs sobre altres discursos.

Concepció del Món

És un conjunt de respostes sobre la realitat i el seu sentit.

Ideologia

Conjunt d'idees generals que pretén donar una explicació raonada sobre el que hi ha i el que passa.

Ideologia Predominant

Justifica l'ordre politicosocial i l'estructura de classes per tal de conservar-les.

Tipus de Discursos i Coneixement

Discurs Científic

És la manera més rigorosa i fiable que ha inventat l'ésser humà per comprendre la realitat.

Discursos Pseudocientífics

Discursos no racionals que pretenen qualificar-se com a científics. Presenten les seves confuses xerrameques i supersticions com a ciències ocultes.

Discurs Filosòfic

Respon a la necessitat humana de...

Sòcrates: Optimisme Epistemològic

Sòcrates (s. V aC), contrari al moviment sofista, creia que l'ésser humà és capaç d'acceptar i assolir la veritat, la qual és única per a tothom. La raó és la via per assolir-la, fet que s'anomena optimisme epistemològic (amb la lògica es pot arribar a la veritat).

El mètode socràtic

• 1. Acceptació de la pròpia ignorància: El punt de partida necessari.
• 2. Fase deductiva (ironia): Feia preguntes innocents que portaven els interlocutors a contradir-se i quedar en evidència.
• 3. Fase constructiva (maièutica): Començant de zero, s'establien bases sòlides que han esdevingut el fonament del pensament actual.

Ètica de Sòcrates

Protagonitza una revolució moral: per primera vegada, la bondat, la moralitat...

Concepcions de l'Absolut

S'entén la necessitat de la persona de sortir de si mateixa com la recerca i anhel d'aquest ésser superior. Concepcions de Déu:

Teisme, Panteisme i Deisme

• Panteisme: És una realitat immanent al món. Creuen que Déu s'identifica amb tot allò que existeix a la natura.
• Teisme: És una realitat divina transcendent al món. Creuen que Déu és el creador de l'Univers i que hi pot intervenir. Pot revelar-se als homes.
• Deisme: És una realitat transcendent al món. Creuen que és la causa i el fonament del món, però no hi intervé. S'hi pot accedir de forma racional.

Per als teistes també és possible arribar a Déu gràcies a la revelació. Per als deistes és gràcies a la raó.

Possibilitat d'Accedir-hi

• Teisme: L'accepten

Filosofia

On neix?

La filosofia neix a Grècia (finals del segle VII a.C.) gràcies a la millora de les condicions de vida en els entorns urbans, impulsada pel comerç i l'expansió de les colònies.

D'on prové?

• Curiositat i admiració pel món.
• Necessitat de respostes per entendre la realitat.
• Ambient propici: intercanvi d'idees i creences.
• Crítica del pensament tradicional (evolució racional de l'exposició mítica).

Què és?

• Una actitud crítica.
• Qüestionar les coses abans d'acceptar-les per alliberar-se.
• Tenir idees pròpies per construir la pròpia vida.

Filosofia humana

• Animals: Viuen en el present constant; tenen memòria del passat, però no planifiquen el futur.
• Humans: Viuen en el passat, present i futur. Posseeixen intel·ligència (capacitat

Els Filòsofs Presocràtics: La Recerca de l'Arkhé

Els filòsofs presocràtics basaven la seva cosmologia en dos principis fonamentals:

• La realitat no pot sorgir en absolut del no-res; tot ha de tenir un origen.
• La varietat i multiplicitat dels fenòmens de l'univers tenen per origen una mateixa causa anomenada arkhé, que és l'origen de tot.

Aquests pensadors creien que, malgrat els canvis que percebem a la natura, hi ha d'haver alguna cosa en el seu interior que romangui permanent: una substància primera. Tot ha de tenir un origen, l'arkhé.

Els Filòsofs Monistes

Tales de Milet

Fundador de l'Escola de Milet, va ser el primer a deixar de reconèixer els déus i a buscar explicacions racionals. Afirma que tot prové de l'aigua. Tots els éssers...

Realisme

El realisme és una orientació filosòfica que defensa que podem conèixer la realitat en ella mateixa i que el nostre coneixement es correspon amb els objectes materials. Aquests autors pensen que les coses materials són reals i que existeixen independentment del pensament del subjecte. Per això, creuen que el coneixement s'ha de reduir a la realitat material i ha de deixar de banda les interpretacions subjectives.

Subjecte (Coneixement) <---> Realitat (Coses o objectes reals)

Hi ha dues postures diferents dins del realisme:

• Realisme radical
• Realisme moderat

El realisme radical

És la postura realista que considera que el coneixement és una còpia exacta de la realitat; pensen que podem tenir un coneixement exacte de les qualitats...