Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

El Joc com a Fenomen Cultural i Humà

Utilitats del joc: El significat del joc com a fenomen cultural implica que el joc és la comprensió de la realitat humana; no és un fet exclusivament humà. Es tracta d'una activitat lliure que Huizinga qualifica com a espiritual i irracional. Serveix per a la descàrrega d'energia vital, per relaxar-se i per exercitar activitats serioses que la vida t'exigirà més endavant.

El llenguatge serveix també per expressar la nostra dimensió afectiva, l'humor, etc.

Tipus de Judici i la Dimensió del Llenguatge

• Judici cognitiu: Cert o fals (pertany a l'enteniment).
• Judici ètic: Bé o malament (pertany a la racionalitat).
• Judici estètic: M'agrada o no m'agrada (pertany al gust).

L'Estètica: El Gust i la Naturalesa

La matèria i el dualisme antropològic

Segons els principis filosòfics, la matèria sempre és l'efecte d'una causa. Per una altra part, l'univers està en moviment, però no és un organisme viu amb capacitat de moviment voluntari, ja que està compost de matèria morta.

• Primer article: La causalitat de la matèria.
• Segon article: L'analogia del rellotge per explicar l'origen de l'univers.
• Tercer article: Caràcter antropològic i l'afirmació del dualisme ànima-cos en l'home. Si l'home només fos matèria, no podria ser lliure, ja que el moviment està determinat per les lleis de la física.

Perspectives filosòfiques

1. Ateisme

L'ateisme agrupa tots aquells que neguen l'existència de Déu o qualsevol altre tipus de realitat divina. L'ateisme...

Jean-Jacques Rousseau: Filosofia Pràctica i Essència Humana

Rousseau es preocupava fonamentalment de qüestions pràctiques relacionades amb religió, societat, política, dret i costums, cosa que el diferenciava d'altres pensadors, com Descartes, que estava més interessat en problemes de la ciència.

Les Quatre Tesis Fonamentals de Rousseau

1. L'ésser humà és bo per naturalesa, dominat per la *pietat natural*.
2. El mal no prové de l'individu, sinó de la societat i la cultura, causants de la degeneració i del mal.
3. El mal és evitable.
4. Defensa la religió natural com la que neix de la sinceritat del cor i està d'acord amb la raó.

El Mètode d'Introspecció i la Contradicció Raó-Sentiment

En una de les primeres obres, va proposar el mètode per...

Les Lleis d'Associació d'Idees de David Hume

Les idees simples poden ser separades per la imaginació, que pot tornar a unir-les com vulgui. Les lleis d'associació són tres:

• Semblança: Consisteix a passar d'una idea a una altra semblant.
• Contigüitat Espai-Temps: Si prenem les idees d'objectes que es troben en l'espai i el temps, la ment tendeix a recórrer-los de forma contínua.
• Causa i Efecte: Quan contemplem un esdeveniment (efecte), immediatament pensem en la causa que l'ha produït. Aquesta és la connexió més forta que fa la fantasia i la que fa que la ment recordi ràpidament una cosa; és el fonament de la crítica a la metafísica.

Crítica al Principi de Causalitat

La connexió causa-efecte és el fonament de la ciència i de tot...

El pensament filosòfic d'Epicur

Epicur va elaborar una doctrina moral hedonista, basada en una filosofia natural d'inspiració atomista. La seva obra més important conservada és la Carta a Meneceu, síntesi de les seves teories sobre la mort, el plaer i la felicitat.

Epicur afirma que la filosofia és necessària per a tothom, perquè ensenya i prescriu el camí de la felicitat, i perquè és el remei per als quatre grans mals de la humanitat (tetrafàrmac), que són:

• La por als déus.
• La por a la mort.
• La por al destí.
• La por al dolor.

Modernament s'atribueix a Epicur la visió que totes les explicacions plausibles d'un fet han de ser preservades, en contraposició a la visió de la navalla d'Occam, per la qual hom ha de retenir l'explicació...

David Hume: Les percepcions i el coneixement

Hume afirma que les nostres percepcions del món, és a dir, les sensacions o les emocions, no volen dir que hagin de ser representades del món exterior. Les classifica segons el grau de vivacitat:

• Les impressions: són les sensacions immediates de l'experiència.
• Les idees: són imatges difuses i borroses de les impressions, i aquestes són producte de la imaginació. Per exemple: el record de la idea de calor un dia de platja quan, a l'hivern, recordes aquell dia.

Procedència i composició de les percepcions

Les nostres percepcions també les podem distingir segons la procedència, i poden ser:

• Sensació: on intervenen els sentits.
• Reflexió: és un estat de reflexió mental.

També les podem classificar...

El mètode matemàtic de Descartes

El mètode es divideix en quatre regles fonamentals:

• 1. Evidència: No acceptar mai cap cosa com a vertadera sense conèixer que ho fos.
• 2. Anàlisi: Dividir cadascuna de les dificultats que s'examinen en tantes parts com fos possible i com calgués per a resoldre-les millor.
• 3. Síntesi (deducció): Conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i més fàcils de conèixer per ascendir a poc a poc fins al coneixement dels més complexos.
• 4. Enumeració: Fer arreu recomptes tan complets i revisions tan generals com per arribar a estar segur de no ometre res.

El dubte metòdic

El més assenyat és qüestionar-se tots els coneixements rebuts i anar a la recerca de veritats indubtables....

1. A la recerca de veritats eternes

1.1 Tot no pot ser relatiu:

Els sofistes defensaven que l’únic que diferencia una opinió d’una altra és el seu grau d’acceptació. Seguint Sòcrates, Plató discrepa dels sofistes: si totes les opinions valen igual i cap no és més veritable que una altra, el concepte mateix de veritat desapareix. I també desapareix la possibilitat d’establir unes referències objectives, uns acords bàsics sobre el significat de les paraules, imprescindibles per garantir l’ordre social.

Aquesta reflexió du Plató a afirmar que existeixen veritats independents de la nostra opinió i fins i tot de la nostra existència, veritats absolutes, universals, immutables i eternes. Aquesta afirmació la coneixem amb el...

Què és la Filosofia?

En l'àmbit popular, la filosofia s'entén com una activitat no gaire ben definida, però lligada al pensament i a la reflexió, a donar-hi voltes a les coses. La paraula filosofia ve del grec i relaciona dos conceptes: philos: "amic de", "amant de"; sophia: "saviesa". Per tant, filosofia vol dir "amor, estimació, apreciació del saber". El filòsof no és qui sap, sinó qui busca, qui estima i valora el coneixement, però encara no el posseeix: el desig i la recerca de la veritat.

La Filosofia com a Actitud

L'actitud filosòfica és no conformar-se amb qualsevol resposta, anar més enllà, buscar els fonaments de les coses, qüestionar-se les mateixes preguntes. Admirar-se, tenir curiositat, buscar explicacions de les...

En què consisteix el saber filosòfic?

El saber filosòfic consisteix a pensar utilitzant la raó per argumentar de manera crítica i rigorosa, amb la finalitat d'entendre l'estructura fonamental de la realitat i de la pròpia raó.

Noció de ciència en el món grec

En el món grec, ciència era episteme, el coneixement més elevat. Plató l'oposava a l'opinió, que era el coneixement del món sensible, objectes empírics.

Elements del mètode de les ciències formals

Els elements són:

• Axiomes: principis fonamentals indemostrables dins del sistema.
• Regles de formació i de transformació: permeten extreure nous enunciats vàlids per ampliar el sistema.
• Teoremes: enunciats obtinguts deductivament a partir d'axiomes o d'altres teoremes ja demostrats.