Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

La felicitat segons John Stuart Mill

Segons Mill, la felicitat està en funció de la diversitat. La felicitat també implica el self-respect (respecte per la pròpia dignitat). Mill distingeix entre:

• Felicitat: forma de gaudir solidàriament; és a dir, no es pot ser feliç prescindint dels altres.
• Acontentament: és simplement passar-ho bé, estar bé personalment, i és l’etapa prèvia dels que no han arribat a l’autonomia moral.

Mill i el liberalisme

Mill no va ser un liberal estricte, sinó més aviat socialdemòcrata, partidari de l’antítesi entre capitalisme i col·lectivisme.

Filosofia política: plantejaments principals

En filosofia política hi ha dos grans plantejaments:

• Teoria de l’Estat mínim: proposa la intervenció més reduïda

Empirisme i David Hume: Teoria del Coneixement

1. L'Empirisme Filosòfic

L'Empirisme és un corrent filosòfic en què tot el coneixement prové de l'experiència (sentits o percepció).

Característiques de l'Empirisme

• Coneixem la realitat a partir d'idees.
• El límit del coneixement és l'experiència (a través dels sentits).
• No existeixen les idees innates.
• Les matemàtiques tenen certesa absoluta.

Paper de la Ment

La ment rep les impressions de forma passiva. Això és contradictori amb el racionalisme, que defensa que les idees innates són la font del coneixement.

2. David Hume: El Tractat de la Naturalesa Humana

Objectiu del Tractat

L'objectiu del Tractat de la naturalesa humana és l'estudi de l'ésser viu mitjançant la introducció del mètode...

Anàlisi de la Filosofia de Plató: Coneixement i Política

Opció B (526)

1. Expliqueu breument les idees principals i com es relacionen

La Geometria i el Coneixement de l'Ésser

Aquest diàleg de Plató ens revela la realitat sobre la ciència de la geometria. Els interlocutors comenten com fem servir aquesta ciència a la realitat, ja que hi havia una discrepància entre el que els experts de geometria afirmaven i la realitat pràctica. Descobrim que aquesta ciència es dirigeix fonamentalment al coneixement de l'ésser.

Ètica i Política en Plató

La filosofia platònica estableix una relació directa entre l'ètica individual i l'organització política de la ciutat:

• No tothom és igual; la qualitat de l'ànima no és la mateixa.
• La reminiscència

Exercici 7: Fedre (247-249)

Idees principals

El fragment parla d'un lloc supraceleste (món de les idees) on va aquella essència intangible de l'ésser (l'ànima) i del saber i el coneixement que l'envolten. Allà, aquesta essència absorbeix tots els sabers necessaris i, llavors, torna a un altre cos. Durant l'estada al lloc supraceleste, ha vist la sensatesa i la ciència, la veritable.

Definicions clau

• Pilot de l'ànima: És la part més important de l'ànima, que ha de controlar les altres dues.
• Ànima racional / Veritable saber: Aquell coneixement que no és qüestionable, que és ciència pura.

Exercici 5: República (515)

Idees principals

Aquest fragment de Plató explica un tros del mite de la caverna. Diu que si als homes lligats amb cadenes...

Hobbes: El contracte de submissió

1) L'estat natural de l'ésser humà és l'estat de guerra de tots contra tots; aquesta situació és insostenible.

2) El contracte obliga tots els individus, que ara es convertiran en súbdits, a cedir totes les llibertats a un ésser que exerceix tot el poder: el sobirà.

3) Aquesta cessió irrevocable de tots els drets a una sola instància de poder dona lloc a l'absolutisme polític. Aquest és l'origen de l'Estat.

Locke: El contracte liberal

1) Estat natural: Els homes són lliures i iguals i estan sotmesos a la llei natural. La llei natural estableix que la vida, la llibertat i la propietat són drets inalienables que han de ser respectats.

2) El contracte obliga els individus que lliurement el volen signar....

Teoria del Coneixement de Plató: Epistemologia i Realitat

Plató estableix dos tipus de realitats diferents i, per tant, dos models de coneixement distints. Hi ha dues maneres de conèixer la realitat: mitjançant els sentits (amb el cos, que pertany al món sensible) o mitjançant la raó (amb l’ànima, pertanyent al món de les idees).

Les Idees: Objecte de la Ciència

Les idees són l’objecte de la ciència (*episteme*). Tenen validesa universal i són un coneixement infal·lible. Només s'hi arriba mitjançant la raó i la dialèctica. No és possible el coneixement de les coses sensibles perquè són mutables i contingents.

Divisió del Coneixement (El Símil de la Línia)

El coneixement es divideix en dues parts principals: la Ciència...

Kant i la teoria del coneixement

Kant parteix de la idea que al coneixement hi intervenen els sentits però també estructures innates de la raó (empirisme + racionalisme = idealisme). Kant parteix, a la vegada, de l'afirmació de Hume segons la qual no es pot dir res segur sobre la metafísica: és, per a Hume, un coneixement inviable. Per tant, Kant planteja la següent pregunta: es pot fer ciència de la metafísica? Quins són els límits del coneixement?

Què entén Kant per «ciència»?

Per saber si es pot fer ciència de la metafísica, primer vol deixar clar què entén per ciència. En contrast amb Hume, Kant pensa que les lleis que regeixen la natura són necessàries i universals: no poden canviar. Així, aquestes lleis poden explicar...

Crítica al concepte de "món extern"

Hume no accepta la idea de causa, ja que podem passar d'una impressió a una altra, però no podem anar des de les impressions a una suposada causa o origen d'aquestes. Només coneixem impressions, però no sabem —ni podem saber— d'on han sortit; per tant, no podem afirmar si realment existeix una realitat diferent de les nostres impressions i idees.

Fenomenisme i escepticisme: Els pilars de Hume

Els principis de la teoria del coneixement de Hume porten necessàriament al fenomenisme i a l'escepticisme. Hume creu que les impressions són el punt de partida absolut del coneixement; més enllà d'elles, no es pot anar. Només coneixem fenòmens. Tota la realitat es limita a la percepció, i no és possible...

UNITAT 2: El coneixement científic: objecte de coneixement (això que volem coneixer per mitja de la ciencia), métode de coneixement (manera que ho investigarem). Pressuposicions metafísiques: tendeixen a identificar la realitat com el cosmos, de manera que no hi ha una realitat sobre-natural o, si n'hi ha, és irrellevant per el coneixement científic, perque els fenoments naturals que observem tenen sempre, es coneguin o no, causes naturals. Pressuposicions gnoseologiques: part de la filosofia que estudia allo del coneixement: com conec la realitat?, o com establim la veritat del coneixement? Pressuposicions etiques: base del seu control tecnologic, de manera que les ciencies natuals es vinculen al projecte historic del control huma del...

Els límits del coneixement

5.1) La possibilitat de coneixement

• El dogmatisme: Posició filosòfica optimista sobre la possibilitat de coneixement.
• Escepticisme: Posició filosòfica oposada al dogmatisme:
  • a) Moderat: Dubta si existeix un coneixement vàlid i segur, ni el nega ni l’afirma.
  • B) Radical: Nega que sigui possible aquest coneixement.
• El criticisme: És un punt intermedi entre el dogmatisme i l'escepticisme. Es basa en la raó i també en el sentit.
• El relativisme: No és possible un coneixement segur i universal, ja que les veritats depenen del context social, cultural i històric de cada regió.
• El perspectivisme: No nega un coneixement absolut, sinó que afirma que tot pot ser veritat depenent del punt de vista amb què es miri, per