Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Empirisme

• Tabula rasa
• Experiència = coneixement
• Percepció: Impressions, sensacions i idees.

Com podem determinar el valor d'una idea? Tal com diu Berkeley, ens hem de fixar en quina impressió o conjunt d'impressions ha format aquella idea. En cas de no trobar cap impressió que constitueixi aquella idea, haurem de considerar-la com a absurda o sense sentit. Per tant, no serà considerada com a coneixement, sinó com a abstracció, anticipació o imatge.

Racionalisme

Corrent filosòfic que afirma que l'única font vàlida del coneixement és la raó (l'única que ens aporta un coneixement estable i universalment vàlid). No nega l'existència de l'experiència, però afirma que aquesta és parcial i segmentària, i no aporta un coneixement estable....

Teoria del coneixement

Les idees es classifiquen segons la seva complexitat:

• Idees simples: Aquelles en les quals només hi intervé un sentit.
• Idees complexes: Aquelles en les quals n'hi intervé més d'un.

Tant unes com les altres poden provenir de les sensacions i/o la reflexió. La sensació és quan hi intervé la informació que prové dels sentits, i la reflexió quan aquesta idea prové del pensament o les emocions.

També existeix una altra classificació, provinent de Descartes, que distingeix entre idees clares i idees confuses. Més endavant, Locke destaca dos tipus de qualitats:

• Qualitats primàries: Són objectives; pertanyen als objectes i es mantenen inalterables.
• Qualitats secundàries: Són subjectives.

Idees complexes

Gradualment,...

2. A quina època de la història de la filosofia pertany aquest text?

Aquest text té per marc la filosofia germànica i anglosaxona de la segona meitat del segle XIX. Es pot “sospitar” sobre una societat que, malgrat el seu aparent progrés material, és incapaç de repartir amb justícia la riquesa que produeix (Marx), es manté sobre la repressió sexual (com denuncia Freud) i és profundament incapaç d’estimar la vida (o “nihilista”, com en dirà Nietzsche).

Els adversaris de Nietzsche són el platonisme, el cristianisme, Kant i els utilitaristes: en definitiva, tots els qui cerquen el sentit de la vida fora de la vida.

Però l’estudi genealògic no es planteja explicar “un temps” (cronològic), sinó una mentalitat (la dels...

L'utilitarisme de John Stuart Mill: Conceptes clau

1. Principals idees del text i la seva relació

En resum, Mill defineix què cal entendre per felicitat des d'una perspectiva utilitarista. Per a ell, no es tracta de fixar-se en la felicitat que l'acció proporcioni a un individu en concret o a un mateix, sinó que va referida a tots aquells implicats. Mill també afirma que qui realitza l'acció ha de distanciar-se de la seva acció, com si fos un espectador.

2. Què vol dir «ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat»?

Cal recordar que l'utilitarisme de Mill pretén fer passar per davant de l'interès i la felicitat individual, l'interès i la felicitat col·lectiva: «màxim plaer per al màxim nombre». Qui realitza l'...

Introducció a la filosofia d'Immanuel Kant

El que pretén fer Kant és donar un nou tipus de resposta a les preguntes més importants del pensament. Per això, es formularà les quatre preguntes clau de la filosofia:

• Què puc conèixer? Es tracta del problema del coneixement per establir quins són els seus límits. La resposta la trobarem a la Crítica de la Raó Pura i als Prolegòmens.
• Què he de fer? Es tracta del problema de l'ètica i el comportament humà. La resposta la trobarem a la Crítica de la Raó Pràctica i a la Fonamentació de la Metafísica dels Costums.
• Què puc esperar? Es tracta del problema de la religió i la història. La resposta la trobarem a La religió dins dels límits de la raó i Idees de la història universal.

1. Com explica Freud el psiquisme humà?

Segons Freud, la consciència —el nostre jo racional— només és un fenòmen superficial que emergeix de l'inconscient, el lloc on es lliura la gran batalla entre els instints i la censura moral —el superjo— que decidirà la nostra personalitat.

2. Diferències entre el llenguatge humà i l'animal

El llenguatge animal disposa de sistemes de comunicació, però són codis de senyals limitats i invariables, dissenyats per atendre necessitats específiques —que no admeten comparacions amb el llenguatge humà. A diferència d'aquests codis rígids i predeterminats, el llenguatge humà és un sistema de signes obert, articulat, flexible i potencialment infinit, un instrument apte no tan sols per comunicar-...

El Pacte i la Societat Civil segons John Locke

L'Estat de Naturalesa i la Guerra Latent

L’estat de naturalesa de Locke no és un estat permanent de guerra. Ara bé, en la mesura que aquella llei sempre pot ser transgredida, hi ha un estat de guerra latent. El pacte és l’origen de la societat civil.

La Signatura del Pacte i la Regla de la Majoria

El pacte se signa per un conjunt d’individus, cadascun dels quals dóna el seu consentiment per entrar a formar part de la comunitat. En fer-ho, constitueixen entre tots un «cos polític». La primera decisió ha de ser unànime. Haver signat el pacte implica sotmetre’s a les decisions de la majoria. El pacte suposa adquirir un compromís amb tots els altres individus. L’origen de la societat...

Francis Bacon

Francis Bacon comparteix amb les pràctiques màgiques i esotèriques la confiança en les capacitats dominadores de l’ésser humà. Segons Bacon, la finalitat del coneixement és el domini de la natura i la transformació d’aquesta en benefici de l’home. Mitjançant la ciència, l’ésser humà ha de poder instaurar sobre el món el seu regne o domini. Però aquest domini requereix d’un coneixement profund de la natura i dels seus mecanismes. En la seva obra, el filòsof anglès supera el mètode deductiu aristotèlic per un mètode inductiu. Però el procediment d’això només serà eficaç si, en primer lloc, identifiquem i rebutgem els prejudicis.

Nicolau Copèrnic

El 1530, Copèrnic exposa per escrit en el famós...

1a Meditació: El dubte metòdic

El procediment o mètode consisteix a sotmetre a la prova de foc del dubte tota opinió, per trobar el camí recte cap a la veritat. De què es pot dubtar?

• Dels sentits: alguna vegada ens han enganyat.
• De la suposada salut mental: no hem d'obrar com els folls.
• De la diferència entre vetlla i somni: no sembla que es puguin distingir amb netedat.
• De les ciències.
• De Déu: com que és omnipotent, pot ser que m'enganyi contínuament o que permeti que m'equivoqui a vegades.
• D'un geni maligne: tot el que percebo podria no ser res més que les seves il·lusions i enganys.

El llibre és un intent de reconstrucció del que podem saber amb certesa.

2a Meditació: La naturalesa del jo

Les coses corporals (la matèria) no són...

Qüestionari Revisat i Estructurat

Bloc 1: Raó i Veritat

1. Segons la raó pràctica...

• a) la solitud

2. Una de les visions...

• c) desinteressat
• d) totes són correctes

3. Una de les visions...

• a) intel·lectual
• b) capficat

4. Respecte a l’univers físic...

• a) la composició

5. En quant a saber filosòfic...

• d) cap és correcta

6. Quin filòsof va destacar...

• b) Alfred Tarski

7. El color blanc no és...

• c) psíquica

8. En relació a les idees...

• d) coherència

9. El criteri de veritat...

• a) les matemàtiques

10. La raó pràctica ens diu...

• c) social
• d) cap és correcta

11. La raó pràctica ens diu...

• c) legal
• d) cap és correcta

12. Una de les visions...

• d) cap és correcta

Bloc 2: Filòsofs i Pilars

13. Quin o quins dels següents són filòsofs...

• b) J. Locke

14. En