Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Pensament Sofista: Relativisme i Convencionalisme

Pensament: Es va qüestionar la capacitat humana d'arribar a un coneixement segur. Defensaven posicions relativistes (cadascú tenia el seu punt de vista sobre qualsevol tema); alguns sofistes defensaven l'escepticisme (pensaven que el coneixement era inaccessible).

Les reflexions d'aquests autors se centren en el terreny de l'ètica i la política. Desitjaven buscar bases racionals a qüestions relacionades amb la societat i investigaven l'origen i la naturalesa de les lleis.

Distinció entre Nomos i Physis

• Nomos: Conjunt de lleis i normes convencionals, fruit d'un pacte entre persones; són canviables.
• Physis: Expressa allò natural; les lleis i les normes no són fruit d'un acord, sinó que tenen

L'origen de la filosofia i el pensament presocràtic

En el segle VI aC, la filosofia va néixer al mateix temps que la polis o ciutat-estat grega i paral·lelament al pensament democràtic.

La qüestió sobre la qual els primers filòsofs (els presocràtics) se centraren va ser la pregunta per la natura (physis). Ja no servien les narracions que proporcionava el pensament mític per comprendre l'origen o la formació de l'Univers. Mentre s'interrogaven sobre la naturalesa de les coses, va sorgir la pregunta per l'arjé o principi del qual procedeixen totes les coses. Els diversos filòsofs van elaborar teories successives amb què intentaven establir les seves possibles característiques, és a dir, els possibles atributs de l'ésser. Però,...

Els Valors Fonamentals de la Convivència

La Llibertat i les seves Dimensions

La llibertat es pot entendre de diverses maneres:

• Com a participació: en els afers públics.
• Com a independència: d'un individu respecte de la intromissió de l'Estat en la vida privada de l'individu.
• Com a autonomia: per donar-se a si mateix "les pròpies lleis", és a dir, tenir la capacitat de decidir per si sol el que cadascú considera humanament digne de fer per arribar a ser persona.

La Igualtat i la Dignitat Humana

La igualtat es pot entendre de diverses maneres:

• Igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
• Igualtat d'oportunitats.
• Igualtat davant la recepció de diverses prestacions socials.

Totes aquestes igualtats tenen un mateix fonament: la igual dignitat de

Auguste Comte: Creador de la sociologia

La sociologia és la ciència de l'estudi de la societat. Segons Comte, la societat i les lleis són anteriors a l'individu (la societat crea els homes).

Etapes de la humanitat

• Teològica: Aspiració a un coneixement total basat en éssers sobrenaturals. Règims autoritaris amb recolzament en la delegació divina.
• Metafísica (Il·lustració): Explicacions ideals i abstractes. Sobirania popular i importància dels drets de les persones.
• Positiva: La societat futura basada en explicacions científiques. Inspiració científica per al màxim progrés i bé col·lectiu.

John Stuart Mill

Principi utilitarista: La màxima felicitat per al màxim de gent.

• Rebuig del liberalisme extrem: El liberalisme crea desigualtat

Anàlisi de les Meditacions Cartesianes

La primera meditació explica que en el seu interior hi ha un geni maligne que l’enganya i no el deixa trobar la veritat; apareixen dubtes de tot el que es proposa.

La segona meditació, com que tot pensa que és fals, arriba a la primera conclusió: JO SÓC UNA COSA QUE PENSA, una cosa que pensa, dubta, concep, nega, vol, no vol i sent.

L'Exemple de la Cera

Aquí fa l'exemple del tros de cera. La cera té un color, figura, gust i grandària que poden canviar si la derretim, però aquesta cera continuarà sent cera encara que tingui una altra forma. Per tant, els sentits només coneixen les qualitats secundàries, i l'enteniment les primàries.

La tercera meditació defineix la raó com la facultat de jutjar...

Friedrich Nietzsche: Les Coordenades del Pensament

El pensament de Friedrich Nietzsche es troba en l'encreuament de dues coordenades intel·lectuals del segle XIX:

• L'actitud de sospita i denúncia.
• L'actitud d'afirmació dels valors lligats a la vida en detriment dels lligats a la raó (vitalisme).

La Crítica a la Raó i l'Elogi de l'Artista

La cultura occidental sovint ha donat primacia a la raó. Els il·lustrats del segle XVIII divinitzen la raó: una eina que ens capacita per analitzar i entendre-ho tot. En el segle XIX, amb el positivisme, la raó científica vol tenir l'última paraula. Nietzsche, altrament, intueix que la natura, l'activitat humana, la vida en la seva totalitat, escapen a les capacitats de la raó científica. La vida no...

Les idees que tenim de la realitat, doncs, venen condicionades per la forma del nostre pensament. Kant no descarta la realitat extramental, és a dir, la part de la realitat que no podem organitzar en pensament; la part que se’ns apareix, Kant l’anomena fenomen (etimològicament, prové del grec i vol dir ‘aparèixer’).

El materialisme

El materialisme és una metafísica monista. Considera que la realitat és material i que, per tant, tot el que existeix té les propietats de la matèria. A una concepció materialista de l’existència s’aproparen ja els primers filòsofs grecs, en establir la teoria de l’atomisme: tot està fet d’àtoms, que són partícules elementals, sòlides, eternes i immutables, que s’agrupen i se separen...

La Realitat i la Metafísica

Anomenem realitat allò que existeix. La metafísica és la branca de la filosofia que es dedica a esbrinar la naturalesa general de les coses, que es pregunta per què i com existeixen. Des del començament, els filòsofs metafísics s’han esforçat per comprendre la realitat i fer-la compatible amb les idees de pluralitat, moviment i canvi. Es plantegen qüestions fonamentals com:

• Són reals els canvis o es tracta d’una simple aparença?
• La realitat és una o múltiple?
• Com canvia la realitat?

Segons el nombre de tipus de realitat que s'acceptin, distingim:

• Si acceptem només l’existència d’un sol tipus de realitat, practiquem una metafísica monista (per exemple, l'idealisme o el materialisme).
• Si defensem

El concepte filosòfic de natura

En l'àmbit filosòfic, el concepte de natura (Physis en grec, d'on deriven les paraules 'física' i 'físic') té els seus orígens en els primers filòsofs grecs. En general, el terme 'natura' deriva del llatí natura (de nasci, 'néixer') i fa referència a allò que és característic de tot ésser viu, allò que és congènit, tot i que encara no s'hagi desenvolupat en el moment de néixer.

Dues concepcions fonamentals

De bon principi, cal distingir entre dues concepcions diferents del terme:

• La natura com el conjunt de tots els éssers vius.
• La naturalesa com la manera de ser d'una entitat, objecte o subjecte.

Així, podem dir, per exemple, que estem fent un estudi de la natura d'una regió determinada o bé...

La mort de Déu: ha provocat per l’aparició de l’ultim home un esser menyspreable que viu pragmaticament sense ideals que l’únic que busca es la comoditat i aixi es creu felíç. El barrer home dibuixat amb traços foscos es l’exaltació de la mediocritat. La mort de Déu es a dir la desaparició de tos els valors eterns ha fet que l’home ja no cregui en res que ja no trobi sentit en res. Es l’epoca del Nihilisme( del llati nihil que vol dir “no res”) de la falta de tot sentit i de tota finalitat. Aquesta etapa nihilista es nomes una etapa temporal ja que Nietzsche anuncia l’adveniment d’un nou mon una nova aurora en que dominaran altre cop els valors de la vidaEl superhome: Nietzsche presenta el superhome, l’home...