Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

La Moral Provisional de René Descartes

En realitzar la seva anàlisi dels fonaments del pensament, el pensador racionalista René Descartes es va veure conduït a posar en dubte tot el seu coneixement per poder deixar de banda tots els seus prejudicis. No obstant això, per poder guiar-se provisionalment a través de la vida d'una manera ètica, va posar en pràctica un codi de conducta al qual ell denomina moral provisional.

El Racional de la Moderació i el Just Mitjà

La moral provisional de Descartes posa en joc una sèrie de màximes orientades a guiar la conducta de les persones en relació al que s'estableix socialment de manera moderada. La conducta moderada no és una novetat del filòsof francès, sinó que, al contrari, el just mitjà...

Sovint es presenta Descartes com l’adversari «natural» de l’empirisme; però aquesta afirmació és més complexa del que sembla i s’ha de prendre amb precaucions. Els empiristes es manifesten habitualment per oposició a Descartes, però la petja cartesiana sobre l’empirisme fou important, tot i que matisada. Els empiristes, evidentment, no accepten l’existència de les idees innates, però ja s’ha deixat de banda la qüestió platònica per centrar-nos en la pregunta pel coneixement.

Influència de Descartes en l'Empirisme

Trobem dos nivells d’influència cartesiana molt importants en l’empirisme:

• La regla d’evidència: És la regla més important del mètode. No podem acceptar res que no se sàpiga amb evidència què és,

John Locke: Empirisme i Idees

1- Hi ha una altra manera d'adquirir idees a través de l'experiència, que les trobem a través de la percepció del nostre interior. Estan les idees de sensació, i les idees de reflexió, que són les idees que adquirim amb processos mentals.

2- Sensació: Una font per adquirir idees.
Reflexió: Font per adquirir idees mitjançant esquemes mentals

3- John Locke és un filòsof empirista, que accedeix a les idees a través de l'observació i l'experiència. Per a Locke, l'experiència és un mètode d'adquirir idees a la nostra ment mitjançant la percepció, ja sigui interior o exterior. Locke afirma que la nostra ment al néixer no té cap idea, és una 'tabula rasa', doncs nega l'existència de les idees innates....

El dualisme de René Descartes

Dualisme: Descartes assumeix l'existència no de dues, sinó de tres substàncies: la substància pensant o ment, la substància infinita o Déu i la substància extensa o món. Les dues primeres substàncies són no materials i no poden estar subjectes al dubte. Segons la cèlebre màxima "Cogito ergo sum", fins i tot si hom es planteja la seva pròpia existència, ja està pensant i, per tant, hi ha quelcom que existeix com a subjecte pensant (el jo o la ment). L'existència de Déu és indubtable per la seva pròpia perfecció (argument ontològic). Aquestes realitats són no materials, ja que no cal suposar un cervell o part física per admetre els pensaments, i la divinitat, per definició, pertany a un món...

Tipus de substàncies segons Descartes

• Res Cogitans: És el pensament, la raó i la intel·ligència, el qual és immaterial. És el Jo sorgit del Cogito. Seria l'equivalent a l'ànima.
• Res Extensa: És la matèria en la seva qualitat d'extensió.
• Res Divina: Déu, del qual ja hem demostrat la seva existència i seria l'única substància pròpiament dita si ens limitem a la definició (Spinoza).

Classificació de les idees

Un altre aspecte molt important del pensament de Descartes és la classificació de les idees, fet que serà determinant pel naixement de dos moviments filosòfics enfrontats: Racionalisme i Empirisme, segons acceptin o no l'existència d'idees innates.

En primer lloc, caldria definir el concepte d'idea, que seria el coneixement...

La crítica de Locke a les idees innates

Per a Locke, una idea és sempre una representació que la ment fa d’alguna cosa i no hi pot haver idees innates perquè, sense experiència prèvia, no podem tenir cap representació de res en la nostra ment. Segons Locke, la ment és totalment passiva en la recepció d’idees simples que provenen de l’experiència. Sense experiència, la ment per ella sola no podria conèixer res.

En concret, per a un empirista no hi ha idees innates perquè no hi ha cap coneixement al qual la humanitat doni el seu assentiment universal. El coneixement humà, en origen, és com un llenç en blanc, de manera que la raó extreu el seu coneixement de l’experiència. Les idees per a Locke són sempre idees particulars...

Llibertat i Determinisme: Les Diferents Teories Filosòfiques

Cal aclarir què s’entén per llibertat interna i llibertat externa.

Llibertat Externa i Llibertat Interna

Llibertat Externa

La llibertat externa consisteix en el fet que ningú ens impedeix actuar de la manera que ens sembli oportuna, sempre que estigui permès per llei, segons el marc jurídic i polític d’una societat.

Llibertat Interna (Llibertat de Voluntat)

La llibertat interna consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten: és la llibertat de voler una cosa o una altra, també anomenada llibertat de voluntat (ex: vull dormir o no...). La llibertat interna és la llibertat moral, és a dir, la capacitat de conduir la pròpia vida d’acord amb...

Escoles de la Filosofia del Renaixement

Utopies

Inspirades en la República de Plató, les utopies renaixentistes proposaven models socials ideals:

• Thomas More: Utopia. Crítica a la societat de l'època, defensant l'eliminació de la propietat privada i una vida senzilla.
• Tommaso Campanella: La ciutat del Sol. Utopia social que combina platonisme i fe cristiana, centrada a evitar els instints.
• Francis Bacon: Nova Atlàntida. Utopia social des d'una òptica científica. Societat ideal fonamentada en la utilitat del saber i el gran paper de la ciència, considerada l'ànima de la modernitat.

Escepticisme

Va ser un corrent molt influent durant el Renaixement, marcat pel desig de la veritat.

Michael de Montaigne

Montaigne va oferir una visió crítica...

L'Ésser i l'Esdevenir: La Naturalesa de la Realitat

L'Ésser està constituït pel conjunt de tot el que existeix o és. Es pot considerar de dues maneres diferents:

• Sentit Restrictiu: Es considera realitat allò del qual en tenim una experiència, ja sigui observat pels nostres sentits, o a través d'instruments, o simplement perquè podem constatar-ne l'existència.
• Sentit Ampli: Inclou no només la realitat física (l'anterior), sinó també realitats subjectives que coneixem íntimament.

Heràclit i Parmènides: El Canvi vs. La Permanència

Heràclit d'Efes diu que la realitat s'amaga en l'esdevenir etern, en el canvi constant d'éssers, idees, etc. En canvi, Parmènides va defensar que la realitat era l'Ésser immutable, l'essència subjacent...

El Càlcul Universal de Leibniz

El càlcul porta implícites definicions reals (elements del càlcul):

• Characteristica universal: Vocabulari i sistema de signes que utilitza el càlcul (seria universal si parléssim d'un càlcul que ho abastés tot).
• Notiones (Definicions):
  • Primitives o indefinibles.
  • Derivades (per definició real).
• Proposicions:
  • Axiomes: vàlides intuïtivament.
  • Teoremes: resolubles i deduïbles amb les regles lògiques des dels axiomes.
• Regles lògiques:
  • Formals de la lògica clàssica.
  • Específiques de l'àlgebra i la matemàtica.

La naturalesa del càlcul

El càlcul implica que tots els predicats estan continguts en el subjecte. L'observació de la realitat fenomènica a la qual correspondran els signes es fa per experimentació; és...