Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Diferència entre ètiques teleològiques i deontològiques

Les normes derivades establertes per les ètiques teleològiques no sempre coincideixen amb les de les ètiques deontològiques.

Exemple: en el cas de l'eutanàsia, l'ètica teleològica pot passar per alt el «respecte a la vida» pel desig de la persona; en canvi, l'ètica deontològica prioritza el «respecte a la vida», ja que se'n considera un deure.

Teories ètiques clàssiques

Teories teleològiques naturalistes subjectives

Eudemonisme aristotèlic (s. IV aC)

Eudaimonia: per Aristòtil, el fi de les accions humanes és la felicitat (eudaimonia). Com l'ésser humà assoleix la felicitat:

• Practicant la virtut (areté): la raó ens informa; cal seguir la regla del terme mig. Ex.: covardia

L'ètica i la moral: definicions i diferències

La paraula ètica prové del grec êthos i significava, primitivament, estatge. Posteriorment, Aristòtil va afinar aquest sentit i, a partir d'ell, va significar «manera d'ésser» o «caràcter». Així, l'ètica era com una espècie de segona casa o naturalesa; una segona naturalesa adquirida, no heretada com ho és la naturalesa biològica.

L’ètica, per altra banda, és una reflexió sobre la moral. Com a filosofia de la moral, es troba a un nivell diferent: es pregunta per què considerem vàlids uns comportaments i no uns altres, i compara les pautes morals que tenen diferents persones. Enuncia principis generals o universals inspiradors de tota conducta i crea teories que estableixen...

Capítol 6: Anàlisi de la moralitat

1. Explica el tipus d’imbecilitat moral que pateix el Sr. Kane.

El tipus d’imbecilitat que pateix el Sr. Kane és aquell capaç de cometre qualsevol crim per tal de satisfer els seus capricis. Aquests personatges es consideren uns egoistes, ja que són esclaus dels seus desitjos i van suposar que era millor viure envoltat de pànic i crueltat que entre amor i agraïment.

2. Quines qualitats personals i requisits socials són necessaris a fi de “tenir consciència”?

Per tenir consciència són necessaris uns requisits fonamentals:

• Saber que no tot és igual, ja que volem viure humanament bé.
• Estar disposats a fixar-nos en si allò que fem correspon al que volem de debò o no.
• Anar desenvolupant el bon gust

El mètode de Descartes i els errors de la voluntat

Si no apliques el mètode, pots caure en l'error. Ara bé, aquest error no serà de la raó, sinó de la voluntat amb què es decideix. Els errors són:

• La precipitació: arribar a una conclusió de manera apressurada sense examinar amb suficient atenció l’evidència disponible.
• La prevenció: creure que mai disposem de suficients dades per a obtenir una conclusió. Per tant, mai s'obté cap conclusió.

El mètode deductiu i la recerca de la veritat

Descartes ens mostra el mètode deductiu, aquell que ens permetrà aconseguir veritats absolutes per mitjà d'un procediment que s'ha de seguir (evidència, anàlisi, síntesi i enumeració). Per a l'aplicació d'aquest mètode és necessari complir...

Teoria de l'home mesura (Protàgores)

Empirisme epistemològic: considerava que els sentits eren l'únic camí del coneixement. Només podia ser conegut allò que podia ser captat pels sentits. La realitat per a nosaltres és allò que percebem. Conclusions:

• És un empirisme, perquè els sentits són l'origen i els límits del coneixement.
• És un fenomenalisme, perquè la realitat queda reduïda a tot allò que impressiona o afecta els sentits.
• És un relativisme, ja que no existeix una veritat absoluta o categòrica: la veritat depèn de cadascú. Totes les opinions són vàlides. No existeix un patró absolut que pugui ser acceptat per tothom.

Dialèctica socràtica (Sòcrates)

Mètode socràtic: escepticisme — «Només sé que no sé res»....

La proposta de Nietzsche: Llibertat i existència

Nietzsche presenta una proposta alternativa a la teoria del coneixement, la metafísica i la moral tradicionals per intentar retornar la llibertat a l’existència. Per tant, el primer pas és alliberar l’ésser humà d’allò que el limitava des de fora.

La mort de Déu i el nihilisme

La primera d’aquestes càrregues és Déu. La mort de Déu significaria el final de tota idealitat, transcendència i objectivitat, ja que s’elimina el judici moral sobre la vida. En això hi ha un perill: el nihilisme passiu de l’«últim home». És l’home que no creu en res, que perd tot idealisme (voluntat del no-res). Pensa que res no té valor i se li genera un buit; s’enfonsa, s’angoixa i no...

Capítol 5: Reflexions sobre la Vida i els Valors

1. Per què Esaú i el Sr. Kane "simplifiquen" la vida?

   Que Esaú com Kane simplifiquin la vida vol dir que tots dos es preocupen únicament per aconseguir allò que necessiten en un moment determinat de la seva existència. Això implica fixar-se en un sol aspecte de la realitat sense tenir una perspectiva de conjunt. No es tracta només de viure per una sola cosa (com les llenties, en el cas d'Esaú), sinó que Esaú va sacrificar altres aspectes importants de la seva vida per aconseguir-ne un de sol.

2. Comentari sobre la història del savi budista

   El budista demana al seu deixeble que agafi allò que més li agrada d'una habitació. El deixeble, deixant-se portar pels impulsos i els desitjos, agafa

Distinció entre moral, moralitat i ètica

Distingeix entre moral, moralitat i ètica. Relaciona el significat d’aquests mots amb el que diu aquest fragment de José Ortega y Gasset.

“Jo veig la característica de l’acte moral en la plenitud amb què és volgut. Quan tot el nostre ésser vol alguna cosa –sense reserves, sense pors, íntegrament– complim amb el nostre deure, perquè és el màxim de la nostra fidelitat amb nosaltres mateixos. Una societat on cada individu tingués la potència de ser fidel a si mateix seria una societat perfecta: Què vol dir el que anomenem home íntegre sinó un home que és enterament ell i no un sargit de compromisos, de capricis, de concessions als altres, a la tradició, al prejudici?” (J. ORTEGA

La Llibertat: Externa i Interna

Llibertat Externa (Política o Social)

La llibertat externa es dona quan els factors externs no impedeixen actuar d’una forma determinada. Si no hi estem d’acord, ens podem manifestar. Aquest tipus de llibertat es coneix també com a llibertat política o social, ja que les limitacions provenen d’aquesta mena de factors.

Llibertat Interna (Llibertat d'Elecció)

És la llibertat d’elecció o de decisió. El grau de llibertat interna varia:

• Si escollim X en comptes de Y perquè ho hem volgut així, el grau de llibertat interna és gran.
• Si escollim X en comptes de Y perquè hi ha raons de caràcter, de creences o condicionaments de qualsevol tipus que ens impedeixen escollir Y o ens obliguen a escollir X, el

Veritat i mentida en sentit extramoral

L'home utilitza la intel·ligència per fingir, però no són mentiders. La veritat és una ficció i ens sentim obligats a ser mentiders. La veritat, entesa com a obligació moral, ens tanca i ens fa oblidar la realitat.

La genealogia del concepte

1. Una intuïció concreta i individual arriba a la ment en forma d'impuls nerviós.
2. La imatge es converteix en so.
3. La paraula es converteix en concepte.
4. S'estableix una relació amb les coses i altres persones.
5. Oblidem aquest procés i pensem que les metàfores són les coses en si mateixes.

Nietzsche diferencia entre l'home racional (el científic) i l'home intuïtiu (l'artista).

La tercera etapa: el pensament de Zaratustra

En aquesta etapa, el seu pensament es radicalitza....