Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

El pas del mite al logos i l'origen de la filosofia

Filosofia i ètica3,18 KB

Coneixement mitològic: primeres descripcions del món

El coneixement mitològic es basa en les primeres descripcions i explicacions del món a través de personatges llegendaris, déus i herois. En aquest context, les forces de la natura estan personificades (antropomorfisme).

Relats fantàstics i caràcter tradicional

  • Relats fantàstics: Les seves explicacions no són racionals ni estan justificades; tampoc recorren a cap llei, sinó al caprici dels déus.
  • Autor desconegut i col·lectiu: Tenen una formació lenta, espontània i popular.
  • Caràcter tradicional i acrític: Es transmeten de pares a fills.

El pas del mite al logos

Aquest procés consisteix a abandonar gradualment el mite per substituir-lo pel logos. Suposa l'aparició del pensament racional...

Continua llegint "El pas del mite al logos i l'origen de la filosofia" »

Filosofia: Plató, Aristòtil i Manuel Cruz

Filosofia i ètica2,96 KB

1. Plató

Filòsof grec de l'època clàssica. Corrent filosòfic: idealisme platònic.

  • La República: És un tractat de política on Plató suggereix un Estat utòpic (u- [no] + topos [lloc]). Es tracta d'un Estat aristocràtic on governen "els millors".
  • Teoria de les idees: Existeixen dos mons:
    • Món sensible: es percep amb els sentits. És una còpia.
    • Món intel·ligible o de les idees: es percep amb la raó. És l'autèntica realitat.
  • Teoria del coneixement: El coneixement es divideix en:
    • Opinió: propi del món sensible. Es basa en l'experiència i no és l'autèntic; tan sols és creença.
    • Ciència: l'autèntic saber. És racional, del món ideal, universal i segur; només el posseeixen els més savis.
  • Teoria antropològica: L'ésser humà està
...
Continua llegint "Filosofia: Plató, Aristòtil i Manuel Cruz" »

Metafísica: Idealisme, Materialisme i Crítiques

Filosofia i ètica2,47 KB

Concepció idealista kantiana

Kant, segle XVIII. Kant distingeix entre les coses que són per si mateixes, independentment de la nostra percepció, i les coses que són segons la nostra percepció. Només pots conèixer l'una si ja saps l'altra.

Metafísiques materialistes

El món físic és real en si mateix i l'ésser humà està capacitat per conèixer-lo; això és el que es pensa en les metafísiques materialistes. Tracta d'explicar el canvi com una propietat invariable dels objectes.

Materialisme atomista

Demòcrit va proposar que la realitat és exclusivament reduïble a àtoms i buit. En aquest sentit, els àtoms són l'Ésser, i el buit és l'espai on no hi ha àtoms, el "no-ésser". Per a Demòcrit, aquesta és l'única realitat que forma...

Continua llegint "Metafísica: Idealisme, Materialisme i Crítiques" »

Filosofia grega: factors, arkhé i corrents presocràtics

Filosofia i ètica3,07 KB

Unitat 1: Factors i corrents de la filosofia grega

Factors que afavoreixen el sorgiment

  • L’estructura política: l’antiga Grècia es divideix en petits estats independents, cosa que provoca diferents formes de pensar.
  • Tipus de religió grega: la religió és interpretada per la gent segons el seu criteri, fet que facilita visions diverses.
  • Importància del comerç: el comerç en l’antiga Grècia porta noves formes de veure el món.
  • Ús de l’alfabet: els grecs utilitzaven el mateix concepte d’alfabet per relacionar-se entre ells.

L’arkhé ( )

L’estructura de la realitat és l’arkhé. Aquest concepte el fem servir per referir-nos a la realitat o al principi fonamental de les coses.

Diferents vistes sobre l’arkhé:

  • Tales → l’aigua
  • Anaxímenes
...
Continua llegint "Filosofia grega: factors, arkhé i corrents presocràtics" »

Dialèctica i Reminiscència en Plató: Coneixement i Anima

Filosofia i ètica2,86 KB

Dialèctica: Coneixement i Diàleg

Dialèctica i Diàleg Socràtic

La dialèctica es relaciona amb el coneixement de la república i el diàleg socràtic. El diàleg socràtic sempre es desenvolupa entre dos o més interlocutors, mentre que la dialèctica platònica esdevé el diàleg de l'ànima en si mateixa.

  • Sòcrates: Es tracta de l'elaboració d'una definició, per tant, és una elaboració oberta.
  • Plató: Es tracta d'arribar al coneixement d'una idea que ja existeix prèviament.

Abans de dedicar-se a la dialèctica, l'ànima s'ha de dedicar amb atenció a les matemàtiques amb la intenció d'aprendre a pensar prescindint dels sentits.

Ascendent: El Camí cap a la Idea del Bé

En el mètode ascendent:

  • El matemàtic, per conèixer els objectes
...
Continua llegint "Dialèctica i Reminiscència en Plató: Coneixement i Anima" »

Orígens i Primeres Escoles de la Filosofia Grega

Filosofia i ètica4,02 KB

Orígens de la Filosofia

  1. Homer: La Ilíada: relació déus amb homes. La Odissea: Ulisses queda castigat pels déus.
  2. Hesíode: La Teogonia, és la generació dels déus (pares, fills, etc.).
  3. Les coses són per culpa dels déus; els déus són la salvació per la por de la gent. Són immortals, antropomòrfics, amb poders sobrenaturals.

Escola de Milet

  1. Tales: Hi ha alguna cosa que origini la vida? L'aigua és abundant, aliment; som d'aigua. (Arkhé)
  2. Anaximandre: Ni l'aigua és l'origen del foc, ni el foc de l'aigua. L'Arkhé comença abans: l'infinit indefinit (apeiron) (alguna cosa que no se sap què és, però hi és). Tot ésser o substància té una culpa que paga amb la seva mort.
  3. Anaxímenes: L'Arkhé és l'aire, ni material ni imaginari. Pot
...
Continua llegint "Orígens i Primeres Escoles de la Filosofia Grega" »

La filosofia grega: De Pitàgores a la democràcia

Filosofia i ètica2,97 KB

La reencarnació i la purificació de l'ànima

La reencarnació depèn de la conducta que la persona hagi tingut en la vida anterior. Cal purificar l'ànima per no reencarnar-se i deslliurar-se de la influència negativa del cos (els desitjos i les necessitats generades per aquest), perquè el premi és estar al cel amb Déu i fer la transmigració.

El pensament de Pitàgores

  • Interès pels nombres: Pitàgores tenia un gran interès pels nombres i les matemàtiques. L'associació que va fundar estudiava tot allò no material, allò que no té a veure amb la realitat física. Parla de l'essència com una cosa no material i abstracta.
  • Essència matemàtica: Afirma que les coses es poden explicar matemàticament, ja que la seva essència són els nombres
...
Continua llegint "La filosofia grega: De Pitàgores a la democràcia" »

L'origen del pensament racional a l'antiga Grècia

Filosofia i ètica3,08 KB

Filosofia

1. El naixement de la filosofia: el pas del mite al logos

La filosofia neix al segle VI aC a Jònia (Grècia), quan l’ésser humà comença a formular-se preguntes filosòfiques.

A través dels mites, la gent es podia explicar el món abans del segle VI aC.

El concepte de mite

Mite: històries extraordinàries a través de les quals els grecs explicaven la realització de rituals i aspectes de la vida humana que transmeten: patrons morals, l’existència humana (per exemple, si som lliures o seguim un destí predeterminat) i aspectes de la naturalesa (per exemple, per què es produeixen les estacions o l’origen del món).

Característiques dels mites

  • Són històries adreçades a les emocions i a les persones que les escolten; són dramàtiques
...
Continua llegint "L'origen del pensament racional a l'antiga Grècia" »

De Mites a Logos: Introducció a la Filosofia i els Tipus de Saber

Filosofia i ètica2,59 KB

Mites (Mythos): Narració i Funció

Els mites són qualsevol narració que compleix dues funcions essencials: l’explicativa i l’alliçonadora. En les narracions mítiques, hi intervenen la imaginació i les creences.

Característiques del Pensament Mític

  • S’aconseguia la intervenció dels déus per a posar remei a les catàstrofes.
  • La malaltia ocorria perquè un déu estava irritat amb la col·lectivitat.
  • D’aquesta manera, una pedra es podia convertir en talismà després d’un ritual.

Logos: Coneixement Racional

El Logos és el coneixement que s’adquireix a través de la raó i no a partir de creences o mites.

Conceptes Clau en la Transició Mite-Logos

  • Arbitrarietat $ ightarrow$ Necessitat
  • Caos $ ightarrow$ Cosmos Ordenat
  • Aparença $ ightarrow$
...
Continua llegint "De Mites a Logos: Introducció a la Filosofia i els Tipus de Saber" »

Anàlisi Crítica del Determinisme: Filosofia, Ciència i Lliure Albir

Filosofia i ètica2,74 KB

El Determinisme: Diverses Perspectives

El determinisme postula que l'univers es regeix per lleis estrictes, des de la matèria fins als moviments mecànics. S'exposen diverses corrents deterministes:

  • Determinisme fisiològic: Els actes considerats lliures són, en realitat, reflexos condicionats molt elaborats (segons Ivan Pàvlov).
  • Determinisme psicoanalític: L'obrar humà està mogut per l'inconscient (Sigmund Freud).
  • Determinisme econòmic: La infraestructura determina el funcionament de la societat, i la superestructura és el conjunt de valors, creences, institucions i formes d'organització socials.
  • Determinisme genètic: Les corrents sociobiològiques sostenen que la dotació genètica individual causa les nostres actuacions.
  • Determinisme
...
Continua llegint "Anàlisi Crítica del Determinisme: Filosofia, Ciència i Lliure Albir" »