Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Fonaments de l'activitat i la filosofia científica

• Activitat científica: és un tipus de coneixement executat per científics, que intenten conèixer el món i que utilitzen un mètode científic.
• Filosofia de la ciència: és una disciplina filosòfica que intenta reflexionar sobre l’estructura, els mètodes, l’evolució i les funcions de la ciència.
• Coneixement comú: és el coneixement que tenim sobre moltes coses concretes que són importants per a la vida quotidiana.
• Coneixement científic: pretén ser objectiu, pretén descriure les coses tal com són.

Classificació de les ciències

• Ciències formals: les seves proposicions es demostren sense necessitat de recórrer a l’observació o l’experimentació.
• Ciències fàctiques: no donen

Nietzsche: idees clau sobre moral i veritat

Nietzsche fou un filòsof alemany vitalista que utilitza un estil provocador; no només pretén desacreditar allò que critica, sinó que també vol ridiculitzar la cultura occidental.

Idees principals

• Crítica a la moral occidental com a moral dels esclaus.
• Realisme vital: la realitat com a devenir.
• Veritat com a interpretació, les metàfores com a formes de coneixement.
• Superhome i voluntat creadora lliure.

Crítica a Sòcrates i la moral dels esclaus

Per a Nietzsche, Sòcrates era el corruptor, el culpable de la inversió de valors de tota la filosofia i la moral occidental. L'ètica occidental reprimeix els instints i és la formulació de la moral dels esclaus, que ha domesticat els impulsos vitals...

Comparativa Filosòfica: Plató vs. Locke

Les Idees i la Realitat

Plató diu que existeixen dos mons: l'Intel·ligible i el Sensible, que és una còpia del primer. Locke, en canvi, parla de la possible existència d'un món exterior a nosaltres que és el que causa les nostres idees.

Tots dos filòsofs coincideixen que hi ha diferents tipus d'idees, però cadascú té una manera diferent de classificar-les.

Tipus d'Idees segons Plató (4 tipus)

• Matemàtiques: (Exemple: teorema de Pitàgores)
• De les Coses: (Exemple: gos, cadira)
• De Valors: (Exemple: justícia)
• Del Bé: (Que són la resta d'idees i la més important)

Tipus d'Idees segons Locke (2 tipus)

• Simples: La nostra ment les rep de forma passiva, ja sigui per sensació (experiència externa) o per

Historicisme i Vitalisme: Reacció contra el Positivisme

En tot el saber, hi ha un paper fonamental i actiu de la persona humana; tot el saber està format a partir d'elements subjectius. Aquests corrents van contra Hegel. Nietzsche representa l'irracionalisme.

Vitalisme: La Reflexió al voltant de la Vida

El vitalisme és un conjunt de pensadors que reflexionen al voltant de la vida: Nietzsche, Dilthey i Bergson. És un sistema prou ampli perquè hi hagi reflexions molt diverses (biològiques, culturals, històriques). Es distingeixen diferents sentits de la vida:

• Sentit Històric: La vivència humana (Dilthey, Historicisme).
• Impuls Vital: El valor de la vida en ella mateixa (Nietzsche).
• Sentit Evolutiu: L'impuls vital que va evolucionant (Bergson)

Comparativa: Locke vs. Nietzsche

Tendència

• Locke: Empirista.
• Nietzsche: Vitalista.

Epistemologia

• Locke: Percebem la realitat a través de l’experiència, que és el substrat de les nostres idees, les quals fonamenten el coneixement.
• Nietzsche: Confia en els sentits com a font de coneixement, però no podem empresonar les experiències en idees o conceptes. Només podem captar la realitat mitjançant metàfores.

Món exterior

• Locke: Pressuposem l’existència d’un món exterior com a causa de les nostres sensacions, però no és un coneixement evident, sinó més aviat probable.
• Nietzsche: Només existeix un món: el de la vida. La realitat és pur esdevenir i no té sentit buscar-ne evidències; no en podem tenir un coneixement objectiu.

Postura

1. Sobre el dret

• Locke: Defensa el dret natural i els drets bàsics (vida, llibertat i propietat). Creu que fan possible una vida humana digna, malgrat que seria impossible aplicar-los si tots tinguéssim dret imparcialment al mateix que un altre.
• Mill: Com a utilitarista, nega l'existència del dret natural. Els drets són «ficcions útils» (expressió de Bentham) que serveixen per viure una vida amb sentit. No naixem amb drets, no són naturals, sinó que hem lluitat per aconseguir-los. Per a Mill, els drets no es poden quantificar numèricament, sinó que són qualitats el valor de les quals es troba en la màxima utilitat per al nombre més gran de persones.

2. Sobre el liberalisme

• Locke: És un liberal deontologista. Considera que hi ha

L'Alienació del Treball en el Capitalisme

¿En què consisteix, doncs, l'alienació del treball?

Tema: Anàlisi de l'alienació en el treball pròpia del mode de producció capitalista

Idees principals

• L'alienació en el treball consisteix en el fet que el treball és extern al treballador; en ell no se sent feliç ni lliure.
• En conseqüència, el treball no és voluntari, sinó forçat, ja que només és un mitjà per satisfer les necessitats i suposa auto-sacrifici i mortificació.
• Aquest treball no pertany al treballador, sinó al capitalista que posseeix els mitjans de producció.
• D'aquesta manera, el treballador no és amo de si mateix, pertany a un altre.

Explicació del concepte d'alienació

Un dels conceptes fonamentals de la filosofia marxista...

John Locke: L'estat de pau i drets naturals

Per començar a comparar Locke (1632-1704), Hobbes (1588-1679) i Rousseau (1712-1778), hem d'analitzar primer l'estat de natura. Locke el defineix com l'estat en què Déu ens ha creat: un estat de pau i harmonia on regna una llei natural implícita. Aquesta llei obliga a respectar els drets naturals fonamentals:

• Dret a la vida.
• Dret a la llibertat.
• Dret a la igualtat.
• Dret a la propietat privada (entenent-la com els béns necessaris per viure, fruit del propi treball, i com a protecció contra l'expropiació arbitrària dels monarques).

Locke sosté que Déu ens ha dotat de raó; per tant, és un estat racional on ningú té poder sobre ningú. Tanmateix, la naturalesa humana és feble —només Déu és...

L'Ètica en l'Utilitarisme: Origen i Fonaments

Aquesta forma de filosofia sorgeix a Anglaterra a mitjans del segle XIX, fortament influenciada pel positivisme. Com a característica principal, s'identifica el rebuig de la metafísica, substituint-la per la introducció de la ciència, la qual va intervenir en molts camps, especialment en el de l'ètica.

John Stuart Mill i la Ciència de la Conducta

John Stuart Mill afirma que l'utilitarisme busca transformar l'ètica en una ciència positiva de la conducta humana, convertint-la en una disciplina exacta.

El fi de l'activitat de l'ésser humà és la felicitat compartida, on coincideixen la utilitat privada amb la pública, pretenent augmentar el benestar i la felicitat com a doctrina moral.

El Principi

Origen i constitució del coneixement (II): Idees complexes

L’experiència sensible ens proporciona un conjunt d’idees simples que constitueixen els àtoms amb els quals es construirà el nostre coneixement. Per a això, l’enteniment combina unes idees simples amb unes altres per formar-ne unes de complexes.

El funcionament de l'enteniment

Locke descriu el funcionament de l’enteniment en la constitució del coneixement mitjançant els següents processos:

• Percepció: La ment percep les idees que conté per començar a operar.
• Retenció: L’enteniment individualitza les idees.
• Discerniment: Analitza les semblances i diferències.
• Composició: Combina idees per formar idees complexes.
• Comparació: Associa idees en virtut de les semblances.
• Abstracció: