Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Origen, Legitimació i Funció del Poder

Origen, legitimació, funció del poder.

Estat de Naturalesa (Locke)

Per entendre - abans era un estat:

• Llibertat, independència, igualtat
• Llei naturalesa - és la raó, igualtat i independència
• Drets naturals - llibertat i propietat
• Violació de llei - objectiu: no envair drets altres
• Dret jurisdicció: tothom castiga
• Justificació: perfecta igualtat
• 2 drets: castigar (tothom) i buscar reparació (afectat)

Estat de Societat

Estat de societat:

1. Estat naturalesa: junts conforme raó, igualtat, pau i convivència
2. Estat de guerra: no tots bons, desigualtat, violència

Societat - punt intermig, poder arbitra llei, finalitat = preservar drets naturals, mecanismes = lleis acceptades gent, jutge públic amb autoritat.

Contracte

Utilitarisme de Bentham: Principis Fonamentals

Durant la primera meitat del segle XIX va néixer a Anglaterra un corrent de pensament anomenat Utilitarisme. L’objectiu d’aquest corrent era reformar la societat amb plantejaments científics. Aquestes reformes volien evitar una sèrie de problemes greus que hi havia en la societat industrialitzada d’Anglaterra. El pare d’aquest corrent va ser Jeremy Bentham. La seva teoria es basava en una premissa molt simple: «Per reformar la societat cal fer una política econòmica diferent, ja que la base social és l’economia. Després de la Revolució Industrial hi va haver molts desequilibris socials. Per tant, la solució seria fer lleis que procurin el benestar de la majoria. A més a més,

1.3 Com és la realitat?

1.3.1 Té un principi o existeix des de sempre?

1. Existeix des de sempre. Per als pensadors grecs, allò que és real és etern. El que ara existeix pot haver sofert transformacions, però sempre a partir d’una base preexistent que existeix des de sempre.

2. Té un principi. Els pensadors cristians introdueixen la idea de creació, que era totalment aliena al món grec. Crear significa la generació de l’ésser a partir del no-res, per la qual cosa es necessita un ser omnipotent: Déu. Des d’aquest punt de vista, allò que és real va començar en un moment determinat i per acció de Déu, com a fruit de la seva voluntat. És el que es coneix amb el nom de creacionisme.

1.3.2 És material, immaterial, espiritual?

Les Idees Polítiques de John Locke i el Liberalisme

El pensament polític de John Locke es desenvolupa principalment en les seves obres clau: les Lletres sobre la Tolerància (1689, 1690 i 1693) i els Dos Tractats sobre el Govern Civil (1690).

El Segon Tractat, especialment, busca establir la base filosòfica i política de l'Estat, cercant la seva legitimitat en l'origen contractual. A més, Locke hi exposa els postulats bàsics del **liberalisme clàssic**.

Tot i que aquesta obra s'ha interpretat sovint com una simple justificació de la Revolució Gloriosa de 1688, és evident que la seva intenció és molt més àmplia, plantejant un al·legat a favor de la llibertat i la democràcia.

L'Estat de Natura i la Llei Moral Natural

L'estat de natura...

Característiques del llenguatge

L’ésser humà posseeix un llenguatge que li permet transmetre fets, no tan sols presents, sinó també passats o futurs, reals o imaginaris. Des de la lingüística es considera que el llenguatge és la facultat humana de comunicar-se mitjançant un sistema de signes. Es manifesta en la llengua concreta que fa servir cada parlant i tindria les característiques següents:

• 1. És arbitrari o convencional: el dibuix d'una porta oberta és un significat que indica on és la sortida. La paraula sortida és un signe que ens proporciona la mateixa informació. Però hi ha una diferència, perquè en el primer cas es produeix una relació de semblança entre el signe i el que representa, però en el segon no hi ha

Les Quatre Regles Fonamentals del Mètode Cartesià

• Regla de l'Evidència (Intuïció)

  L'evidència és una activitat simple de la ment a través de la qual capta intel·lectualment alguna cosa de forma immediata i transparent. Consisteix a acceptar únicament les idees evidents, és a dir, aquelles que la *intuïció* capta de forma clara i diferent. Són tan diferents que permeten diferenciar-les perfectament d'altres, la qual cosa impossibilita les confusions. Aplicant aquesta norma, obtenim un nou criteri de veritat. Una idea serà *veritable* si és *evident* per la nostra raó.

• Regla de l'Anàlisi

  La *intuïció* només pot captar de forma clara i distinta allò que és simple. Si en la nostra ment hi ha una idea complexa, només podem saber

Una ciència es compon de teories. Les teories constitueixen sistemes en els quals s'integren les lleis. En estudiar l'estructura de les ciències, se solen establir distincions entre llei i teoria:

Diferències entre Lleis i Teories

• Les lleis s'expressen en enunciats aïllats, mentre que les teories es componen de conjunts d'enunciats. Les teories són més generals que les lleis i de major abast. Les lleis s'integren en teories a partir de les quals es poden deduir.
• Les lleis només contenen termes que fan referència a alguna cosa observable o definible operacionalment. En canvi, les teories contenen termes teòrics (com a mínim un), és a dir, termes que fan referència a alguna cosa no observable ni definible operacionalment.
• A causa del

Els filòsofs de l'edat grega.

-Plató: Considerava que l'humà és un ésser format pel cos (material i mortal) i l'ànima (espiritual i immortal).

-Aristòtil: Pensava que l'esser humà és una unitat substancial en què és dirigien, però no se separaven, el cos i l'ànima.

-Epicur: Ell defensava que l'ésser humà es un conjunt d'àtoms materials que se separen a la mort.

En l'Edat Moderna.

-Descartes: Ell veu com a dualitat cos i ànima, en la línia de Plató i del cristianisme.

-Hobbes: Defensa una antropologia monista i materialista els humans som màquines complexes.

-Kant: Subratlla la racionalitat i l'autonomia moral de l'home les idees de racionalitat ciènia i progrès orientaran la marxa de la cultura occidental fins als nostres dies....

Introducció a la filosofia

La filosofia és etimològicament un mot compost que prové del grec. Phileo significa ‘estimar’ o ‘ser amic’ i el substantiu sophia vol dir ‘saviesa’, ‘intel·ligència’ o ‘comprensió profunda de les coses’. Per tant, etimològicament, la filosofia és l’amor a la saviesa. El filòsof és algú que la busca, que discuteix i que s’interroga sobre el món, sobre el significat de les coses, sobre el procés del coneixement, sobre l’acció humana i sobre el llenguatge.

La filosofia va néixer com un ‘miracle grec’, perquè a les ciutats gregues aparegué la democràcia, és a dir, la possibilitat de discutir lliurement el poder polític i de criticar els mites.

Sembla que el primer que fou...