Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

René Descartes (1596-1650)

Considerat el primer filòsof modern per la importància que dona al Jo. La seva filosofia té una clara influència escolàstica.

La seva motivació principal era que la filosofia s'hauria de constituir com un saber universal. En realitat, però, hi ha una infinitud de teories que porten a l'escepticisme. La causa d'això és la manca d'un mètode adequat de coneixement.

Obres Principals

• Discurs sobre el mètode
• Regles per a la direcció de l'enginy
• Les meditacions metafísiques (la més important)

El Mètode Cartesià: Les 4 Regles

1. Evidència: No acceptar com a veritable cap cosa si no es presenta de forma clara i distinta en la nostra ment.
2. Anàlisi: Dividir els problemes complexos en tantes parts com sigui possible per

...

...

L'Ètica: Disciplina Pràctica i Controvertida

L'ètica és una disciplina amb una dimensió pràctica important. Les qüestions ètiques tenen una relació directa amb allò que creiem que cal fer o evitar. Per això, l'ètica sempre ha estat un camp molt controvertit, en el qual s'han proposat teories diferents que molt sovint es contradiuen l'una amb l'altra.

La Base dels Judicis Morals: Raó o Sentiment?

Alguns autors creuen que la raó és la base de la moral. Segons aquests filòsofs, per saber què està bé i què està malament, el que hem de fer és utilitzar la intel·ligència. L'ètica és una qüestió racional, perquè té a veure amb les accions que duem a terme i que poden afectar els altres.

Intel·lectualisme Moral: La Raó com

...

El cogito

Es coneix Habitualment com a “cogito” la primera certesa a la qual s’arriba en les

meditacions Metafísiques com a conseqüència de l’aplicació del dubte metòdic. Aquesta

paraula, que Literalment significa “penso”, representa l’autoconsciència del jo com una cosa O

substància (una res, en llatí) la naturalesa de la qual és pensar. Podem resumir la significació Del

cogito Assenyalant els punts següents:

1.- Es tracta del primer principi cercat. Efectivament, el “jo penso” (ego cogito) es

presenta com Una evidència, és a dir, com una veritat indubtable. De fet, es tracta també D’una

confirmació Del criteri de certesa: tota veritat que es vulgui presentar com a tal ha de Tenir la

mateixa Evidència que trobem...

1. L'Origen del Coneixement i la Veritat

1.1 Les Claus de l'Empirisme Modern

L'Esperit Il·lustrat

A finals del segle XVI, a Gran Bretanya, sorgeix l'esperit il·lustrat, que defensa dos principis:

• Racionalitat, d'acord amb la ciència moderna. La religió no ha de tenir cap paper en el coneixement.
• Tolerància, respectant la llibertat de cadascú a viure la seva vida com vulgui. El dogmatisme (creença que podem conèixer veritats segures i immutables) condueix al fanatisme i la intolerància. En canvi, la creença que el coneixement té límits afavoreix el respecte a les opinions dels altres i la tolerància.

Escepticisme

El racionalisme (Descartes) arriba al dogmatisme per tal d'evitar l'escepticisme irracional dels fideistes. L'empirisme busca...

Conceptes Clau de Filosofia i Història de la Ciència

Orígens i Demarcació Científica

Inicis de la Filosofia i la Ciència

En els seus inicis, eren indistingibles.

Independència de la Ciència

Es va independitzar formalment durant el període de la Revolució Industrial.

Afirmació de les Regularitats Naturals

Científic que va afirmar la natura de les regularitats expressades: Galileu.

Tipus de Conceptes i Enunciats Científics

Conceptes Classificatoris

Permeten organitzar la realitat en categories.

Conceptes Comparatius

Permeten ordenar gradualment la realitat.

Lleis Científiques

Enunciats bàsics del coneixement científic que utilitzen conceptes. En les teories, formen sistemes compactes i coherents.

Mètodes i Disciplines

Ciències Formals

...

Classificació del Coneixement

El saber es divideix en tres modalitats principals:

• Productiu: Saber fer un producte segons normes o regles.
• Pràctic: Relatiu a l’acció; saber actuar segons les circumstàncies.
• Teòric: Contemplatiu, saber desinteressat que només busca el coneixement mateix.

Sabers Teòrics

Els sabers teòrics són:

a) Física

Estudia les coses materials i canviants, els objectes naturals mòbils. Queden exclosos els productes de la tècnica.

b) Matemàtica

Estudia coses immòbils, però que no existeixen separades de la matèria (figures geomètriques o nombres).

c) Filosofia Primera (Metafísica)

Estudia l’ésser en tant que ésser, allò que tenen en comú totes les substàncies. Com que la divinitat (théos) és el primer principi...

Plató i Locke: Filosofia política i coneixement

Per a ambdós autors, la filosofia política no es pot separar de la teoria del coneixement: segons Plató, el governant ha de ser el savi, el qui coneix millor les idees. En canvi, per a Locke, el poble (i no el filòsof-rei, el príncep o els savis) és la font del poder.

Per a Locke, la reivindicació de la llibertat i el liberalisme deriven del pluralisme de les experiències humanes. La certesa que tenim sobre el món és sensitiva i, per tant, canviant. Si hi ha experiències humanes molt diverses, també cal que hi hagi un debat polític imparcial i lliure sobre aquestes experiències.

Locke, però, en els seus escrits sobre educació va estar d’acord amb Plató en una sola tesi: la finalitat...

Com és la realitat: percepció o física?

Tema: Com és la realitat, tal com la veig o tal com la descriu la física?

Estructura i tesis del text

• [1-7] Plantejament de la qüestió: Es defineixen dues possibles concepcions de la realitat a partir de l’exemple d’una taula: la taula de la percepció visual i tàctil (material, sòlida, amb una forma, unes mesures i un color determinat) i, en segon lloc, la taula segons la ciència contemporània (un conglomerat d’àtoms amb els seus electrons, protons i neutrons).
• [7-11] Tesi principal: La realitat és estrictament com la descriu la ciència. Les afirmacions científiques estan provades experimentalment i són vertaderes fins que es demostri el contrari. Tanmateix, es fa molt difícil renunciar

...

Plató vs. Sofistes: Dues Visions de la Realitat

Plató vs. Sofistes: Mentre que els sofistes eren mestres ambulants, Plató se centrava en la formació de bons ciutadans.

Coneixement: Relativisme vs. Dualisme

Els sofistes defensaven el relativisme, afirmant que no hi ha res absolut. En canvi, Plató proposava el dualisme (món de les idees, idea del bé i món físic).

Pel que fa a l'oratòria, els sofistes la veien com una eina per convèncer (sense veritat absoluta), mentre que Plató sostenia que hi ha molt més que la simple opinió.

La Política i la Ciutat Justa

En l'àmbit polític, els sofistes creien que les institucions i les lleis són convencionals i relatives. Plató, en canvi, proposa una estructura basada en la justícia.

La justícia...