Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Conceptes: «ànima» i «coratjós»

a) «ànima»: la part d’una persona que és immortal i on resideixen les seves funcions intel·lectuals i les virtuts morals, com ara la valentia i la justícia.

b) «coratjós»: que té la qualitat que correspon als guardians de la ciutat i a la part irascible de l’ànima; alternativament, que té la capacitat d’intentar fer que prevalgui, encara que costi, allò que cal que prevalgui; també, que té una força que permet conservar l’opinió recta i justa en tota circumstància.

Heràclit i Parmènides

Heràclit: Cal copsar el logos, allò que hi ha més enllà de la lluita de contraris (del canvi d’aparences). Cal buscar aquesta harmonia de contraris, allò que roman constant malgrat la lluita...

L'origen de la filosofia i el pas del mite al logos

La filosofia és un saber que aborda qüestions que no poden ser objecte d'estudi d'altres disciplines, com el sentit de l'existència.

El naixement del pensament a Jònia

Neix a Jònia, al segle VI a.C., i es creu que el primer filòsof va ser Pitàgores, observant els jocs olímpics per aprendre, conèixer i entendre.

Pensament preracional: mite i màgia

Són les primeres descripcions i explicacions del món, que es caracteritzaven per recórrer a personatges llegendaris, com déus. Eren relats imaginatius o fantàstics; l'autor era desconegut o col·lectiu i posseïa un caràcter tradicional i acrític, que transmetia el pensament de pares a fills, acceptat tal com venia donat per la tradició....

Què és una fal·làcia?

Una fal·làcia és un raonament no vàlid o incorrecte, però amb aparença de raonament correcte.

Principals tipus de fal·làcies

• Ad hominem: Es nega l'opinió criticant la persona o les seves circumstàncies.
• Ad baculum: Per establir una conclusió, es recorre a l'amenaça o a la força.
• Ad verecundiam: Es defensa una opinió apel·lant a una autoritat.
• Ad populum: S'exposen raons no vinculades amb la conclusió, però que desperten emocions i sentiments.
• Ad ignorantiam: Pretén defensar la veritat d'una afirmació basant-se en la ignorància del contrari.
• Tu quoque: Per demostrar que una acusació és falsa, s'acusa l'altre d'allò mateix.
• Falsa causa: Davant la coincidència de dos fenòmens, s'estableix una connexió

 El coneixement mitologic

Les branques de la filosofia

Raó teòrica i raó pràctica

L’ús teòric de la raó: consisteix a utilitzar la nostra raó per conèixer. Això és el que fem quan tractem de contestar preguntes referents a les realitats que existeixen i a la manera com podem arribar a la veritat.

L’ús pràctic de la raó: consisteix a emprar la raó per actuar. És el que ocorre quan decidim comportar-nos o quan pensem quina pot ser la millor manera d’organitzar la nostra convivència.

Classificació de les disciplines filosòfiques

L’ús teòric de la raó comprèn:

• La lògica.
• La metafísica.
• L’epistemologia.
• L’antropologia filosòfica.

L’ús pràctic de la raó inclou:

• L’ètica.
• La filosofia política.
• L’estètica.

La lògica

Aquesta fou desenvolupada...

Liberalisme Contemporani

Actualment existeixen diverses teories liberals sobre la justícia, que afirmen que cal mantenir en la societat el pluralisme de les concepcions filosòfiques i religioses, sempre que respectin la convivència pacífica. Es poden classificar en dos grups:

Neoliberalisme o Liberalisme Propietarista (Nozick)

Una societat justa no ha de permetre que s'arrabassi a l'individu allò sobre el qual té legítima propietat. Nozick reconeix el dret de propietat i diu que una distribució de béns serà justa si prové d'una altra distribució justa a través de mitjans legítims, i l'Estat no ha de redistribuir béns, perquè aleshores atempta contra els drets de propietat legítimament adquirits. Un Estat que grava amb impostos...

Relació entre pensament i matèria

Descartes és conscient que l'ànima immaterial està influenciada pel cos material i, al contrari, el cos per l'ànima. D'alguna manera, ànima i cos formen una unitat; fins i tot Descartes tracta d'esbrinar el punt d'interacció entre els dos, que segons ell seria una petita glàndula situada en el centre del cervell: la glàndula pineal. En aquest aspecte, existeix una relació amb Plató, ja que ambdós coincideixen que l'home està format per cos i ànima.

El mecanisme cartesià

Segons Descartes, el món físic es caracteritza pel mecanisme; és a dir, tot és explicable per una sèrie d'estructures físiques i, per entendre la realitat, és necessari analitzar les seves parts. El mecanisme és una teoria...

El coneixement: diferents maneres de conèixer

Tant les persones com els animals posen a la pràctica el coneixement cada dia; no hi ha manera de viure sense ell. Tanmateix, el coneixement humà i l'animal són diferents. Per exemple, ambdós tenen informació sobre el medi on viuen, però si aquesta informació faltés, l'animal moriria, mentre que l'ésser humà podria sobreviure, tot i que amb dificultats.

Adaptació al medi i coneixement

Per què no moriríem? Perquè els humans no estan adaptats a cap medi específic; al contrari, adapten el medi al seu coneixement. Si portes un cargol al pol nord, morirà perquè no està adaptat a aquell entorn. En canvi, si hi poses una persona, com que no està limitada a un sol medi, pot utilitzar el...

Pensament hel·lenístic

1. Característiques del pensament hel·lenístic

Triomf d'Alexandre el Gran: aquest fet marca el fi de l'autonomia de les ciutats gregues i, després de la seva mort, es produeixen forts canvis polítics i econòmics que generen inestabilitats.

Inestabilitat: pèrdua d'interès pels grans temes metafísics per part dels filòsofs; replegament interior del filòsof. L'hel·lenisme reflecteix la pèrdua del control sobre allò que passava a les ciutats gregues i en el seu món. La filosofia es dedica a buscar com viure bé dins del caos polític i social existent. Predomina el problema ètic, que es converteix en l'eix de la reflexió filosòfica mentre s'abandona l'intent de crear un sistema unitari o de donar una interpretació...

L'especificitat de l'ésser humà

Per descobrir l'especificitat de l'ésser humà, és útil comparar-lo amb els animals i determinar les semblances i les diferències que existeixen entre ells. Veiem una sèrie de característiques que diferencien els éssers humans dels animals. Que són:

• Capacitat de simbolització

  Aquesta capacitat és pròpia de l'ésser humà, el qual es comunica mitjançant una sèrie de símbols, mentre que l'animal es comunica només amb signes naturals. Per exemple: el lladruc d'un gos i el cant d'un rossinyol.

• El lliure albir

  L'ésser humà és l'únic animal capaç de dir no a la satisfacció de les seves apetències instintives. I també l'ésser humà pot triar el seu futur, que va construint amb les seves accions.