Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

3 parts, 3 macedonis, 4 seges, hel.Lenització món, difondre cultura grega, cosmopolita.
F, metafísica subordinada a l'EPICUREISME: escola medonista o cirenaica (astrip de cirene) plaer- "hedoné"
fi natural es la recerca viure plenament instant present, un dels secrets de la vida (talent).
Epicur de Samos, el Jardí.Etica eudaimonista, felicitat. Analisi felicitat, 4 causes infelicitat: "tetrafarmakon"
--por als deus: atoms subtils i mes lleugers
-por a la mort: mai coincideixen, atoms es disgreguen, no patiment-por al dolor: maxima reguladora conducta humana (4 pautes)
plaer sentits: moment, a curt termini, apendre a limitar desitjos.plaer espiritual/gaudiment: superior, profund, llarg termini. "ataraxia" serenitat, tranquilitat d'anim, absencia...

Contextualització

Immanuel Kant és una de les grans figures de la història del pensament i marca una nova etapa en la història de la filosofia. Parteix de les influències de les tendències de la seva època: la Il·lustració, el racionalisme i l'empirisme.

Solen distingir-se en la seva producció filosòfica dos períodes: precrític i crític. En el primer, es va ocupar sobretot de qüestions científiques, metafísiques i del racionalisme, fins que la lectura de Hume el fa "despertar del son dogmàtic de la raó". Això marca el començament del seu període crític, en el qual va construir una filosofia original que va més enllà del racionalisme i de l'empirisme.

El sistema filosòfic que Kant elabora rep el nom de criticisme i idealisme

L'antropologia cartesiana: el dualisme

L’antropologia cartesiana és dualista, ja que distingeix dues substàncies: l’ànima, de naturalesa espiritual i inextensa, i el cos, de naturalesa material i extensa.

La metafísica de les tres substàncies

Descartes proposa tres substàncies: el jo com a substància pensant, Déu com a substància infinita i el món com a substància extensa.

El món com a res extensa

L’extensió (volum, amplada, longitud) i les qualitats primàries són les úniques característiques reals i objectives de les coses. En canvi, les qualitats secundàries (colors, olors, sons, calor) són modificacions o sensacions subjectives de la consciència quan els sentits són afectats pels objectes del món extern.

La física

Meditacions Metafísiques de Descartes: Resum i Anàlisi

1a Meditació: De les coses que l’home pot posar en dubte

En la primera meditació, Descartes intenta trobar un fonament de les ciències que sigui segur, ferm i constant. Per això, seguint el dubte metòdic, tot ho posa en dubte.

Posa en dubte els següents elements (Dubte Hiperbòlic):

• Els sentits.
• La salut mental.
• La diferència entre somni i vigília.
• L'existència de Déu.
• El Geni Maligne (segons el qual tot el que percebem podrien ser enganys).

En conclusió, intenta reconstruir el que podem saber amb certesa.

2a Meditació: De la natura de l’esperit humà

El jo, considerat com una cosa que pensa, és la primera veritat indubtable que descobreix Descartes.

El Jo Pensant (Cogito)

El concepte...

Ateisme filosòfic: el rebutjament de la religió

L'ateisme filosòfic rebutja la religió per diversos motius:

• La seva falsedat: no existeix cap altra realitat que la del cosmos material.
• La seva maldat: és una mentida que impedeix la realització de l'home.

Les preguntes fonamentals que es plantegen són: per què s'ha inventat la religió? Què hem de fer per superar-la?

Karl Marx (1818-1883)

Segons Marx, inventem la religió perquè necessitem consolar-nos de la injustícia. Si la justícia està garantida en el més enllà, per què lluitar-hi aquí? La religió serveix a l'explotació de l'home dissuadint-lo de la seva rebel·lió. Superarem la religió quan la societat sigui justa.

Friedrich Nietzsche (1844-1900)

Segons Nietzsche, inventem...

Expliqueu breument (entre 80 i 100 paraules) les idees principals del text i com hi apareixen Relacionades.

Descartes defineix L’ésser humà com una barreja de ment i cos. Si fos pels sentits (cos) ni tindríem Veritats, és necessari fer un estudi (ment), d’aquesta manera adquirint Coneixements. Necessitem les dues coses. Sentits à Genera idees / Ment à Analitza / El compost de Ment i cos (sentits à manera confosa de pensar (barreja ment i cos)), Es reflecteix a la interacció entre ells encara que pensa que poden treballar Independentment. / La vista à sentit à sense teoria, no ens guiem primer pels Sentits per quesíó tindríem una idea errònia. / Teoria de l’espelma à manera de defensar el seu Racionalisme.

Expliqueu breument...

La recerca de la veritat en Plató

Plató, seguint el llegat de Sòcrates, busca la veritat filosòfica per justificar les seves teories sobre la realitat i el coneixement.

Qüestions sobre la realitat

• Ontològiques: Què són els valors (Teoria de les Idees).
• Epistemològiques: Com es pot conèixer (Teoria de la reminiscència).
• Ètiques i polítiques: Tripartició de l'ànima i l'Estat ideal.

Sòcrates vs. Plató

Plató es preocupa per l'organització política i l'educació dels ciutadans, entenent que no tothom té la mateixa capacitat de reflexió, ja que molts es mouen per emocions i passions en lloc de per la raó.

La política com a saber

Plató entén la política com un saber: no es pot governar justament sense conèixer què és la justícia....

Epicureisme i Escepticisme: Filosofies de la Felicitat

Epicureisme: La Recerca de l'Ataràxia

Objectiu i Fundador

• Objectiu: Viure d'acord amb la natura i buscar la felicitat.
• Fundador: Epicur.

Pels epicurs, la felicitat és l'ataràxia (gràcies a la qual assolien l'equilibri emocional). Per viure feliços, deien que el cos té la mateixa importància que la ment.

Física Epicúria

Els epicurs seguien la física dels atomistes: tots som compostos atòmics.

El Tetrafàrmac: Remeis contra la Por

Epicur afirmava que la filosofia és necessària per a tothom, perquè ensenya i prescriu el camí de la felicitat, i perquè és el remei per als quatre grans mals de la humanitat (el tetrafàrmac), que són:

• La por dels déus.
• La por de la mort.
• La por del destí:

L'Ésser Humà com a Objecte de Reflexió

L'ésser humà com a objecte de reflexió: Què és l'ésser humà? El més comú és definir-lo com un ésser compost de cos i ànima.

Plató i el Dualisme

La mort de Sòcrates va ser el detonant de la filosofia de Plató.

Dualisme Cosmològic

• Món Intel·ligible: Perdura al llarg del temps. Les Idees són la veritat i allò real.
• Món Sensible: Les coses. Són còpies o aparences.

Dualisme Antropològic

• Ànima: Pertany al món intel·ligible, és eterna.
• Cos: Pertany al món sensible.

L'Estructura de l'Ànima Segons Plató

El Mite del Carro Alat

L'ànima consta de tres parts, explicades mitjançant el Mite del Carro Alat:

Racional (Conductor):

La raó, el cervell, la intel·ligència. Ha de dirigir el carro (l'

Conceptes d'Origen, Evolució i Antropologia

Teories sobre l'Origen i la Permanència

Fixisme

És una teoria segons la qual tot allò que existeix, incloent-hi els éssers vius, no ha variat amb el pas del temps. S'observa, avui dia, en la mateixa forma que ha presentat en el passat i que continuarà mostrant en el futur. Descriu la natura com una realitat definitiva i acabada en la qual els éssers vius constitueixen formes inalterables.

Creacionisme

És una creença religiosa segons la qual l'univers i totes les coses han estat originats per un acte creador. El creacionisme fou acceptat fins al segle XIX.

L'Estudi de la Humanitat: Antropologia i Filogènia

Antropologia

Té com a objecte d'estudi tots els éssers humans i totes les dimensions de la...