Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Raonament i facultats intel·lectuals

Raonament inductiu: Procés a través del qual extraiem conclusions universals partint de casos particulars. Pot ser:

• Complet: Si es tenen en compte tots els casos.
• Incomplet: Si s'arriba a una conclusió general sense analitzar tots els casos.
• Hipoteticodeductiu: Combinació del mètode deductiu i l'inductiu.

Facultats intel·lectuals

• Enteniment: Elaboració de conceptes a partir de la informació que rebem dels sentits.
• Raó: Idees transcendentals que serveixen per a la nostra vida moral, política i religiosa.
• Judicis: Oracions amb sentit que poden ser:
  • Analítics: No requereixen experiència; el subjecte ja implica el predicat (ex: "Tots els cossos són extensos").
  • Sintètics: Basats en l'experiència; el predicat

Què és la Passió?

• Etimològicament, la paraula *passió* vol dir *passivitat*.
• Era entesa com una situació de dependència passiva en relació a una cosa externa que ens altera. Era vista com una situació negativa que hauríem d’evitar.
• No sempre ha tingut el mateix significat al llarg de la seva història.

Definicions de la Passió

• Tendència violenta que no es pot controlar; es pateix en un estat de dominació en el qual no som nosaltres mateixos.
• Per als antics, les passions eren una *bogeria*.

La Passió a Grècia i a Roma

L’Epicureisme

• L’Epicureisme sorgeix l’any 341 a.C. i dura fins al 270 a.C.
• Epicur va fundar una escola anomenada *El Jardí*, a Atenes, on va predicar la seva filosofia fins a la seva mort als 72 anys.

La Recerca del

Mill i Nietzsche: Utilitarisme vs. Vitalisme

Mill i Nietzsche tenien tendències filosòfiques diferents: l'un era *utilitarista* i *liberalista*, i l'altre, *vitalista*, respectivament.

Fonamentació de la Moral i Mètodes

L’utilitarisme considera que la moral es pot fonamentar sobre principis racionals, contrastats empíricament i avaluats pel *mètode inductiu*. Nietzsche, en canvi, busca l’origen etimològic de les paraules *bo* i *dolent* mitjançant el *mètode genealògic*.

Plaer, Dolor i Utilitat

Mill afirma que la felicitat implica plaer. Diu que allò útil és bo; per tant, la utilitat ens apropa a la felicitat, que és el fi de la moral. Nietzsche, tot i que no rebutja el dolor (encara que a vegades sigui inevitable sentir-lo), té...

La Llibertat: Conceptes Fonamentals (Part I)

Som Realment Lliures?

La paraula llibertat no vol dir una cosa, sinó diverses. Un dels conceptes clau és la llibertat negativa o llibertat "de". Aquesta és la llibertat externa o social, referint-nos a "les llibertats"; és a dir, al conjunt de llibertats civils que un individu té o no té pel fet de viure en una determinada societat.

Llibertat en Estats Totalitaris vs. Democràtics

En un estat totalitari, en aquell sistema, era possible tan sols "una identitat". Per contra, un sistema democràtic es fonamenta sobre una racionalització i limitació del poder polític. En una democràcia o Estat de dret, en principi, els drets o llibertats bàsiques estan garantides. Que hi hagi drets i llibertats...

No obstant això, les diferències entre el New Criticism, d'una banda, i el Formalisme Rus i l'Estilística, d'una altra, són notables, sobretot perquè els New Critics no disposen d'una sòlida formació lingüística.

Les Quatre Fal·làcies del New Criticism

Els pressupòsits del grup es poden resumir en la denúncia de quatre fal·làcies, trets que hem d’evitar per a fer una bona crítica:

• La Fal·làcia Intencional (William K. Wimsatt): La il·lusió del voler dir, que condueix al biografisme i al relativisme.
• La Fal·làcia Afectiva (William K. Wimsatt): La il·lusió psicològica, que condueix al subjectivisme i a l'impressionisme.
• La Fal·làcia del Mimetisme i de l'Expressivitat de la Forma (Yvor Winters): Per la qual el text literari

Spinoza: El conatus i l'autoconeixement

Tot es basa en el concepte de conatus, que és el desig de conservar l'ésser. El concepte de bé i bondat resulta útil per a la vida; el que va en contra del conatus és dolent. Abans del conatus, el bé i el mal eren independents de nosaltres i decidíem si fer-ne cas o no.

• Tot el que considerem positiu incrementa la nostra vida.
• Tot el que sigui acció afavoreix les nostres capacitats.
• Ser passiu és estar inactiu.

Nosaltres mateixos hem de fonamentar els sentiments positius i intentar reduir els negatius. Els sentiments negatius s'eliminen amb l'autoconeixement: si coneixem el nostre sentiment, el podem controlar. La llibertat és una il·lusió que només creuen els ignorants; la llibertat és acceptar...

Llibertat, diversitat, individualitat i originalitat

L’única llibertat que mereix aquest nom és la de buscar el nostre propi bé, pel nostre propi camí, sempre que no privem els altres del seu o els impedim esforçar-se per aconseguir-lo. Ara bé, hi ha una creixent inclinació a estendre indegudament els poders de la societat sobre l’individu, una disposició de l’home a imposar les seves pròpies opinions i inclinacions com a regla de conducta per als altres.

Es perd de vista, doncs, que la diversitat no és un mal. Cal deixar el camp lliure als diferents caràcters, sempre que no perjudiquin els altres. En les coses que no concerneixen els altres, cal que sigui afirmada la individualitat. El lliure desenvolupament de la individualitat...

René Descartes: Pare de la filosofia moderna

Descartes va ser un dels primers filòsofs moderns, ja que va centrar-se en el subjecte. Va formar part de l'escolàstica, d'on va aprendre la majoria del seu vocabulari. La seva motivació principal és l'escepticisme i la manca d'un mètode de coneixement. Els seus tres temes més importants són: El discurs sobre el mètode, Regles per a la direcció de l'enginy i les Meditacions metafísiques.

El mètode cartesià

El mètode té 4 regles: l'evidència, l'anàlisi, la síntesi i l'enumeració. El procés de coneixement es divideix en dues parts:

• Part negativa (el dubte metòdic): Es troba en la primera meditació. Descartes ofereix raons per posar-ho tot en dubte: els errors dels sentits, la confusió

Comparació: utilitarisme de J. S. Mill i Plató

John Stuart Mill defensa l'utilitarisme. Aquest equipara el plaer, l'absència de dolor, la satisfacció i la felicitat amb allò que resulta útil. Mill proposa que la societat i l'Estat s'han de regir per la noció del bé comú, és a dir, la màxima felicitat pel màxim nombre de persones. Un sentiment moral que faci el bé a més gent durant més temps tindrà un valor moral superior. Però això no vol dir que els petits plaers personals siguin dolents: només significa que no són tan valuosos perquè no augmenten la felicitat de tanta gent com es podria fer en l'altre cas.

L'ètica de Mill és conseqüencialista: un acte és tant més bo com millors conseqüències té. En canvi, per Plató...

El Mite d'Er i la Justícia a la República

6. Plató és l’autor de la República. A la seva obra s’afirma que les actuacions realitzades durant la vida tindran repercussions a la següent vida; això ho feia donant l’exemple del mite d’Er al desè llibre de la seva obra.

Si una persona s’ha sabut racionalitzar durant la vida i no guiar-se per les coses materials, tindrà una recompensa positiva al món sensible o al món intel·ligible. Però, qui jutja aquests actes? Ho feien els savis, persones d’or i àrbitres, ja que saben què és el correcte i què és l’incorrecte. Per això ni els soldats, moguts per la venjança, ni els de coure, pel seu limitat coneixement, seran capaços de jutjar els nostres actes.

Amb això, el just...