Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Teories sobre la veritat

La veritat es basa en l'autoritat i la tradició.

Criteris de la veritat

Criteri de la correspondència: una afirmació és veritable quan el que es diu correspon amb la realitat.

Criteri de l'evidència: alguna cosa és veritable quan resulta impossible dubtar-ne.

Criteri de la coherència: una afirmació és veritable quan no és contradictòria amb altres veritats.

Criteri pragmàtic de la veritat: té en compte les conseqüències pràctiques que es deriven d'acceptar una afirmació com a certa: la utilitat.

Criteri per consens: allò vertader és el producte d'un acord obtingut després d'un procés de diàleg.

Posicions filosòfiques

Dogmatisme: la veritat es pot arribar a conèixer amb tota seguretat.

Escepticisme: mai...

Els Sofistes i Sòcrates

La Guerra del Peloponès i les seves conseqüències a Atenes

- La Guerra del Peloponès (431-404 aC): Aquest conflicte enfrontava Atenes i Esparta. Va culminar amb la derrota i capitulació d'Atenes. Com a conseqüència immediata, Esparta va imposar el govern dels Trenta Tirans. Aquest règim va resultar ser tan opressiu que, al cap d'un any, el poble va iniciar una revolta que va portar a la reinstauració de la democràcia. No obstant això, aquesta nova democràcia era molt feble, moderada i allunyada dels populismes, per la qual cosa va tenir una durada limitada.

Anàlisi dels Fragments Sofistes: Gòrgies i Protágoras

Fragment de Gòrgies sobre el Ser i el No-Ser

D'aquesta obra només es conserven tres afirmacions...

L’ésser i el no-res

La pregunta típica de la metafísica és: per què hi ha éssers en comptes de no-res?

• L’ésser: És el que hi ha, el que existeix, la realitat.
• El no-ésser: Correspon a la negació de l’ésser; allò que no existeix i no té realitat.

Existeixen dues postures davant el problema del no-res (com es pot afirmar, demostrar o dir que una cosa no és, si pel fet de dir-ho ja li donem existència?):

Segons Henri Bergson, és una pseudoidea; és un terme sense significat que no podem ni pensar ni imaginar. És un terme lògic que fem servir en el llenguatge per expressar la negació de l’existència. No li correspon cap realitat conceptual ni material; és una estructura lògica buida de contingut.

Espiritualisme i materialisme

Són...

Filosofia medieval

S'inicia a l'anomenada edat mitjana. La funció de la filosofia era fonamentalment la d'ajudar a aclarir el significat de la doctrina teològica cristiana.

Sant Agustí

Sant Agustí, figura principal de la primera escola filosòfica cristiana (patrística). La seva teoria es basa en la relació entre la raó i la fe, la il·luminació i l'amor com a via de coneixement. És necessari creure per a entendre: la fe i la raó han de col·laborar, però partint de la preeminència de la fe sobre la raó. Creure és una cosa raonable, de manera que la raó prepara el camí de la fe.

Escolàstica

Escolàstica: idees aristotèliques com l'ordre i la finalitat aplicades a la natura van ser assimilades pel pensament cristià. Sant Tomàs

La naturalesa de la justícia en la ciutat i l'individu

1. El text ens exposa que, per saber què és la justícia, hem de buscar-la basant-nos en la ciutat. Perquè una ciutat sigui justa, els tres llinatges han de fer el que els correspon. Un home serà just si la seva ànima fa el que s’ha de fer, allò just, seguint el patró dels tres tipus d’home que formen una ciutat.

Definicions clau: Llinatges i temperança

2. Tres llinatges: Són els tres tipus d’home que hi ha en una ciutat. Temperada: És allò que domina les passions.

El paral·lelisme entre l'ànima i l'estructura social

3. Plató fa una semblança entre l’ànima i la ciutat. Per ell, és com un reflex de l’estructura de l’ànima. Per això, estableix un paral·lelisme...

L'origen de la filosofia a l'antiga Grècia

La filosofia neix a Grècia, ja que molts dels grecs vivien del comerç. Això els portava a realitzar molts viatges i a conèixer les diferents cultures que hi havia. A partir d'això, ells mateixos ja no sabien si l'única creença sobre els déus era la seva i van haver d'utilitzar més idees perquè poguessin explicar els factors de la naturalesa. Això va produir que els déus ja no fossin vistos de forma brillant i perfecta, sinó que eren percebuts amb defectes i amb més llibertat d'innovació.

El mite i el pas al pensament racional

El mite són relats que intenten interpretar i explicar el món. A part d'això, els pobles contemporanis els feien servir per ensenyar-los a comportar-se adequadament,...

L'Hel·lenisme Científic: Grans Figures i Aportacions

Euclides d'Alexandria: El Sistematitzador

Va construir el primer sistema formal axiomàtic a partir dels coneixements matemàtics dels pitagòrics.

Arquimedes: Matemàtic, Físic i Enginyer

És conegut, principalment, per les seves aportacions a la física, com la teorització de la palanca i el Principi d'Arquimedes. Però també va fer avenços en geometria i va ser l’enginyer que va inventar la catapulta, el mirall còncau i les hèlices per extreure aigua dels rius.

Aristarc de Samos: L'Astrònom Heliocèntric

Va ser el primer astrònom que va presentar un model heliocèntric. Tot i que els seus càlculs eren erronis, va descobrir que el sol és més gran que la terra.

Eratòstenes: El Mesurador

Filosofia i religió

Coincidències entre filosofia i religió

• Interessos similars: Comparteixen inquietuds i problemes com el sentit de l’existència, la transcendència de l’ésser humà i l’existència de Déu.
• Dimensió pràctica: Pretenen ensenyar-nos a portar una bona vida, per la qual cosa ens ofereixen preceptes o normes sobre com hem d’actuar.

Divergències entre filosofia i religió

• La filosofia constitueix una forma de saber racional i crítica que, sovint, comporta incertesa i dubte.
• La religió és una forma de saber basada en la fe i que, per tant, es caracteritza per la creença en les veritats revelades.

La filosofia i l’art

Han mantingut una estreta relació, ja que la filosofia s’ha expressat mitjançant diferents manifestacions