Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Qui és la persona? El jo psicològic i ontològic

[Del llibre de text de 1r de batxillerat de Ferrer, U; Gordillo L; et al. Filosofia i ciutadania. Editorial Casals. Barcelona, juny 2008. Pàg. 119 i 125.]

L’ésser humà sap que el seu ésser no és com el de la resta de coses amb què es troba. I això és així perquè, a més de ser éssers humans, som un JO que no havia existit anteriorment i que, en conseqüència, aporta alguna cosa nova al món.

Diferències entre el jo psicològic i el jo ontològic

En aquesta manera de ser de l’ésser humà podem distingir entre el jo psicològic i el jo ontològic:

• El jo psicològic: és aquell del qual soc conscient immediatament i que sorgeix a la vegada que la meva autoconsciència (és a dir,

La fi dels ideals i el sentit del món en Nietzsche

Davant d'això, Nietzsche es planta i afirma que el sentit del món ja no s'ha de cercar fora del món. Ara vivim la fi de la nostra civilització; s'enfonsen tots els ideals, fins i tot l'ideal de la ciència positivista, que es basa en la pressuposició d'un sentit únic i fix de les coses.

Nietzsche dirà: “Totes les veritats són ficcions, totes les ficcions són interpretacions, totes les interpretacions són perspectives. La veritat és una gran mentida, la realitat és caos, no ordre”.

El nihilisme: definició i tipus

Assumir la mort de Déu implica ser conscient que s'està sense valors, la qual cosa ens aboca al nihilisme. El nihilisme és la doctrina que nega l'existència de valors...

Crítiques Filosòfiques: La Mort de Déu i el Nihilisme

d) La Mort de Déu

L'anàlisi de la trajectòria del pensament i la cultura occidentals porta a Friedrich Nietzsche a constatar la mort de Déu. Déu havia estat la brúixola de l'home occidental. Però l'home ha anat matant a Déu sense adonar-se'n, expulsant-lo a poc a poc del seu pensament i de la seva cultura. En descobrir la mort de Déu, l'home queda desorientat; la seva vida perd el sentit.

La mort de Déu és, en realitat, la mort del monoteisme cristià i de la metafísica dogmàtica, per als quals només hi ha un Déu i una veritat. I el responsable d'això és l'home. En prendre consciència d'això, l'home substitueix aquest Déu i aquesta veritat única per múltiples déus

Conseqüències de la revolució astronòmica

Les conseqüències de la revolució astronòmica del Renaixement

Després de Copèrnic, Kepler, Galileu i Newton va triomfar una nova visió del món, matematitzada i poc relacionada amb l'aparença.

La imatge que els humans tenien del món físic queda esberlada. La Terra ha perdut la seva centralitat, però els materials de la terra i del cel han trobat la seva unitat: la matèria i les seves lleis són universals. La ciència reposa ara sobre principis mecànics sòlids; té un mètode fecund —alhora experimental i racional— i totes les ciències que neixin d'ara endavant prendran com a model la Mecànica Celeste de Newton. Es posa en marxa la civilització moderna.

Galileu i la nova física

El...

L'Emotivisme Moral de David Hume

En el seu intent per estudiar la naturalesa humana, Hume també vol estudiar la conducta moral. Així, igual que ha descobert que moltes de les coses que sabem de la realitat es basen en uns hàbits o tendències naturals, vol descobrir si les consideracions que fem sobre el que és bo i el que és dolent es basen també en tendències naturals o, en canvi, en principis racionals.

La Visió Tradicional: La Moral Racionalista

Des de l'intel·lectualisme de Sòcrates, les concepcions filosòfiques més tradicionals han defensat que el bé i el mal depenen de la raó, és a dir, que els éssers humans, en tant que éssers racionals, tenim en nosaltres mateixos uns principis morals que ens indiquen el que és bo; de...

Cap Al sXX l’Escola de Frankfurt va proposar contraposar a l’ús de la raó Instrumental, el concepte de racionalitat crítica, que valora l’acció en la Mesura que contribueix a la millora de les condicions de vida.Diversos Pensadors lamentaven la deshumanització de la natura i de l’ésser humà.Per Aquest motiu, l’Escola de Frankfurt defensa com a única solució, la substitució De la raó instrumental x una raó més àmplia a base reptes (Ètics/Mediambientals/Socials)

El filòsof Alemany, Hans Jonas va publicar una de les obres que més ha marcat la reflexió sobre La tecno i els seus límits. En aquesta obra adverteix sobre com ha canviat la Nostra situació en el món d’avui en dia: Antigament els humans tenien lloc al Món...

A Priori

El terme "a priori" sembla tenir, en principi, un sentit purament negatiu, definit per la seva contraposició a allò "a posteriori". Des d'aquesta perspectiva, significaria "allò que és independent de l'experiència en la seva formació o origen". No obstant això, té dues dimensions que en Kant tenen sentit positiu:

1. "A priori" com a tenint el seu origen en la raó pura, ja que és funció de la raó subministrar els principis a priori del coneixement o ser la raó pura la que subministra els coneixements a priori que així són universals i necessaris.
2. "A priori" com a condició necessària de l'experiència, identificant-se així amb la noció de "transcendental".

Així, els principis purs de l'enteniment, com a judicis sintètics...

La Ciència és Provisional

En ciència no hi ha resultats definitius ni intocables. Una hipòtesi és vertadera fins que es demostra el contrari (amb nous enfocaments, noves dades, nous descobriments…), i mentre no arriba aquest moment, s’accepta provisionalment.

La Ciència és Progressiva

En el camp de la ciència, els avenços científics són vistos com a grans oportunitats per ampliar i aprofundir la visió de l’Univers. Aquesta actitud promou el progrés de la ciència.

La ciència progressa en les seves dues vessants:

• Les dades empíriques (enunciats fàctics ja confirmats)
• Les explicacions teòriques (esquemes generals que permeten organitzar i explicar aquelles dades)

El progrés en l’acumulació de dades és més intens i constant,...

Conceptes Fonamentals de Lògica

A continuació es presenten definicions clau per entendre l'anàlisi dels arguments i el pensament lògic:

• Raonament: Sèrie de proposicions o enunciats que es disposen de tal manera que es pretén que la conclusió es derivi de les premisses.
• Proposició: Afirmació de la qual té sentit preguntar-se si és vertadera o falsa.
• Asseveració: Consisteix a afirmar i assegurar sense cap mena de prova.
• Lògica: Analitza els raonaments humans i es fixa només en el resultat i no en el procés.
• Fal·làcia: Aplicació incorrecta d’un principi lògic vàlid o de l’aplicació d’un principi inexistent en el raonament d’una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.

Tipus de Raonament

Els raonaments...