Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Filosofia Moderna (s. XVII)

Diversos filòsofs, com Bacon i Descartes, van intentar establir un nou fonament per al saber. L'obra de Descartes va ser crucial, ja que va situar aquest fonament en el jo o consciència («Penso, per tant soc»). A partir d'ell, sorgeixen dues corrents filosòfiques oposades: el racionalisme, que considera la raó com a origen del coneixement (Europa continental, Spinoza, Leibniz al s. XVIII), i l'empirisme, que emfatitza els sentits (Illes Britàniques, John Locke i David Hume al s. XVIII).

Il·lustració (s. XVIII)

Aquest ampli moviment va presentar diferències segons el país. A França, els pensadors il·lustrats, com Montesquieu, Rousseau i Voltaire, van criticar l'Antic Règim i van establir les bases de la...

A priori

Independent de l'experiència. Concepte molt important en la teoria del coneixement kantiana, ja que aquesta es basa en el fet que, en el procés de coneixement, el subjecte hi participa activament introduint elements a priori com el temps, l'espai i les categories.

Deducció

Procediment pel qual, a partir d'unes veritats generals, se n'obtenen altres de particulars.

Dogma

Principi ferm i cert sobre el qual es pot construir el coneixement utilitzant el mètode deductiu.

Dogmatisme

Corrent filosòfic segons el qual és possible conèixer la veritat amb tota certesa.

Epoché

Suspensió del judici. Principi escèptic proposat per Sext Empíric segons el qual, per evitar el dogmatisme, s'ha d'arribar a un estat de consciència en què ni s'afirma...

Crítica kantiana. Què podem conèixer?

El filòsof alemany Immanuel Kant va aclarir les possibilitats del coneixement humà i va investigar el fonament que fa possible la ciència. Va recollir en la seva filosofia la influència dels racionalistes i dels empiristes. Creia que els empiristes tenien raó pel que fa a la importància de l'experiència per al coneixement, però pensava que la raó humana també tenia un paper important, com diuen els racionalistes. Kant sosté que l'experiència ens proporciona el contingut dels nostres coneixements. Segons Kant, hi ha elements del coneixement anteriors a l'experiència (a priori) que permeten establir grans veritats universals, fonament de les ciències.

La sensibilitat

Per trobar els elements...

L'innatisme en la filosofia de Descartes

L'innatisme de Descartes afirma que hi ha idees connaturals a la raó perquè aquesta posseeix una predisposició natural a formar-les. Són idees, doncs, que brollen de manera natural, espontània i immediata del nostre pensament.

Característiques de les idees innates

Exemples d'idees innates són l'existència o la idea d'infinit, les quals són conegudes per una percepció immediata de la intuïció. Aquesta tesi és fonamental per al racionalisme, ja que permet:

• Sortir de l'existència del subjecte pensant.
• Accedir a la realitat extramental (la substància extensa o món).
• Salvar el solipsisme.

Diferenciació amb altres tipus d'idees

Ni les idees adventícies ni les factícies són vàlides per a aquest...

1. Física

Tractats de Física (8 llibres) dedicats a l'estudi del moviment.

Tractat del cel — visió de l'univers

Per als grecs, un problema important és el moviment: per Heràclit la natura canvia constantment però no la podem conèixer. Parmènides diu que la naturalesa no canvia, no es mou. Entre aquests dos extrems trobem a Plató, que diu que hi ha un món sensible que podem percebre a través dels sentits. Aquest món és una còpia del món de les idees; per tant, diu que coneixent el món de les idees coneixerem la realitat. D'alguna manera evita el problema. A Aristòtil això no li serveix; per tant, ell definirà què és el moviment i quins tipus n'hi ha.

Aristòtil: punt de partida — metafísica

El punt de partida és la metafísica....

La Concepció Platònica de l'Ànima (Psyche)

La concepció de l'ànima (psyche) està íntimament connectada amb la seva teoria de les idees. Si tenim coneixement de les idees és perquè l'ànima va existir en una vida preterrenal en la qual les pogués contemplar. Així, l'ànima és d'origen diví i, per alguna falta o pecat, fou condemnada a viure en un cos mortal (soma). Aquest cos, d'aquesta manera, es converteix en el seu sepulcre (sema), una relació que, per tant, deteriora l'ànima. Amb la mort del cos arriba l'alliberament de l'ànima, sempre que es trobi prou purificada per una vida digna. Si no és així, es veurà obligada a transmigrar a un altre cos, humà o animal. El que interessa al filòsof és l'ànima, ja que el coneixement...

Demòcrit La base de la seva proposta són els àtoms, el buit i el moviment mecànic. L'àtom es concep com una partícula material simple (átomos vol dir 'no divisible) i és el substrat etern, immutable, innumerable, imperceptible i en moviment en l'espai buit infinit: Els àtoms estan separats per un espai infinit, es diferencien entre si per les seves figures, ordre i posició, es desplacen en el buit i,en trobar-se, entren en col·lisió. Alguns reboten a l'atzar i d'altres s'enllacen conforme a la simetria de les seves figures.Per a Demòcrit els cossos desprenen una imatge «efluvi d'aspecte semblant a la cosa representada» que afecta els sentits, a través dels porus. Les diverses característiques dels àtoms originen allò que...

1. El coneixement i la seua definició

El coneixement és una relació que s'estableix entre un subjecte i un objecte, per la qual el subjecte capta la realitat de l'objecte. El subjecte és tota persona que tinga capacitat d'advertir experiències. L'objecte és la totalitat de les coses de què es poden adonar els éssers humans, des de les experiències personals fins a la comprensió d'idees, judicis i raciocinis.

Dues formes de coneixement

• 1r. El conèixer: el coneixement per experiència directa de coses o fets. El conèixer típic és la percepció.
• 2n. El saber: el coneixement de veritats, és a dir, de proposicions vertaderes. El saber per excel·lència és la ciència.

Diferències entre conèixer i saber

a) Tenim, per l'experiència,...

Ciència

És un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtinguts per mitjà del raonament. (Ariadna Díaz)

Anòmal

Que no s’ajusta a un tipus considerat com a normal o regular, dins d'un sistema. (Roser Solà Armadàs)

Sistema axiomàtic

Conjunt d’afirmacions que tenen una relació entre elles. (Andreu Jiménez)

Teorema

Proposició demostrable a partir d'axiomes o de proposicions ja demostrades. (Pol Guàrdia)

Axioma

Proposició o tesi que s’accepta sense demostració. (Pol Guàrdia)

Hipòtesi

Suposició feta a partir d'unes dades que serveix de base per iniciar una investigació o una argumentació. (Raquel Vicedo)

Paradigma (Kuhn)

El terme paradigma pot indicar el concepte d'esquema formal d'organització i ser utilitzat com a sinònim...

Realitat estàtica o dinàmica?

El problema del canvi: la realitat última és permanent o canvia amb el temps? Aquesta és una de les qüestions a les quals ha de respondre qualsevol teoria sobre la realitat.

1. Metafísica estàtica

Afirmen que la realitat és immutable. Els canvis són només aparents; la veritable realitat és eterna i inalterable.

• Pàrmenides: Proposa la filosofia de l'ésser. La seva idea és que la realitat és permanent i és l'Ésser, mentre que el que no existeix és el No-Ésser. Com que el No-ésser no existeix, d'ell no pot sortir res. Això vol dir que cap realitat nova pot aparèixer, perquè això significaria admetre que una cosa passa del No-ésser a l'ésser.

2. Metafísica dinàmica

Creuen que el canvi forma part...