Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

De la societat a la política

De la societat a la política. Els éssers humans no podem subsistir aïlladament. Hem de conviure per poder sobreviure. Existeix una situació social quan hi ha interacció entre membres de la societat en el si d’una cultura. La política és el govern de les situacions socials a fi de dirigir-les, ordenar-les i integrar-les. Política i poder van units.

Aristòtil: de la família a la pòlis

Aristòtil: de la família a la pòlis.

• a) L'ésser humà és sociable per naturalesa.
• b) La pòlis és la forma més perfecta d’associació o societat humana.
• c) L’ésser humà està dotat de raó i llenguatge.
• d) Els éssers humans tenim sentit de la justícia, del que és correcte i del que és bell.

L’ésser humà neix...

El mètode de Descartes i la recerca de la primera certesa

El problema que ben aviat preocupà René Descartes fou el de la fonamentació del coneixement: com puc avançar amb seguretat en el camí del saber? Reconeixia els nombrosos errors com a veritats inqüestionables. Si la raó humana és la mateixa, per què pot fer progressar la ciència i no la filosofia?

Descartes conclou que la ciència té un mètode que li permet la seguretat, però a la filosofia li manca un mètode adequat. Per això, introdueix un mètode matemàtic en la filosofia per tal de dotar la raó humana d'un criteri de veritat definitiu i inapel·lable.

La influència de la matemàtica

Galileu ja havia establert la necessitat de matematitzar les dades de l’observació...

La moral dels senyors i dels esclaus

La moral dels senyors és la dels nobles, els aristòcrates, els "rics", els "propietaris", els "veraços" i els guerrers; homes que lluiten per construir la seva pròpia existència i que se senten de rang superior. Ells es caracteritzen per la força amb què emprenen la lluita per la vida, pel seu autoreconeixement i la reafirmació com a homes forts amb consciència de la seva llibertat. El coneixement de la llibertat els permet fer ús de la seva voluntat de poder, entesa com el desig de crear constantment la seva pròpia existència.

D'altra banda, els esclaus són homes que no posseeixen el desig de crear la seva existència. En no tenir aquest anhel, viuen determinats, sotmetent-se a condicionaments...

A. Crítica a l'epistemologia tradicional

La creença en la validesa de l'ús de la raó per a conèixer el món inclou tres tesis bàsiques: la validesa dels conceptes, la legitimitat de la lògica i l'objectivitat del coneixement. Nietzsche critica les tres tesis esmentades.

1. Validesa dels conceptes

La filosofia tradicional

• La realitat pot representar-se correctament mitjançant conceptes.
• Entendre la realitat és subsumir-la en un concepte.
• Va aspirar a la definició precisa de cada terme.
• Considera que els conceptes defineixen les essències de les coses.

Nietzsche

• No existeixen les essències.
• Formem els conceptes quan abandonem les diferències individuals.
• El pensament conceptual no és un bon recurs per a expressar la realitat.
• La metàfora és

La filosofia política

• Política: A l'antiga Grècia, significava l'art de viure en societat.
• Filosofia política: És la branca de la filosofia que estudia com s'organitza la vida en societat i es planteja si les formes d'organització social i de govern existents són les més adequades. La seva tasca principal és formular judicis de valor sobre les idees polítiques, la qual cosa implica un profund coneixement d'ètica i dret.
• Politologia o ciència política: S'encarrega d'investigar, aplicant el mètode científic, quins són els principis que regeixen l'activitat política.

La sociabilitat humana

La sociabilitat és la tendència a viure en societat. Consisteix a compartir amb altres individus de la mateixa espècie un territori comú, així...

Nietzsche i la funció de la raó

Nietzsche cita sovint, i amb respecte, Kant. Però s’oposa a ell perquè creu que la raó no pot funcionar en el buit sinó que ha de servir la vida.

Els mestres de la sospita: Marx, Nietzsche i Freud

• Marx sospita que el món es mou per l’economia i no per les idees, però que la burgesia les ha utilitzat per mantenir formes de poder (política, religió, moral).
• Nietzsche sospita dels valors tradicionals i culturals considerats “sagrats i inviolables”.
• Freud (1856-1939) sospita que hi ha un món inconscient, on es refugien els instints i desitjos, que governa els nostres actes i la nostra cultura “reprimida”.

La crítica de Nietzsche al cristianisme

És evident que Nietzsche representa la crítica més...

Comparativa entre Plató i Nietzsche

La Filosofia del Martell i la Crítica als Valors

Nietzsche feia una crítica destructiva que es pot considerar també com una *filosofia que martella*. Aquesta crítica va destinada als valors tradicionals, així com al llenguatge, la filosofia i la religió.

"Déu ha mort": Nihilisme Passiu i Actiu

L'expressió de **Déu ha mort** de Nietzsche significa que perdem la fe en Déu i, conseqüentment, cauen els valors i ideals occidentals. Això és un esdeveniment dramàtic que genera un gran perill, però alhora una gran esperança.

• Gran Perill (Nihilisme Passiu): Nega l'existència de la vida. Tot és absurd, no hi ha sentit en les coses i tampoc hi ha metes ideals.
• Gran Esperança (Nihilisme Actiu): L'ésser humà és capaç de crear nous valors