Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

La idea de Déu i l'existència del món en Descartes

Filosofia i ètica2,6 KB

La idea de Déu en la filosofia de Descartes

  • Què significa la idea de “Déu” per a Descartes: Representa l’ésser perfecte, infinit, etern, omniscient i omnipotent.

Com demostra l’existència de Déu

  • L'argument del text: Cal explicar detalladament l’argument proposat. És evident (clar i obvi per si mateix) que l’única essència que implica l’existència és la de l’ésser perfecte.

Importància i necessitat de la demostració

  • Déu és el nostre creador i, per tant, la garantia que les nostres facultats intel·lectuals són fiables sempre que les utilitzem adequadament, seguint el mètode.
  • Per tant, un cop demostrada l’existència de Déu, descartem la hipòtesi del geni maligne, acceptem la inclinació natural a creure en l’existència
...
Continua llegint "La idea de Déu i l'existència del món en Descartes" »

Descartes: L'existència de Déu i el dualisme ànima-cos

Filosofia i ètica2,76 KB

L'argument ontològic de Descartes sobre Déu

Segons Descartes, l'existència de Déu és una veritat evident. Tot i que algunes idees són més difícils d'esbrinar que d'altres, si s'analitzen correctament, la seva certesa esdevé inqüestionable.

Per exemple, el teorema de Pitàgores no és immediatament obvi, però un cop analitzat, és tan evident com qualsevol idea simple. De manera semblant, en analitzar atentament la definició de Déu com un ésser suprem i perfecte, resulta evident que existeix, ja que aquesta idea implica necessàriament l'existència eterna.

Si tinguéssim una ment totalment lliure de prejudicis i de la interferència de les imatges que s'originen en les sensacions, percebríem tan clarament i distintament que Déu...

Continua llegint "Descartes: L'existència de Déu i el dualisme ànima-cos" »

La Llegenda de l'Anell de Giges i l'Estructura de l'Ànima en Plató

Filosofia i ètica2,44 KB

9.- La llegenda de l’anell de Giges (bàsicament Gollum en el Senyor dels Anells). Plató pretén amb aquesta llegenda fer-nos reflexionar sobre si l’home és just per naturalesa o per necessitat imposada. Giges, amb la seva superioritat i impunitat sobre els altres homes, s'aprofita buscant el seu bé, no la justícia o el bé comú. Podria haver utilitzat l'anell per descobrir, per exemple, els criminals, per fer una societat més justa, però decideix que és més interessant créixer adquirint riquesa i poder. L'última reflexió de Plató és què hauríem fet cadascun de nosaltres si haguéssim trobat el màgic anell, distingint entre expressar una opinió si se'ns pregunta i ser realment amos del poder de l'anell. Plató arriba a...

Continua llegint "La Llegenda de l'Anell de Giges i l'Estructura de l'Ànima en Plató" »

Inducció i Deducció: Mètodes Científics i Raonament

Filosofia i ètica2,72 KB

Els mètodes en les ciències: Inducció i Deducció

1 La Inducció

Les ciències es caracteritzen pel fet d’establir enunciats universals. Un enunciat universal és una proposició que afirma o nega alguna cosa sobre tots els individus que pertanyen a una classe. Per exemple, el principi d’Arquimedes es considera aplicable a tot cos submergit en un fluid.

Els enunciats empírics universals són generalitzacions a partir de l’experiència. La formulació d’enunciats generals a partir de l’experiència s’anomena inducció, o bé raonament inductiu.

Aquests enunciats, encara que procedeixen de l’observació d’alguns casos, fan referència a tots els casos. És a dir, fem la generalització sense haver observat tots els casos. Observar-...

Continua llegint "Inducció i Deducció: Mètodes Científics i Raonament" »

El Racionalisme i René Descartes: Pare de la Filosofia Moderna

Filosofia i ètica2,73 KB

A. El Racionalisme

Amb la Revolució Científica que es produeix entre Copèrnic, Galileu i Newton, coincideix paral·lelament una revolució en la filosofia i en el pensament: el Racionalisme. Aquest corrent sosté que l'origen i el límit del coneixement humà és la raó. Per això, la seva característica principal és l'innatisme: hi ha idees i principis que són independents de l'experiència i constitueixen l'essència de la raó.

Amb Descartes neix una nova filosofia que seguiran Leibniz i Spinoza, i que més tard contradiran els empiristes.

B. René Descartes

1. Biografia

René Descartes (1596-1650) va néixer a La Haye, una petita ciutat de la Bretanya francesa, en el si d'una família de la petita noblesa molt privilegiada. Va estudiar...

Continua llegint "El Racionalisme i René Descartes: Pare de la Filosofia Moderna" »

Plató: Dialèctica, coneixement i la Idea del Bé

Filosofia i ètica2,81 KB

Plató: Dialèctica, coneixement de les idees i Idea del Bé

La dialèctica és el camí necessari per arribar al coneixement de les idees i a la seva definició. Conèixer una idea vol dir entendre la seva definició. De fet, Sòcrates, com a personatge, mai arriba a la definició definitiva de la paraula idea, ja que per definir una idea necessites definir-les amb altres idees.

Diferenciem l'ordre cronològic de l'ordre lògic. Per exemple: la definició d'animal és lògicament anterior a la definició de cavall. Quan una cosa està pressuposada és perquè anteriorment se n'han definit els seus components; per tant, la cosa concreta no l'entendrem mai si no entenem la cosa que no és concreta.

Definir una idea és posar en pràctica la dialèctica,...

Continua llegint "Plató: Dialèctica, coneixement i la Idea del Bé" »

El Mètode Cartesià: Principis, Regles i Límits del Coneixement

Filosofia i ètica2,92 KB

Principis Generals de la Raó

Tots els humans tenim raó.

Procediments Bàsics

  • Intuïcions: Coneixement directe d’una idea que es presenta de forma indubtable. És evident i ens proporciona certesa.
  • Deduccions: Encadenament d’intuïcions que ens permet fer raonaments més llargs.

El Mètode Cartesià

La necessitat del mètode: No n’hi ha prou amb tenir bon enteniment, el principal és aplicar-lo bé. Un bon mètode per a la raó ens assegura un bon ús d'aquesta i, per tant, el poder avançar en el coneixement amb seguretat.

Les Quatre Regles del Mètode

  1. Evidència: No acceptar com a veritable res que no es presenti a la meva raó com a clar i distint.
  2. Anàlisi: Quan una idea o afirmació no ens resulti evident, és el moment de l'anàlisi (dividir
...
Continua llegint "El Mètode Cartesià: Principis, Regles i Límits del Coneixement" »

Diferències entre Plató i Aristòtil: Crítica a la Teoria de les Idees

Filosofia i ètica2,75 KB

Diferències fonamentals entre Plató i Aristòtil

Mentre que Plató havia partit de motivacions morals i polítiques, Aristòtil va tenir interessos més teòrics:

  • Resoldre les deficiències de la Teoria de les Idees, creant així una filosofia que ha estat considerada nova i contraposada a la de Plató.
  • Desenvolupar la ciència empírica, continuant la tradició científica dels presocràtics jònics.

El contacte entre Aristòtil i Plató és innegable, però existeixen diferències clau: Plató es centrà en l'universal i immutable, mentre que Aristòtil es centrà en el món sensible.

La visió platònica: El món de les Idees

Segons Plató, l'autèntica realitat és el món immutable i perfecte de les Idees. El món sensible és una còpia imperfecta...

Continua llegint "Diferències entre Plató i Aristòtil: Crítica a la Teoria de les Idees" »

Glossari de Termes Filosòfics Clau: Monisme, Causalitat i Llibertat

Filosofia i ètica2,6 KB

Glossari de Termes Filosòfics

Monisme

Corrent filosòfic que afirma que només hi ha un únic element que configura la realitat. Ex. Tales.

Arjé

Paraula grega que significa principi. És allò material a partir del qual es genera tota la realitat. Ex. Tales de Milet, l’aigua.

Pluralisme

Afirma que hi ha diversos elements que configuren l’Univers. Ex. Demòcrit.

Causalitat i Atzar

  • Causalitat: Noció que estableix un ordre necessari entre els fets i el seu origen.
  • Atzar: Noció que estableix un ordre no necessari entre els fets i el seu origen.

Determinisme i Indeterminisme

Determinisme (DET.)

Corrent que considera que hi ha un ordre estrictament causal entre tots els fets de la realitat, i per tant, nega la llibertat humana. Ex. Laplace.

Indeterminisme

...
Continua llegint "Glossari de Termes Filosòfics Clau: Monisme, Causalitat i Llibertat" »

Conceptes de Metafísica: Ontologia, Ésser i Realitat

Filosofia i ètica3,63 KB

Conceptes Fonamentals de l'Ontologia

  • Ontologia: Part de la metafísica que tracta sobre l’ésser en general de les coses.
  • Essència: Allò per què una cosa és el que és.
  • Aparença: Allò que una cosa sembla ser però no és.
  • Filosofia de l’ésser: Aquella filosofia que valora la part invariable de les coses com a realitat.
  • Filosofia de l’esdevenir: Valora la part variable de les coses.

La Ment i la Realitat Externa

  • Representació: Contingut de la ment format a partir d’un aspecte de la realitat externa.
  • Realitat: Resultat del coneixement que tenim del món extern com de les nostres representacions.
  • Realitat externa: Realitat que té a veure amb allò extern de la ment.
  • Realisme metafísic: Corrent filosòfic que afirma l’existència d’un
...
Continua llegint "Conceptes de Metafísica: Ontologia, Ésser i Realitat" »