Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Metafísica, Política i Ètica en la Ciència

• La metafísica pròpia de la ciència és el realisme i, específicament, des d’una epistemologia perspectivista.
• La ciència pot implicar una posició ètica i política, ja que un investigador pot rebre pressions per oferir determinats resultats.
• Moltes lleis no tenen en compte patrons científics.

Què és la Pseudociència?

• Qualsevol afirmació que es planteja com a científica però que no ho és.
• Aquesta qüestió s'analitza des de:
  • Metafísica, Lògica, Epistemologia
  • Ètica i Política
  • Estètica

Anàlisi de la Pseudociència: Metafísica, Lògica i Estètica

• Les pseudociències són metafísicament imprecises.
• Moltes pseudociències són lògiques, altres són en part coherents. Poden presentar un

Els Sofistes: Mestres de la Paraula i la Realitat

Els Sofistes eren filòsofs que es desplaçaven a Atenes per educar l'aristocràcia. Partien de la idea que el llenguatge crea la realitat; per tant, qui dominava el llenguatge era considerat important. Per demostrar la seva habilitat, defensaven arguments de teories contràries. Eren, generalment, relativistes o subjectivistes i escèptics.

Primera Sofística

Protàgores: L'Home com a Mesura

Considerat un dels pensadors més importants, va ser conseller de Pèricles. Quan Pèricles va morir, va ser acusat de redactar l'Elogi Fúnebre. Es definia com a agnòstic, ja que afirmava que no es pot saber si els déus existeixen, i, en qualsevol cas, no influeixen en la vida humana. El seu punt de vista...

Conceptes Clau de la Filosofia Clàssica

Introducció als Temes Platònics Fonamentals

• Oposició al relativisme sofístic
• Distinció entre el món físic i el món metafísic (Idees)
• Els tres dualismes platònics:
  • Dualisme metafísic (Món Sensible / Món Intel·ligible)
  • Dualisme epistemològic (Opinió / Ciència)
  • Dualisme antropològic (Cos / Ànima)
• Teoria de l’ésser humà (l'ànima i les seves parts)
• Teoria moral (Ètica)
• Teoria del coneixement (Reminiscència)
• La Teoria de les Idees Pures (Metafísica)
• Eidos: Realitat metafísica de naturalesa racional i immutable.

La Teoria del Coneixement: La Reminiscència de Plató

La reminiscència és una teoria del coneixement segons la qual conèixer és recordar (anamnesi).

Aquesta teoria s’associa principalment...

Història de la filosofia: el pensament racional occidental

La filosofia va néixer al segle VII a.C. a Milet, Grècia, amb la intenció de substituir el pensament tradicional per un de racional que qüestiona allò establert. Els primers filòsofs són aquells que proposen una manera d'entendre el món de forma lògica, una característica intrínseca de l'ésser humà.

Tales de Milet (s. VII - VI a.C.)

És considerat el primer filòsof. Tot i que no es conserva cap obra seva, coneixem el seu pensament gràcies a les referències d'altres autors. La seva obra, coneguda indirectament, és Sobre la naturalesa.

En aquest context, entenem naturalesa com el terme grec PHYSIS, que simbolitza:

• El mitjà del qual tot allò físic sorgeix i al qual torna

• En què consisteix el pensament mític? És un pensament basat en la interpretació dels fenòmens naturals i de la religió per a donar explicació a tot allò que ens envoltava en l'antiguitat.

• Pensa algun exemple de pensament mític a l'actualitat. Segueix vigent aquesta manera de pensar? Les teories de la fi del món que algunes creences encara difonen. El pensament mític encara està present en el nostre comportament, ja que els diferents pensaments se superposen uns als altres però no els fan desaparèixer. És com les capes d'una ceba, que van superposant-se unes a altres.

• En quin moment i lloc s'origina el pensament filosòfic? En el segle VII a.C., a Milet, una ciutat de la província de Jònia en l'antiga Grècia.

• Cinc factors que

La teoria del coneixement

5.1 La teoria del coneixement en la Grècia antiga

En la Grècia clàssica els filòsofs van mantenir interès en la distinció entre doxa (opinió) i episteme (saber).

Gnoseologia: és la branca de la filosofia que estudia i planteja preguntes sobre el coneixement.

Gnoseologia, epistemologia i teoria del coneixement: sinònims de la teoria del coneixement.

5.1.1 Gnoseologia de Plató

Plató diferenciava entre opinió (doxa) i saber (episteme). Ell deia que la base del coneixement és la raó. Agafa com a model el racionalisme.

Elements metafísics que no es poden veure. No és un element...

L'Acció Moral: Definició i Estructura

Definició de l'Acte Moral

Acte moralment qualificable, realitzat de forma lliure, conscient i voluntària, amb incidència social.

Trets Característics de l'Acció Moral

• Racionalitat
• Llibertat
• Responsabilitat

Estructura de l'Acció Moral

• Motiu
• Intenció
• Mitjans
• Resultats
• Conseqüències

Valoració i Exigències

• Eximents: Per exemple, coacció, ignorància.
• No és suficient l’al·legació de motius ni d'intencions.
• Cal adequar els mitjans als fins.
• S’han de preveure resultats i conseqüències.
• Singularitat: Casuística.

La Consciència Moral

Què és la Consciència Moral?

Part de la racionalitat humana que actua quan fem judicis morals.

Continguts de la Consciència

• Normes conegudes
• Moral personal (normes acceptades)
• Sentiments

Els filòsofs del període hel·lenístic i Immanuel Kant tenen visions molt diferents sobre l’ètica. Quina de les dues visions ètiques és preferible?

Ètica Kantiana: L'Imperatiu Categòric

Kant estableix uns imperatius ètics com a eixos de la personalitat moral. Les lleis morals, per a Kant, estan relacionades amb el que ha de ser, són imperatius que mostren com hem d’actuar.

Els Imperatius Hipotètics i Categòrics

Existeixen els imperatius hipotètics i els categòrics. Els imperatius hipotètics fan actuar per aconseguir un objectiu (són condicionals), mentre que els imperatius categòrics són incondicionals i no persegueixen cap objectiu; són bons per ells mateixos.

Els imperatius categòrics responen al principi: «Actua de tal...

Què és la realitat? La metafísica

La clau interpretativa d'aquest model és explicar els enigmes que es planteja l'ésser humà a partir de l'elaboració de teories abstractes que interrelacionen diversos conceptes. El seu pressupòsit és el naturalisme, i en la seva dimensió pràctica, s'orienta a reflexionar sobre com ha de ser la nostra conducta amb els altres (ètica) i com s'ha d'organitzar i gestionar la vida en societat (política). Manera d'elaborar les seves respostes i valor que els assignen: 1. racional/justificat/crític.

1.2 La realitat com a representació

Valoració gnoseològica ens permet accedir al coneixement del que és real. I amb la valoració ontològica posseeix més realitat, et permet diferenciar els aspectes que...