Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

La Filosofia del Coneixement de Kant

Kant defensa la posició de Hume: tot coneixement comença en l'experiència. El coneixement es fonamenta amb la raó i, d'aquesta manera, defensa que el coneixement és absolut. Tot el coneixement comença en l'experiència, però no tot el coneixament es fonamenta amb l'experiència.

La Raó i l'Acció Moral

L'Imperatiu Categòric

Classificació dels judicis

Segons Kant, els judicis es poden classificar, d’acord amb la seva independència o dependència de l’experiència, en:

• Judicis a priori: Aquells que no deriven de l’experiència i tenen caràcter de necessitat i universalitat.
• Judicis a posteriori: Els que estan basats en l’experiència i es constitueixen per generalització.

Una altra manera de classificar els judicis és a partir de l’estructura mateixa del judici, de la relació subjecte-predicat:

• Judicis analítics: Aquells en què el predicat està contingut en el subjecte; són explicatius.
• Judicis sintètics: Aquells en què, contràriament, el predicat no està contingut en el subjecte; són extensius.

Els judicis d’experiència (a posteriori) són...

Fonaments de l'Ètica Kantiana

5. Per què Kant critica les ètiques materials?

La crítica de Kant es basa en el fet que les ètiques materials (teleològiques i heterònomes) són dependents d'un fi extern. El fet que siguin teleològiques fa que siguin heterònomes.

Conceptes clau de les ètiques materials

• Teleològica: Proposa una finalitat (un fi, un bé suprem) per a la vida humana.
• Heterònoma: La raó no es dona la llei a si mateixa, sinó que depèn d’un criteri extern (el fi proposat).

La proposta ètica de Kant

Kant proposa que l’ètica ha de ser formal, a priori (no basada en l’experiència), deontològica (basada en el compliment del deure) i no ha de basar-se en aconseguir un fi. Ha de poder deduir-se a priori i, d’aquesta manera,...

Immanuel Kant (1724-1804)

És un dels filòsofs més importants després de Plató. Va néixer a la Prússia Oriental, a Königsberg. Escriu la seva primera gran obra quan ja és major, als 57 anys, La crítica de la raó pura, que conté l'epistemologia i l'ontologia. Després escriu altres obres com La crítica de la raó pràctica, que conté l'ètica, i La crítica del judici, dividida en una 1a part que tracta l'estètica i una 2a part que tracta la teleologia (Aristòtil).

En un principi era racionalista, però l'obra de Hume el va fer canviar – així com ell confessa: «Hume em va despertar del meu somni dogmàtic» – a un pensament que considerava l'experimentació. És a dir, s'ha de tenir en compte l'experimentació per conèixer,...

Nietzsche i les 3 Metamorfosis de l'Esperit

Per a explicar el trànsit del nihilisme passiu al Superhome, Nietzsche utilitza la metàfora de la triple metamorfosi ("De les tres transformacions de l'esperit", en Així parlà Zaratustra): el camell, el lleó i el xiquet.

El Camell: L'Esperit de la Càrrega

El camell és símbol d'obediència cega, del que s'agenolla davant l'amo, exemple de sacrifici i humiliació. És:

• El cristià.
• El metafísic.
• L'ésser humà occidental capaç de suportar (carregar) les obligacions socials per pura tradició i amb un voluntari i desinteressat sentit del deure ("Jo he de...").

Aquest esperit és el que ha portat Occident cap al nihilisme passiu. Per tant, ha de ser eliminat.

El Lleó: El Gran Negador

Per això s'ha...

Característiques de les Cosmovisions Científiques

Les cosmovisions científiques busquen entendre el món a través d’explicacions racionals basades en l’observació, l'experimentació i el raonament. Aquestes explicacions estan sotmeses a crítica i revisió. Es caracteritzen per:

• Les idees que formen part d’una cosmovisió científica estan totes relacionades entre si (formant teories...), unes depenen de les altres.
• Aquestes idees estan sustentades per arguments sòlids com l’observació, l’experimentació, el raonament, i per l’aplicació del mètode científic.
• La veritat d’algunes idees depèn d’altres que també han de ser certes. N'hi ha que s’accepten com a vertaderes sense haver estat prèviament comprovades o experimentades,

L’ECEPTICISME (aquell que davant les circumstàncies de incertesa, analitza, valora i pensa)

Els estoics i epicuris estaven d'acord a considerar que era important la veritat d'un coneixement.  Pensaven que per ser felíç cal ser savi i saber què són les coses. Només així podrem saber quina actitud adoptar davant elles i quines poden ser les possibles conseqüències. Però identificar l'autèntica saviesa amb la felicitat implica  afirmar que és possible tenir certeses.

Aquesta actitud antidogmàtica es convertirà en els escèptics en una mena de principi ètic: si volem ser felíços, hem de renunciar a qualsevol afirmació, renunciar a qualsevol saber. Una altra manera de buscar la felicitat i la tranquil·litat d'ànim és fugir...

Racionalisme vs. Empirisme: Descartes i Hume

En el camp de la filosofia, René Descartes i David Hume representen dues postures fonamentalment oposades respecte a la raó i l'origen del coneixement. Mentre que Descartes atorga a la raó un paper central en la construcció del saber, Hume en limita l'abast.

La Raó i el Coneixement

Per a Hume, la raó només és aplicable als judicis matemàtics i lògics, és a dir, a les relacions d'idees que no amplien el coneixement. Segons ell, ens hem de guiar per les impressions, ja que l'experiència dels sentits proporciona el coneixement més fiable. Així doncs, aquests dos filòsofs tenen idees i postures totalment contràries.

La Naturalesa de les Idees

Les Idees segons Descartes

Per a Descartes, la idea...

El mètode filosòfic de René Descartes

René Descartes va ser un filòsof que tenia com a objectiu cercar la certesa absoluta, refusant qualsevol idea de la qual es pugui dubtar i exposant-la com a falsa. És partidari del mètode científic, que té una gran rigorositat, i sobretot de les matemàtiques, que considera una eina exacta i vertadera. Com a còpia d'aquest mètode, ell mateix crearà un mètode per a la filosofia que es dividirà en 4 regles:

• Evidència
• Anàlisi
• Síntesi
• Enumeració

La base d'aquest mètode és dubtar de tot, perquè, segons Descartes, només dubtant es pot arribar a cercar algunes veritats.

Les quatre regles del mètode

Per a Descartes, les regles són les següents:

• La regla de l'evidència: no acceptar res com a vertader