Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Potència i Acte: La Dinàmica del Canvi

Les nocions de potència i acte són relatives, com també ho són les de matèria i forma. Efectivament, allò que és potència en un cert sentit, és acte en un altre. Per exemple, un nadó té com a potència ser un adolescent, però alhora el nadó és l'acte d'un embrió que té com a potència ser un nadó.

El Canvi com a Transició Ontològica

Definits aquests termes, el canvi es pot explicar com el pas de l'ésser en potència a l'ésser en acte. El canvi, doncs, és la transició de la potència a l'acte, de l'ésser que és (en un cert sentit) a l'ésser que encara no és (en un sentit diferent). El canvi és, doncs, real perquè és evident, lògicament possible i racionalment comprensible.

Superioritat

Teoria de les idees de Plató

Teoria de les idees:

El món que percebem pels sentits (món sensible) és una còpia d'un altre món, el Món de les Idees, on hi ha els models perfectes, universals i únics. Per a Plató, no sols existeixen els conceptes sinó que, a més, existeixen el que ell anomena Idees (essències), que, en contraposició a les coses sensibles, són immaterials i independents del món sensible. Aquestes Idees permeten la veritable comprensió: el Món de les Idees ens proporciona l'estabilitat que possibilita el coneixement; a través dels sentits només obtindrem opinió.

• Absolutes: l'idea de bellesa no és més o menys bella en relació a res.
• Úniques: només hi ha una idea de bellesa.
• Universals: aplicables a molts individus.

1. Els mites (trets compartits)

• És el primer intent de comprensió del món i de l’ésser humà.
• Es limita a descriure el món.
• És d’autor desconegut o col·lectiu.
• Es presenta en forma de relat imaginari amb personatges legendaris.
• Té un caràcter narratiu.
• Dóna pas al logos.

2. Metafísica

S'ocupa de l'ésser de la totalitat de les coses, de la substància primera.

3. Lògica

Estudia els raonaments en la seva expressió lingüística i en determina la validesa.

4. Epistemologia

Cerca explicar què és el coneixement, en què consisteix i es pregunta què és conèixer.

5. Ètica

Reflexiona sobre la conducta humana, les accions i els costums. Tracta sobre la moral.

6. Estètica

És la branca més recent de la filosofia. Tracta sobre l'art i la bellesa....

Conceptes Clau de la Filosofia Presocràtica i Socràtica

Els Pluralistes: Empèdocles i els Quatre Elements

En lloc de suposar un sol element (monisme), els pluralistes postulen l'existència d'elements múltiples. Aquests elements són inerts, però hi ha forces externes que els barregen i els separen.

Empèdocles descriu la realitat com una esfera (influència de Parmènides) i afirma que hi ha moviment i pluralitat d'éssers (influència d'Heràclit). Postula l'existència de quatre elements fonamentals:

• Terra
• Aigua
• Foc
• Aire

Aquests elements donen lloc a totes les coses i estan barrejats per l'acció de dues forces còsmiques: l'Amor (que uneix) i l'Odi (que separa), la qual cosa genera cicles constants en el món. L'ésser humà és considerat...

Mite vs. Logos

• Mite: Relata successos prodigiosos sobre l'origen del món i de l'ésser humà. Existeix des de temps remots, presenta personatges sobrehumans i justifica els fets a través de la intervenció divina.
• Logos: Pretén explicar el món mitjançant fets reals i justificables. Sorgeix al segle VI a.C., protagonitzat per persones amb capacitats racionals, i justifica els actes com a fets destinats a succeir.

Els primers filòsofs (Escola de Milet)

Tales de Milet

Considera que l'arjé és l'aigua, ja que és l'única substància present en els tres estats. L'arjé s'entén com:

1. Allò a partir del qual es generen els éssers (origen).
2. Allò en què consisteixen en darrer terme tots els éssers (matèria).
3. Allò que permet explicar les transformacions

Autors que influencien Plató

• Presocràtics:
  • Heràclit: Creu que la realitat està en continu moviment, però que es pot entendre a través de la raó. Influeix en Plató en la concepció del món sensible, que percebem a través dels sentits.
  • Pàrmenides: Pensa que la realitat no és la que observem, sinó la que pensem. Influeix en Plató en el món intel·ligible, el món de les idees.
• Pitagòrics: Filòsofs que entenen la realitat a través de les matemàtiques, molt presents en la filosofia de Plató, ja que per a ell són fonamentals en l'educació d'un filòsof. També hi ha una gran relació en la concepció de la relació entre cos i ànima: l'ànima està presa pel cos i és immortal. Quan el cos mor, l'ànima passa d'un cos a un altre

L'origen de la filosofia

La filosofia neix a Grècia fa 2500 anys perquè els homes van començar a admirar la naturalesa i a fer-se preguntes com: quin és l'origen i el principi de tot? Abans de la filosofia, recorrien a mites i religions. La paraula filosofia vol dir «amor a la saviesa» i es fa servir per reflexionar.

Els primers presocràtics

Els presocràtics buscaven una resposta sobre quin és el principi de la naturalesa (l'arché):

• Tales de Milet: Un dels set savis de Grècia i un dels primers occidentals. Va dir que el principi era l'aigua, la va observar en tres estats, va poder predir un eclipsi i calcular piràmides.
• Anaximandre: Nascut a Milet, creia que el principi eren els peixos i va poder predir un terratrèmol.
• Anaxímenes: Deixeble

Catalitzadors i paràsits del pensament

Catalitzadors: Afavoreixen el pensament

• Concentració: Si només penses en una cosa, tindràs més camp per pensar.
• Tranquil·litat: Et concentraràs millor; si estàs tranquil, podràs pensar amb claredat.
• Imaginació: Pots pensar de diferents formes i arribar més ràpid a la resposta.

Paràsits: Dificulten el pensament

• Distracció: El soroll impedeix la concentració i l'esforç mental.
• Peresa: Sense ganes de pensar, no arribaràs enlloc.
• Rutina: Trenca la possibilitat de fer les coses de manera diferent.

Comparativa: Ètica d'Aristòtil vs. Epicur

L'eudemonisme d'Aristòtil sosté que el bé suprem que persegueixen els humans és la felicitat. En canvi, l'hedonisme d'Epicur afirma que els humans ens guiem principalment...

L'antropologia dualista de Descartes

L'antropologia de Descartes és dualista. El cos, que anomena substància extensa, és material. Com totes les coses materials, ocupa un lloc en l'espai (és extens) i està subjecte al determinisme. L'ànima és una substància pensant; com que no es tracta de res material, l'ànima no està subjecta al determinisme. Per això, l'ànima humana és lliure i immortal. Descartes pensava que l'ànima actua com a guia del cos.

El monisme panteista de Spinoza

El problema de la interacció cos-ànima és solucionat per Spinoza mitjançant el seu monisme panteista. Spinoza afirma l'existència d'una única substància; la seva concepció de la realitat és monista. L'única substància que existeix és la substància...

Lògica: Raonament Formalment Vàlid

Què és? La ciència de les condicions del raonament formalment vàlid. Per raonament entenem un procés mental que es caracteritza perquè en ell es passa d'una o més enunciats (premisses) a un altre (conclusió) que es deriva necessàriament d'aquells.

Un raonament és formalment vàlid quan existeix una connexió adient entre les premisses i la conclusió. És vàlid si:

• La conclusió es deriva de les premisses i/o axiomes del sistema per aplicació de regles de raonament establertes en el sistema.
• La conclusió és vertadera per a tots els casos d'interpretació de les premisses si són vertaderes.

En un raonament vàlid, la conclusió es deriva rigorosament de les premisses, de manera que és impossible...