Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Crítica a la Cultura Occidental

La cultura occidental, incloent-hi la filosofia, la moral i la religió, és símptoma d'una decadència. Aquesta decadència es produeix perquè s'oposa als instints i a la vida, valorant exclusivament la racionalitat.

Crítica a la Filosofia

L'origen d'aquesta cultura es troba en el món grec, on es manifesten dos valors principals:

1. El valor de la Raó (Esperit Apol·lini)

• Representat per Apol·lo: Déu de la racionalitat, l'ordre, la mesura, el seny i la serenitat.
• S'expressa en la pintura i l'escultura.
• No expressa la barreja d'apassionament i terror de la vida.

2. El valor de la Vida (Esperit Dionisíac)

• S'expressa en la música, la dansa i el teatre.
• Representat per Dionís: Déu de la vitalitat, el vi, la festa,

La Veritat com a Construcció Social

(ii) D'altra banda, però, normalment no en som conscients d'això i acceptem una mena d'obligació moral cap a la veritat que respon, però, només a les necessitats de l'ordre social.

Conceptes Clau

a) Metàfores

Hi ha una metàfora quan s'usa una expressió que significa una cosa per a significar-ne una altra, basant-se en què es pot comparar algun aspecte d'allò que les dues expressions signifiquen.

b) Propensió Moral cap a la Veritat

Sentiment que estableix l'obligació d'usar el llenguatge de manera que s'avingui amb allò que es pren com a vertader.

La Il·lusió de la Veritat segons Nietzsche

3. Expliqueu el sentit i la justificació de Friedrich Nietzsche de la frase següent del text: «les veritats...

El Liberalisme Utilitarista de John Stuart Mill

John Stuart Mill (1806-1873) és el màxim representant de l'utilitarisme i, juntament amb Locke, és un dels pares del liberalisme polític. Va ser molt influït per Auguste Comte, amb qui va mantenir correspondència fins que es van distanciar, tal com explicà Mill en la seva obra Auguste Comte i el positivisme.

Va rebre una educació molt estricta per part del seu pare, fet que el va convertir en una persona molt introvertida (tímida) i li va provocar diverses depressions. Als 15 anys ja havia llegit totes les obres de Jeremy Bentham i, com a conseqüència, es va proposar reformar l’Anglaterra del seu temps.

Amb 20 anys va patir la primera depressió, de la qual se'n va sortir gràcies a...

L'Estètica en el Neoclassicisme

La Bellesa Neoclàssica: Subjectivitat i Judici Estètic

Nou protagonista, la bellesa passa a ser subjectiva. La bellesa s'interpreta com a gust, això vol dir que és subjectiva. El judici estètic és:

• Desinteressat: La bellesa és un sentiment específic.
• Comunicable: El plaer estètic es pot transmetre als altres.
• Pretensió d'universalitat: És una regla d'enjudiciament que només es pot expressar a través de l'art. Kant afirma que l'art és una activitat sotmesa a regles. L'art neoclàssic reunirà les regles del bon gust.

L'Art Neoclàssic: Patrimoni de la Classe Il·lustrada

L'art és patrimoni de la classe il·lustrada, i la il·lustració és per a qui se la pugui permetre. L'art representa la vida de la...

Els 5 principis de la teoria del coneixement de Hume

Podem resumir la teoria del coneixement de Hume en 5 principis:

• Principi empirista: L’experiència (impressions) és l’origen (empirisme psicològic) i el límit del nostre coneixement (empirisme epistemològic).
• Principi d’immanència: Hume, com Descartes, pensa que només coneixem les nostres representacions mentals, no les coses directament; només coneixem impressions i idees.
• Principi de còpia: Totes les nostres idees són còpies, més febles, de les nostres impressions; per tant, no tenim idees innates.
• Principi d’associació d’idees: Les idees s’associen en la ment seguint tres lleis: semblança, contigüitat i causa-efecte.
• Principi de negació de les idees generals: Hume

Anàlisi de l'Estructura i Superestructura Social

1. Estructura Econòmica (Infraestructura)

L'estructura econòmica és la base real i material sobre la qual s'aixeca la superestructura, a la qual corresponen determinades formes de consciència social. Està formada per dos elements principals:

• Forces productives, constituïdes per:

• Relacions de producció: són les relacions que

George Berkeley: El Subjecte i l'Objecte en el Coneixement

El subjecte es condueix receptivament enfront de l'objecte. Això no vol dir passivitat; al contrari, pot parlar d'una activitat i espontaneïtat del subjecte en el coneixement. En determinar el subjecte a l'objecte, es mostra transcendent a ell. El caràcter de transcendent és propi de tots els objectes del coneixement.

Classificació dels Objectes

Els objectes es divideixen en reals i irreals:

• Real: Tot el que ens és donat en l'experiència externa o interna.
• Irreal: Els objectes ideals merament pensats.

El subjecte i l'objecte no s'esgoten en el seu ser l'un per l'altre, sinó que tenen a més un ésser en si. En el subjecte resideix allò que ell sigui a més de subjecte cognoscent....

Gnoseologia: La Branca del Coneixement

Coneixement

La gnoseologia és la branca de la filosofia que es planteja preguntes sobre el coneixement.

La Gnoseologia de Plató: Doxa i Episteme

La gnoseologia de Plató distingeix entre l'opinió (doxa) i el saber veritable (episteme).

Per explicar la diferència entre aquests dos termes, Plató sempre deia: el coneixement és com una línia que podem dividir en dues parts. La primera part correspon al coneixement sensible, que es capta amb els sentits i genera l'opinió. La segona part, en canvi, representa el coneixement intel·ligible, al qual s'arriba mitjançant la raó i que és l'únic que constitueix un saber valuós. Aquest saber es caracteritza pel fet de ser una opinió veritable que som capaços...

La interacció entre cos i ment: la glàndula pineal

Descartes resol la relació entre cos i ment a través de la glàndula pineal, situada a la base del cervell. Aquesta posa en contacte ambdues substàncies mitjançant els denominats "espíritus animales": uns corpuscles materials ínfims que, circulant per l'interior dels nervis i el cervell, comuniquen aquest amb els músculs.

La teoria de les passions de l'ànima

Basant-se en aquest dualisme, Descartes construeix la seua teoria de les passions de l'ànima, causades pel cos. Distingeix sis emocions primitives en l'home, que oscil·len entre el fisiològic i el psicològic:

• Admiració
• Amor
• Odi
• Desig
• Alegria
• Tristesa

Aquestes passions es combinen entre si, produint-ne d'altres més complexes. Descartes...

Filosofia Medieval: Del segle V al XIV

El període comprès entre la caiguda de l'Imperi Romà i el Renaixement (s. V-XIV) es caracteritza per la manca de límits entre religió i política, generant conflictes constants entre l'Estat i l'Església.

Característiques principals

• Aparició de les primeres universitats.
• El problema de Déu: L'aparició del cristianisme aporta una nova visió del món i de la història.
• Relació entre raó i fe: L'esforç per compaginar el cristianisme amb el pensament grec.

Etapes de la filosofia medieval

• Patrística: Representada per Sant Agustí (1r període), centrada en els Pares de l'Església.
• Escolàstica: Representada per Sant Tomàs d'Aquino (2n període), desenvolupada a l'àmbit universitari.

Sant Agustí d'