Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

John Locke i l'Empirisme: El Coneixement per Experiència

John Locke considera que l'única possibilitat de coneixement es fa a través de l'experiència sensible, negant qualsevol possibilitat de coneixement a través de les idees innates, tal i com proposava Descartes.

Les idees són la representació que la ment fa d'alguna cosa. Això té com a conseqüència la impossibilitat de les idees innates, ja que sense cap experiència prèvia no podem tenir cap representació a la ment. No podem saber com són les coses, sinó com aquestes coses afecten els nostres sentits.

Arguments contra les Idees Innates

John Locke intenta demostrar perquè no hi ha aquests principis innats:

• No existeix cap coneixement que la humanitat tingui com a coneixement

Teoria del Coneixement de John Locke

El Valor de l'Experiència: La Tabula Rasa

Segons Locke, tots els continguts que tenim en el nostre coneixement tenen el seu origen en l’experiència sensible. Com que el món físic i empíric és limitat, allò que se’ns escapa del món físic no ho podem arribar a conèixer.

A més a més, Locke considera que naixem com una tabula rasa, és a dir, que tenim la ment en blanc (a diferència de Descartes, que defensava les idees innates). A mesura que ens formem i coneixem, la nostra ment es va omplint d'idees.

Locke diu que nosaltres intentem conèixer la realitat, però la substància o l’essència nosaltres no la coneixem. El que més l’interessa és el procés que fa la nostra ment per entendre el...

La Contraposició a Descartes

Hume, influït per Descartes però en contraposició a la seva filosofia, va realitzar una anàlisi de la ment humana diferent. Mentre Descartes establia que la ment està formada per la res cogitans i el seu contingut són les idees innates, factícies i adventícies, Hume argumentava que només existeixen les impressions i les idees.

La dificultat per diferenciar entre somni i vigília, degut a la similitud entre impressions i idees, porta a Hume a afirmar que la diferència rau en la vigor i la vivesa de les impressions. A més, rebutja la idea de les idees innates, ja que no hi ha una forma experimental de demostrar-les.

Influència de l'Empirisme

Seguint la línia del filòsof empirista Aristòtil, qui creia que...

Context: Nietzsche i els Pensadors de la Sospita

La filosofia de Hegel i Kant se centra en la raó (en el cas de Kant, en com coneix l’ésser humà), però Nietzsche se centra en el tema de l’existència de l’ésser. De fet, el situen dins dels pensadors de la sospita, ja que trenca amb tots els esquemes anteriors. En aquest grup també trobem Marx i Freud, i amb aquest últim comparteix una teoria: que la conducta humana està controlada pels instints.

A més, pertany a un grup de pensadors (juntament amb Schopenhauer i Kierkegaard) coneguts com a *antiacadèmics*, perquè no està dirigida a un públic universitari, sinó a un públic lector. Un fet molt important és que Nietzsche pertany a un moviment irracionalista i antiidealista...

La voluntat de poder, el superhome i l’etern retorn

On hi ha vida hi ha voluntat de poder, voluntat de voler fins i tot allò aparent i afirmar una vida que es desplega en múltiples direccions. La voluntat de poder és hermenèutica, ja que des d’ella es reinterpreta la veritat: ja no té sentit plantejar-se si un judici de valor és veritable o no, sinó que el que cal preguntar-se és si aquest judici de valor afavoreix la vida, si la conserva i l’augmenta.

Per poder realitzar la transmutació de valors, cal superar l’home i arribar al superhome. Les transformacions necessàries per assolir aquesta superació són les següents:

• L’esperit es converteix en camell.
• El camell es transforma en lleó i vol conquerir la seva llibertat.
• El

La llibertat d'acció segons John Stuart Mill

Per Mill, el que justifica la llibertat d'acció, sempre que no danyi els altres, és la utilitat. Gràcies a la llibertat d'acció hi ha progrés a la humanitat.

Utilitat = Progrés de la humanitat

Hi ha una societat plural gràcies a la llibertat d'acció. Els individus podran forjar millor la seva personalitat si tenen una diversitat d'estils de vida. En canvi, les societats conformistes o tradicionals censuren les persones excèntriques, originals, creatives i genials en nom de la seguretat.

La paradoxa d'Occident i Orient

Mill analitza la superioritat d'Occident sobre Orient (Xina, Índia) com una paradoxa. Per explicar-la, Mill creu que Orient ha caigut en el despotisme de la tradició, en el respecte...

La crítica a la moral tradicional

El principal error de la moral tradicional és la seva antinaturalitat, és a dir, que va en contra del que és natural, en contra de la vida. En afirmar que existeix un ordre moral, el que es fa és sostenir que hi ha algú que, des de fora, dirigeix el destí del món, dels homes i de la vida. Llavors, es privilegien els valors dels febles —com la compassió, la misericòrdia o el sacrifici—, i aquests valors són decadents i maten l'autèntica vida.

Nietzsche distingeix dos tipus de moral:

• La moral dels senyors: és una moral cavalleresca, pròpia dels esperits elevats, que estima la vida, el poder, la grandesa i el plaer. És la moral pròpia del superhome, la d'aquell que vol la mort de Déu.
• La moral

Objectiu de Descartes

El seu punt de partida és una actitud crítica respecte al coneixement. Només li sembla ben fonamentada la matemàtica. Segons ell, la tradició filosòfica ha comès un error. L’error és no utilitzar un bon mètode basat en la raó. Per la qual cosa, utilitza conceptes sense cap fonament i els hi dóna la categoria d’evidència.

Descartes, com Galileu (el qual té per model científic), rebutja l’argument d’autoritat, que és quan s’accepta una teoria degut al prestigi de l’autor que la defensa, sense contrastar-la amb l’experiència ni els coneixements actuals. L’objectiu és fer una filosofia el més científica, racional i objectiva possible, seguint els criteris de la raó.

Descartes proposa un nou...

Utilitarisme i conceptes clau

Càlcul utilitarista

Càlcul utilitarista: mesurament racional de la quantitat de plaer i del nombre de persones que en poden gaudir, necessari a l'hora d'escollir una línia d'acció determinada. És especialment útil en el cas que es produeixin dilemes morals.

Utilitarisme

Utilitarisme: doctrina ètica que defensa la utilitat com a criteri per discriminar les bones accions de les dolentes, entenent que aquesta utilitat ha de redundar en el màxim grau de felicitat per al màxim nombre de persones.

Tirania de la majoria

Tirania de la majoria: Mill s'hi oposa. Per molt que una decisió sigui majoritària, no pot anar contra els drets bàsics de les minories, o fins i tot de persones individuals.

Utilitarisme de regles

Utilitarisme

Les Proves Cartesianes: Déu i el Món

Argument Ontològic i Existència de Déu

Es parteix de la idea innata de Déu com un ésser summament perfecte i de l’aplicació del criteri de veritat. Descartes analitza la idea de Déu i conclou que no és concebible que a la idea d’ésser summament perfecte li falti una de les perfeccions: existir. Per tant, la qualitat de l’existència pertany a l’essència de l’ésser summament perfecte. Així, demostra que Déu existeix.

Eliminació de la Hipòtesi del Geni Maligne

Un cop establerta l'existència de Déu, cal eliminar la hipòtesi del geni maligne. Com que Déu és un ésser summament perfecte i enganyar és una imperfecció, Déu és veraç. Així queda restablerta la veritat en l’àmbit...