Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Nietzsche i la Concepció del Llenguatge

Nietzsche parteix d'una concepció de la realitat en la qual es veu clarament l'herència d'Heràclit: la realitat és pur devenir, canvi incessant. Per la filosofia occidental, l'únic camí que ens permet apropar-nos a la realitat és el llenguatge, un instrument perfectament dissenyat per obtenir la veritat sobre el món.

Nietzsche, en canvi, intenta demostrar la impossibilitat d'un coneixement cert de la realitat fent ús del llenguatge conceptual.

Orígens i Funció del Llenguatge

El llenguatge té els seus orígens en l'impuls de l'individu que vol expressar la seva experiència vital: les sensacions de dolor, plaer, admiració, temor, malenconia, bellesa, impotència, estranyesa,... Però aquesta...

Friedrich Nietzsche: Vida i Obra

Friedrich Wilhelm Nietzsche va néixer el 15 d'octubre de 1844 i va morir el 25 d'agost de 1900. Va ser un filòsof, poeta, músic i filòleg alemany, considerat un dels pensadors moderns més influents del segle XIX.

Va realitzar una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental basada en l'anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida.

La seva influència va ser particularment notòria en els filòsofs existencialistes, crítics, fenomenològics, postestructuralistes i postmoderns. És considerat un dels tres «mestres de la sospita» (segons la coneguda expressió de Paul Ricoeur), al costat de Karl Marx i Sigmund Freud.

Nietzsche i la Defensa del Vitalisme

En...

La felicitat com a objectiu de l'acció política

La felicitat és també l'objectiu de l'acció política. Es descarta que qualsevol mitjà sigui adient per a la política; no qualsevol règim polític és vàlid per arribar a aquesta felicitat. Al contrari de Hobbes, es diu que no es pot consentir una dictadura, encara que pugui portar beneficis socials com la pau i l'ordre. La felicitat humana implica el desenvolupament de les capacitats d'autogovern i participació en la vida pública, perquè si traiem això, els humans perden la seva dignitat i es limiten a obeir. La felicitat implica llibertat; per això, es defensa un sistema democràtic, representatiu i liberal. La llibertat és un component essencial per a la nostra felicitat: és...

El context històric del segle XVIII

El segle XVIII, en el qual Hume desenvolupa el seu pensament, presenta les característiques pròpies d'una època històricament conflictiva en la qual es formen les revolucions que acabarien sacsejant Europa: l’anglesa, l’americana i la francesa. Històricament, la Il·lustració significa la fi de l'Antic Règim, que havia pretès perllongar-se amb el despotisme il·lustrat representat per la monarquia absolutista, i trasllada el poder a mans de la burgesia. Aquesta, amb l’ajuda de la indústria encara incipient, formarà la idea de poble i ciutadà, basades en la teoria de la igualtat dels drets polítics enfront del privilegi aristocràtic.

El context cultural i el progrés científic

Pel que fa...

Comparativa de la Política amb Plató i Locke

Visió General de la Teoria Política

La teoria política de Plató està intrínsecament vinculada amb l'ètica i fonamentada en la Metafísica. Parteix de la base que només aquells que coneixen les idees de justícia i de bé són capaços de dur-les a terme (intel·lectualisme moral).

En canvi, la filosofia política de Locke és independent de la teoria del coneixement. Parla de la necessitat que existeixi un poder polític que tingui la funció d'actuar en benefici del bé públic i està legitimat pel consens dels ciutadans (no pel coneixement).

L'Estat Ideal

Estat Ideal per a Plató

L'estat ideal per a Plató és la República, un model d'Estat sustentat en la Teoria de les Idees. Els filòsofs...

Classificació de les Ciències i Tecnologia

• Ciències naturals: Estudi dels objectes.
• Ciències socials: Ens estudiem a nosaltres mateixos. Són més complexes, tenen factors subjectius i tenen intenció o propòsit.
• Tecnologia (logos/coneixement): La tècnica produeix objectes i la ciència produeix coneixements. La tecnologia uneix tots els coneixements científics que s'utilitzen per crear eines; també té ciència perquè té una base de coneixements científics.

Teoria del Coneixement

És la disciplina de la filosofia que s'ocupa del coneixement i de les seves limitacions. Els problemes que planteja són:

1. El problema de la veritat.
2. El problema de la possibilitat del coneixement.
3. El problema de l'origen o fonament del coneixement.
4. El problema

La Identitat Personal i la Consciència segons Locke

Un cop exposat el tema de la substància, Locke passa a analitzar la qüestió del jo, de la identitat personal. Aquí ens ofereix una anàlisi diferent a l’anterior: la identitat personal no és una substància i no pertany ni a l’ànima ni al cos, sinó a la consciència. I com que no puc pensar en la meva identitat i en el meu jo sense les meves experiències, la identitat també depèn de l’experiència i de la memòria de les experiències viscudes.

El Jo com a Evidència: Influència Cartesiana

Fent un argument semblant al cartesià i abandonant una mica la lògica empirista que hem seguit fins al moment, Locke ens dirà que el coneixement del jo constitueix una evidència. La consciència...

La crítica a l'absolutisme i el Segon Tractat

En el primer tractat, Locke elabora una crítica a l'absolutisme i a la monarquia de dret diví. Al segon tractat, el més important, desenvolupa les seves idees polítiques a partir d'una anàlisi de la naturalesa, l'origen i els objectius del govern civil.

L'origen del poder polític i l'estat de natura

Locke pensa que en una societat civil, en un estat, és necessari que existeixi un poder polític encarregat de:

• Fer lleis per regular i protegir, per exemple, la propietat privada.
• Executar-les, si cal, mitjançant l'exercici de la força.

La qüestió és determinar l'origen d'aquest poder polític i, per fer-ho, Locke ens parla de la situació natural de l'ésser humà: el que ell anomena l'estat

L'Homo Sapiens: L'Ésser que Pensa i Coneix

L'Homo sapiens és l'ésser que pensa i que coneix. Gràcies a la seva intel·ligència, podem escapar de les subjeccions del medi. La religió, l'art, la filosofia i la ciència són produccions característiques de l'espècie, i la imaginació i la lògica són les que ho fan possible.

La lògica és ordre i designa idees com el pensar o el llenguatge. En un origen, els grecs creien que l'ordre i el sentit de l'univers eren un fenomen extern a la ment; no creien que la ment fos el mitjà per reflexionar.

Consciència, Inconscient i Afectivitat

Dins de la ment humana distingim:

• Consciència: Inclou la personalitat, la raó i la memòria.
• Inconscient: Format pels impulsos irracionals i les censures morals.

Conceptes Clau: Subjecte i Objecte de la Consciència

La consciència ha estat molt estudiada pels científics, però l’únic que sabem és que emergeix dels mecanismes del cervell. No s'ha de confondre amb el sentit d’estar conscients. Quan es diu que algú no té consciència, volem dir que és immoral, que actua de manera perversa, sense compassió ni remordiments. Els seus actes són variats, però sempre hi distingim dos elements:

• Subjecte: S’utilitza per designar el jo que coneix (subjecte cognoscent).
• Objecte: Allò del que el subjecte n’és conscient. Contingut conscient del coneixement.

Quan estem conscients, sempre coneixem alguna cosa. La consciència no pot estar buida de contingut. Aquesta relació de la consciència i l’objecte...