Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Conceptes Filosòfics Fonamentals

La Llum de Foc: El Poder del Sol

Representa el bé en el món sensible, una ascensió cap a l'exterior de la caverna que simbolitza l'ascensió cap al món intel·ligible.

La Dialèctica: Grau Màxim de Coneixement

La dialèctica és el grau màxim de coneixement. S'ocupa de les essències de les coses, és a dir, de les idees. La saviesa màxima, que han de tenir els filòsofs per governar, arriba a la dialèctica, convertint-se així en filòsof.

La Temprança: L'Autodomini

La temprança és l'autodomini, basat en la supremacia de la nostra part racional sobre la nostra part passional.

La Justícia: Fundament de la Ciutat

La justícia es pot definir un cop fundada la ciutat. Una ciutat justa serà aquella que compleixi...

Què és la filosofia?

Utilitzada en diferents casos, la filosofia està lligada a la raó i la podem veure de forma individual (com a guia) i global (ideals i creences que es donen en grups socials). Aquesta disciplina parteix de Sòcrates ("només sé que no sé res" / "com més sé, més em queda per saber").

Característiques

L'activitat filosòfica argumenta, pregunta, pensa, analitza, fonamenta, actua, decideix, dubta i critica.

Actitud filosòfica

Neix quan acceptem el dubte; podem donar respostes simples o no.

Què és l'ésser humà?

Aquesta és la pregunta fonamental. Diversos autors l'han definit de diferents maneres:

• Descartes: Ésser dotat de raó.
• Aristòtil: El llenguatge.
• Marx: El treball.

L'ésser humà com a ésser que juga

Nega i espera....

Classificació dels humanistes

Ateus

1) Clàssics S. XIX: Feuerbach (materialisme), Marx (comunisme).

Freud (psicoanalista) i Nietzsche (superhome).

Existencials

2) Existencials S. XX: Sartre / Camus.

Anti-sistemes i postmoderns

3) Anti-sistemes S. XX: nonod

4) Postmodern S. XX: Vattimo.

Creients

Personalisme S. XX: Mounier.

Ludwig Feuerbach (materialisme)

Trets fonamentals dels seus pensaments:

1. El món de Déu és una ficció fantàstica construïda amb materials de l'experiència del nostre món.
2. La projecció religiosa és una fase necessària en la cultura humana, però s'ha de superar.
3. En projectar-se fora d'ell, l'home atribueix a Déu allò que li pertany i resta un ésser alienat. L'autor vol treure de la religió el seu caràcter particularista i

Conceptes fonamentals de la filosofia grega

Essència: allò fonamental que fa possible que les coses siguin el que són.

Cosmos: ordre natural o món natural. Moviment: constant transformació que pateixen les coses.

Arkhé: principi originari (allò que ho genera tot) i constitutiu (forma part de totes les coses).

Les grans qüestions filosòfiques

Què es qüestionen?

• 1) Què pot conèixer l'ésser humà? El que són les coses enfront del que semblen ser: l'essència de les coses a la simple aparença; el que és vertader o raó d'opinió; el que pot ser vertader però no té per què ser-ho.
• 2) En què consisteix actuar correctament? S'ho qüestionen perquè, amb el canvi de règim polític, els valors tradicionals es van devaluar, ja que no eren

Filosofia Presocràtica: Conceptes Clau

3.3 - Heràclit d'Efes

Concepció de la natura: "Panta rei" (tot flueix)

El continu devenir de les coses, el canvi constant, és ordenat pel Logos i el foc n'és el seu principi (arjé).

El Logos: llei i principi explicatiu de l'univers

El Logos d'Heràclit s'entén en dos sentits principals:

• Com a lluita d'oposats: L'equilibri del cosmos necessita d'aquesta lluita constant d'oposats que es necessiten entre ells per poder ser entesos. Aquesta lluita revela la unitat profunda de les coses.
• Com a raó que capta la llei que regeix el món: Es tracta de captar el Logos des del mateix logos (la raó humana).

Sentits i raó s'uneixen profundament en la seva teoria del coneixement, i ambdues tenen valor ontològic.

El

La Filosofia de Plató: Ànima, Estat i Pensadors

La Divisió Tripartita de l'Ànima de Plató

Plató considera que hi ha una divisió tripartita de l'ànima per explicar l'existència de diferents funcions:

• L'ànima Apetitiva (o Concupiscible): Font d'apetits, instints o desitjos. La seva virtut és la temprança. Localitzada a l'estómac.
• L'ànima Irascible: Font de passions i emocions. La seva virtut és la fortalesa. Localitzada al pit.
• L'ànima Racional: La intel·ligència, el pensament o la saviesa. La seva virtut és la saviesa. Localitzada al cap.

L'harmonia d'aquestes parts és el que Plató anomena justícia, quan cada part exerceix la seva virtut de forma correcta.

L'Estat Ideal de Plató: La República Justa

Plató desitja un Estat just

La filosofia de Plató: Context i motivacions

La filosofia de Plató s'ha d'entendre com una reacció contra les doctrines filosòfiques i epistemològiques dels sofistes, com el relativisme. En segon lloc, sorgeix com un pensament que s'origina a partir de la insatisfacció i el descontentament amb la situació política de l'època. Plató va acudir a la filosofia per motius polítics:

• La derrota d'Atenes l'any 404 a.C. va comportar que els guanyadors, els espartans, imposessin un règim no democràtic (el govern dels Trenta Tirans).
• Aquest govern no va poder establir l'ordre ni actuar justament.

Per a cercar la veritat, Plató va emprar la dialèctica com el camí ascendent i el mètode propi i característic de l'activitat filosòfica, basat...

1.3. Característiques de la Filosofia

a) Ultimitat i Universalitat

La filosofia, pel fet de buscar una explicació racional, s'oposa de manera total al mite. Aquesta oposició es manifesta en diversos aspectes:

• S'oposa al pensament mític en general, a la seva manera d'explicar l'univers, l'existència humana, la societat i la cultura.
• Aquesta oposició és absoluta perquè la filosofia també pretén oferir una explicació última i universal.

La filosofia sorgeix de la convicció que, en principi, tots els aspectes de la realitat poden ser explicats de forma racional.

b) La Idea de Necessitat

Es pot afirmar que l'explicació racional (logos) comença quan la idea d'arbitrarietat (característica del pensament mític) és substituïda definitivament

Glossari de Termes de la Filosofia Presocràtica

• Aire: És l'arkhé d'Anaxímenes i un dels quatre elements o arrels d'Empèdocles.
• Arkhé: Principi o element del qual es compon tot el que existeix.
• Cosmos: Ordre de l'univers, generat a partir del caos.
• Caos: Desordre de l'univers a partir del qual va sorgir el cosmos.
• Monista: Filòsof presocràtic que defensa l'existència d'un sol arkhé.
• Arrel: Les quatre arrels d'Empèdocles (aire, foc, terra i aigua).
• Nombres: És l'arkhé de Pitàgores.
• Apeiron: Alguna cosa indeterminada; és l'arkhé d'Anaximandre.
• Raó: El pas del mite al logos; l'arkhé d'Heràclit.
• Llavors: És l'arkhé d'Anaxàgores; es coneixen com a spermata o homeomeries.

El Mite i el Logos en el Pensament Grec

Mite: És un relat memorable...

Els sofistes i el pensament antropològic

Els sofistes van centrar el seu pensament en l'antropologia, deixant de banda l'estudi de la natura per centrar-se en la moral i la filosofia política. Amb l'aparició de la democràcia de Pèricles a Atenes, la ciutat es va convertir en la capital cultural de la Mediterrània; per això, molts intel·lectuals es van traslladar a viure-hi. Els sofistes eren considerats metecs perquè venien de fora d'Atenes.

Aquests pensadors es guanyaven la vida ensenyant als joves aristòcrates (classe alta) a dominar l'art de la paraula per triomfar en la política, és a dir, l'oratòria. Ensenyaven a defensar el "sí i el no" d'una mateixa qüestió; per aquest motiu, es deia que eren experts a portar la contrària...