Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Plató (Atenes, 427-347 a.n.e.)

Primer idealista i deixeble de Sòcrates, qui va ser protagonista de moltes de les seves obres en forma de diàleg. Principals diàlegs: República, El Banquet, Fedó, Protágoras i Teetet. La seva primera obra va ser Apologia de Sòcrates.

La temàtica de les seves obres és variada: política, estètica, matemàtica, etc. L’objectiu final de la seva filosofia era mostrar que era possible construir un Estat just. Va intentar aplicar-ho a Siracusa, però va fracassar. Va ser el fundador de l’Acadèmia d’Atenes (“que no entri ningú que no sàpiga geometria”).

Antecedents Filosòfics

• Heràclit: El món sensible està en constant canvi.
• Parmènides: Existència de l'ésser intel·ligible.
• Pitàgores: La filosofia

Context Filosòfic: Sofistes i Sòcrates

Els Sofistes representen un canvi cap al subjectivisme i el relativisme:

• Protágoras: "L'home és la mesura de totes les coses" (Subjectivisme, Perspectivisme, Escepticisme tou/raonable).
• Gòrgies: Escepticisme fort. Defensa tres tesis:
  1. No existeix res.
  2. Si existís alguna cosa, no la podríem conèixer.
  3. Si la poguéssim conèixer, no la podríem comunicar.

Sòcrates i Plató: Utilitzen el mètode dialèctic (l'ús del diàleg) per buscar la veritat universal.

Segons Aristòtil, Sòcrates utilitzava la inducció i la definició universal.

Els primers diàlegs de Plató són aporètics (sense resposta), creats sota la influència de Sòcrates.

Teoria de les Idees (Plató)

La Teoria de les Idees estableix dos nivells...

Del Mite al Logos: Creació de la Filosofia

El pas del mite al logos implica la substitució de respostes imaginàries i arbitràries per explicacions lògiques i racionals.

Els Presocràtics: La Recerca de l'Arkhé

Pensadors grecs que busquen explicacions lògiques a determinats problemes fonamentals, centrant-se en la physis (naturalesa).

Escola de Milet: L'Origen Material

• Tales: L'arkhé (principi de tot) és l'aigua. Són els primers filòsofs que busquen la realitat mitjançant el raonament.
• Anaximandre: L'arkhé és l'apeiron (l'indeterminat).
• Anaxímenes: L'arkhé és l'aire.

Pitagòrics: L'Ordre Numèric

Busquen l'estructura del cosmos, associant ordre i bellesa als números. Tot es pot matematitzar.

• Pitàgores: Funda una forma alternativa de

Conceptes fonamentals de filosofia

Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió). El terme va sorgir en el llenguatge grec (areté). Després s'ha estès a altres camps, com les virtuts polítiques o estètiques, entre d'altres. Cada cultura considera unes virtuts o unes altres com a més rellevants.

En filosofia, tradicionalment s'ha considerat que l'evidència és el criteri per valorar un enunciat com a veritable, bé sigui evidència epistemològica o evidència formal.

Ciutadania i participació

Un ciutadà o ciutadana és un membre d'una comunitat política. La condició de membre de l'esmentada comunitat es coneix com a ciutadania, i comporta una sèrie de deures i drets. Els més importants són...

Ètica i Lògica: Conceptes Clau de la Filosofia

Definició d'Ètica: Moral, Normes i Judicis

L'Ètica és la branca de la filosofia que té la moral com a objecte d'estudi.

La moral és el conjunt de normes, usos i lleis que l’ésser humà percep com obligatòries en consciència.

Si per moral cal entendre el conjunt de normes o costums (mores) que regeixen la conducta d'una persona perquè pugui considerar-se bona, l'ètica és la reflexió racional sobre què s'entén per conducta bona i en què es fonamenten els denominats judicis morals.

Què són els Judicis Morals?

Genèricament, són els judicis que s’emeten des d’un punt de vista moral, o amb els quals s’expressa el dictamen moral, o la valoració moral, sobre les persones, les seves...

Repàs de Conceptes Fonamentals d'Ètica i Llibertat

Admiració Filosòfica i Llibertat

• Aimmanuel Kant omplia especialment d’admiració i de respecte: La llei moral / El cel estelat.
• Parlar d’ètica pressuposa la nostra: Llibertat.

El Debat sobre el Determinisme

Definició i Implicacions

• A la idea que nega la llibertat d’elecció de les persones, en diem: Determinisme.
• El determinisme és la idea que nega a les persones la llibertat de: Elecció.
• Quina capacitat humana dona sentit a la moralitat i a la reflexió ètica? L’elecció.
• En relació a les persones, la negació de la llibertat de decisió equival a la negació del valor de la dimensió: Moral.

Perspectives Històriques

• Al llarg del segle XIX, molts van carregar el pes en el determinisme:

René Descartes: Filòsof francès (1596-1650)

René Descartes està en l’origen del Racionalisme modern; la filosofia cartesiana s’adreça al problema del fonament del coneixement. Cerca un criteri indubtable de veritat capaç de superar el dubte escèptic.

El Cogito i l'Experiència del Dubte

Aquest criteri s’anomena "cogito" i es formula "jo penso, ergo existeixo". És una primera veritat indubtable perquè per a dubtar em cal pensar i no podria pensar si no existís. Abans d’arribar a la primera veritat cal fer l’experiència intel·lectual del dubte ("dubte metòdic" / "geni maligne").

El Mètode Cartesià i les seves Regles

El "Mètode" cartesià no vol ser útil només per a la filosofia sinó per al conjunt del coneixement —també...

Plató: Filòsof atenès (428 – 348/347 a. C.)

• Obres i mètode: És el primer autor del qual conservem totes les seves obres exotèriques (els Diàlegs). A través d'aquests, conduïts per Sòcrates, es tracta d'arribar a la veritat del concepte gràcies a la maièutica (del verb grec maieuo: "donar a llum", "ajudar a néixer"), fent avançar pas a pas els interlocutors en el coneixement de la veritat.
• La Teoria de les Idees: Plató divideix el món en dos àmbits o nivells:
  • Món sensible: On viuen els homes, sotmès a la degradació i on tot són opinions (doxa).
  • Món intel·ligible: L'essència immaterial, el model o Forma pura de les coses.
• Coneixement i ànima: La forma de conèixer les idees no és mitjançant els sentits corporals, sinó

El Discurs Oratori: Estructura i Elements Clau

Un discurs oratori es compon de diverses parts fonamentals, cadascuna amb un propòsit específic per captar i mantenir l'atenció del públic i defensar una tesi:

• Exordi: Introducció on es pretén captar l’interès i l’atenció del públic. L'orador busca guanyar-se el públic per a una bona acollida del seu discurs.
• Proposició: Enunciació clara del tema que es vol tractar.
• Divisió: Enumeració dels apartats o qüestions incloses en el tema.
• Exposició: Narració dels fets que constitueixen la causa.
• Confirmació: Presentació dels arguments que recolzen la tesi sostinguda en l’enunciació.
• Refutació: Demostració de la falsedat o inconsistència dels arguments de la tesi contrària.
• Demostració: