Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Materialisme Històric: La Base Real de la Societat

El materialisme històric sosté que l'estructura econòmica és la base real de la societat.

Estructura Econòmica i Forces Productives

L'individu és un ésser actiu que, amb el seu treball, modifica la natura i el món, satisfent així les seves necessitats. A causa d'aquesta activitat, els individus es relacionen entre ells i estableixen les relacions socials, les quals estan determinades pel sistema productiu capitalista.

• Les forces productives inclouen la força de treball humana i els mitjans de producció.
• Les relacions de producció són les relacions que s'estableixen entre els homes d'acord amb la seva situació respecte de les forces de producció.

En el capitalisme, la burgesia té...

La Dialèctica Transcendental i la Raó

El coneixement intel·lectual no es limita a formular judicis, sinó que també connecta uns judicis amb uns altres i forma raciocinis o raonaments. Així, si diem que tots els éssers humans són mortals i que Sòcrates és un ésser humà, podem concloure que Sòcrates és mortal. Si tots els animals són mortals i tots els éssers humans són animals, llavors tots els éssers humans són mortals. Si tots els éssers vius són mortals i tots els animals són éssers vius, podem concloure que tots els animals són mortals.

Les Tres Idees Transcendentals

L'Ànima: Idea Psicològica

En primer lloc, el conjunt de tots els fenòmens interns troba la unitat suprema en la idea d'un jo pensant (idea psicològica)

El Pensament de John Stuart Mill

3. Principi del Sacrifici

Reconeix la capacitat de sacrificar el bé propi pel bé dels altres.

El Concepte de Llibertat

Mill distingeix dos sentits principals de la llibertat:

• Sentit positiu: Un pot fer el que cregui convenient o el que vulgui.
• Sentit negatiu: És la zona de decisions pròpies de cada individu.

L'Espai de la Pròpia Individualitat

La noció de Mill s'alinea amb la idea que la llibertat és l'espai de la pròpia individualitat, expressament reivindicada. És l'esfera de la nostra existència on hi ha les accions que no afecten negativament ningú.

Se l'ha criticat que és una noció estreta, ja que difícilment una acció no afecta ningú ni repercuteix en el grup.

Llibertat, Intimitat i Iniciativa Individual

La...

Plató: El dualisme antropològic

Les doctrines òrfiques apareixen recollides per primer cop en la filosofia occidental per l'escola que va fundar Pitàgores.

Què és l'ésser humà?

Plató ofereix dues visions:

• Ésser compost de cos i ànima (dualisme antropològic).
• Intenta aprofundir en la naturalesa humana i mostrar la seva complexitat distingint els tres aspectes de l'ànima en el mite del carro alat.

El dualisme antropològic

El cos i l'ànima són de naturalesa distinta i la seva unió és purament accidental i transitòria.

1. L'ànima: És més valuosa que el cos, perquè pertany a una realitat superior: el món de les idees. És la part més noble de l'ésser humà. És el que ens diferencia de la resta dels animals.
2. El cos: És material i

Discurs del Mètode IV: "Ja que..."

La Perfecció Divina i la Composició

• En Déu no hi ha imperfeccions.
• La composició és una imperfecció: Déu no és compost de cos i ment.
• Les coses imperfectes depenen de Déu per a la seva subsistència.

L'Escepticisme Metòdic i el Cos

Els arguments de Descartes per a la sospita metòdica sobre els sentits impliquen que l’existència del cos cau dintre de l’escepticisme metòdic.

El Principi del Cogito

Per dubtar, cal l’existència d’un jo. Aquesta és indubtable i Descartes conclou, d’això, que la naturalesa del jo no és material: el jo podria existir sense cap cos.

Discurs del Mètode IV: "Si no..."

La Confiança en el Coneixement

El coneixement de Déu i l’ànima garanteix que confiem:

1. En les veritats

L'Areté: Virtut i Excel·lència

Areté, en grec, significa virtut. El punt en comú entre ambdues paraules és el significat d'excel·lència, mèrit, de bo i de positiu per a qui ho posseeix. Antigament, es tenia areté perquè s'era fort en la guerra o poderós en la política, qualitats pròpies de l'aristocràcia.

L'areté radica en el coneixement, perquè, en preguntar-nos si podem aprendre una forma de millorar la nostra condició natural, hem de saber, en primer lloc, què busquem i què volem ser.

La virtut com a harmonia

Plató concep la virtut com l'harmonia de les tres parts de l'ànima:

• L'ànima racional ha de ser prudent i conduir la part irascible.
• Ambdues parts han de subjectar conjuntament la part concupiscible perquè sigui temperada

La relació entre Descartes i altres autors

Descartes, l'iniciador de la filosofia moderna pel fet d'abandonar la visió ingènua de la realitat que havia dominat des de la filosofia grega fins a l'escolàstica, estableix que el coneixement serà de les idees i no de les coses. Amb la modernitat, les idees són concebudes com a objecte de pensament.

El problema de la comunicació de les substàncies

L'autenticitat del món ideal i la conseqüent falsedat del món sensible no constituïa cap problema en la filosofia clàssica. Amb Descartes, el problema apareix en intentar relacionar pensament i realitat exterior, en tractar de comunicar dues substàncies: res cogitans i res extensa. Partint d'una realitat subjectiva, ha d'eixir-ne a tal d'extreure...

La Veritat: Fonament i Problemes Epistemològics

La Veritat és el fonament de les altres qualitats que tenen els sabers que ofereixen la veritat.

Problemes de la Veritat i la Certesa

El problema principal sorgeix quan ens preguntem què és la veritat realment. També s'hi afegeixen els problemes de la certesa: és a dir, quan sé jo que una cosa és certa?

Veritat com a Autenticitat

És vertader allò que realitza exemplarment el seu ideal vertader.

Problemes (PR)

• Existeixen les essències? Existeixen els ideals?

Ockham (Nominalisme): Nega que existeixin les essències universals, els individus i els ideals. Les coses individuals són igualment autèntiques perquè no les podem comprovar amb cap ideal extern a elles.

Veritat com a Coherència

La veritat...

Teories de la veritat i criteris de certesa

Proposicions empíriques i formals

Proposicions empíriques: tenen diverses teories:

• La veritat com a correspondència: considera que una proposició és vertadera quan hi ha una adequació entre el que la proposició expressa i la realitat a la qual es refereix.
• La veritat com a coherència: considera que una proposició és vertadera si no entra en contradicció amb la resta de proposicions acceptades.
• La veritat com a èxit: considera que una proposició és vertadera quan és útil i condueix a l'èxit.

Proposicions formals: no diuen res sobre la realitat; la seva veritat no pot consistir en la correspondència amb aquesta ni en la utilitat de la seva aplicació. L'únic sentit que pot tenir la veritat...

El Filòsof i el Cos: La Negació de les Necessitats Sensibles

Els filòsofs, segons la tradició platònica, no feien cas a les necessitats del cos. Un filòsof no era amic del cos, perquè el cos només volia satisfer les seves necessitats materials i sensibles, allunyant l'ànima del coneixement pur.

La Teoria de les Essències i el Món de les Idees

El concepte d'«allò bell en si» es refereix a l'essència de la bellesa. En el món sensible hi ha molts tipus de belleses i justícies particulars, però és en el Món de les Idees on es troben les essències d'aquests elements, és a dir, els conceptes reals i únics.

Plató i els Dos Mons

Plató creia en l'existència de dos mons:

1. El Món Sensible: És el que percebem a través dels sentits.