Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Plató: món sensible i món intel·ligible, la teoria de les idees

Filosofia i èticaActualitzat el 4,66 KB

La Teoria de les Idees de Plató

En el seu pensament, Plató tracta tots els temes. La teoria de les idees és metafísica, que ens parla de la realitat; però també gnoseològica, que ens explica com coneixem; antropològica i psicològica, que ens diu com és l'home i la seva ànima; i també constitueix el fonament de l'ètica i la seva política.

Món Sensible i Món Intel·ligible

Plató divideix la realitat en dos: el món sensible, que és el que nosaltres coneixem i que ens dirà que és la realitat aparent, i el món intel·ligible, el món de les idees, que és el que representa la realitat. El món sensible es veu afectat pel canvi, el moviment i el temps. Aquí trobem les coses, que són alterables, inestables i temporals. En el món
...
Continua llegint "Plató: món sensible i món intel·ligible, la teoria de les idees" »

Kant: Crítica de la Raó Pura, estètica, analítica i dialèctica transcendental

Filosofia i èticaActualitzat el 3,07 KB

Obres de filosofia de Kant

A continuació, s'expliquen i citen les obres de filosofia d'Immanuel Kant:

Crítica de la Raó Pura

En aquesta obra, Kant aborda la qüestió del coneixement humà (què puc conèixer?) i quines condicions ha de tenir el coneixement humà per ser científic. Afirma que el coneixement comença amb l'experiència, però no tot prové d'aquesta. Kant explora el racionalisme i l'empirisme. La metafísica no és un coneixement científic, però és un saber que motiva la ciència.

Crítica de la Raó Pràctica

En aquesta obra, Kant aborda la pregunta <>. Argumenta que mai s'ha de prendre a un mateix ni a una altra persona com una cosa, objecte o mitjà. Tracta els temes de l'ètica i la moral.

Crítica del Judici

Aborda...

Continua llegint "Kant: Crítica de la Raó Pura, estètica, analítica i dialèctica transcendental" »

Influència dels Presocràtics i Sofistes en Plató: resum

Filosofia i èticaActualitzat el 9,33 KB

Influència dels Presocràtics en Plató

Heràclit

Heràclit defensava que l'arjé és mòbil, canviant, sempre viu, sempre en moviment. És el foc, que s'encén i s'apaga. "L'ésser és i no és". Això constitueix el Panta Rei: la cosa és d'una manera i, al cap d'un temps, d'una altra. Tot flueix, tot té moviment i canvia. També hi ha una lluita de contraris, una tensió, però, en el fons, les coses no podrien viure l'una sense l'altra. La unió les fa eternes. Per a aquest presocràtic, l'epistemologia, o teoria del coneixement, consisteix en el fet que no ens hem de guiar per les aparences ni pels sentits, ja que ens poden ocasionar errors. Hem d'arribar a l'essència de tot usant la raó.

Del moviment, la lluita de contraris i l'epistemologia

...
Continua llegint "Influència dels Presocràtics i Sofistes en Plató: resum" »

Origen, definició i característiques de la filosofia: del mite al logos

Filosofia i èticaActualitzat el 3,3 KB

Origen i Etimologia de la Filosofia

La paraula filosofia prové del grec i significa literalment amic o amant (filos) de la saviesa (sofia). Etimològicament, la filosofia consisteix en el desig de conèixer.

El naixement de la filosofia se situa a Jònia (una colònia grega a l'Àsia Menor) al segle VI a.C.

Què és la Filosofia? La Recerca del Saber

Quan parlem de filosofia, parlem d'una manera particular de saber: allò que és racional, sistemàtic i crític.

  • Racional: Basada en argumentacions lògiques.
  • Sistemàtic: Els coneixements estan ordenats i estructurats.
  • Crític: Qualsevol coneixement ha de ser revisat i rebutjat si es troben raons per fer-ho.

Del Mite al Logos

El Coneixement Filosòfic i el Mite

Els mites constitueixen un dels primers...

Continua llegint "Origen, definició i característiques de la filosofia: del mite al logos" »

Sofistes i Sòcrates: relativisme, veritat i filosofia grega antiga

Filosofia i èticaActualitzat el 6,49 KB

Els sofistes i Sòcrates

Després de la guerra, els filòsofs passen a interessar-se per l'home i no tant per la naturalesa. Amb la democràcia es busca l'educació dels ciutadans. L'objectiu dels sofistes és ensenyar a canvi d'uns honoraris. Van desenvolupar un pensament relativista i escèptic, prenent el canvi i el problema del llenguatge com a punts de partida. També prenen en consideració la física de l'esdevenir d'Heràclit i la convicció que només els sentits serien font de coneixement, mentre que la racionalitat en el llenguatge es considera sovint ficció.

Gòrgies de Leontí (nihilista)

Fa tres afirmacions:

  1. Res no existeix.
  2. Encara que alguna cosa existís, mai no la podríem conèixer. (coneixement i realitat són de naturalesa diferent)
...
Continua llegint "Sofistes i Sòcrates: relativisme, veritat i filosofia grega antiga" »

Plató: dialèctica, idea del Bé i filòsof-rei

Filosofia i èticaActualitzat el 6,16 KB

Examen de Filosofia: Plató

1. Idees Principals del Text de Plató (40-80 paraules)

Plató defensa que aquell qui no coneix la idea del bé i que es guia només per l’opinió i per l’aparença més que per la ciència no pot governar. A través de l’educació, especialment a través de la dialèctica, la més noble de totes les disciplines, s’aprèn a raonar correctament, a conèixer la idea del bé i dirigir, així, la comunitat.

2. Significat de Termes Clau (5-15 paraules)

  • «El bé en si»: Idea suprema que il·lumina i dóna sentit a la resta d’idees.
  • «Opinió»: Fals saber fonamentat en l’aparença sensible. Contrari al saber veritable o ciència.

3. La Dialèctica com a Mètode Suprem en Plató

Plató parteix de la base que només...

Continua llegint "Plató: dialèctica, idea del Bé i filòsof-rei" »

Connectors gramaticals en català: llista completa per tipus

Filosofia i èticaActualitzat el 6,85 KB

Connectors Copulatius

  • i
  • ni
  • que

Connectors Disjuntius

  • o
  • o sigui
  • és a dir

Connectors Distributius

  • no solament... sinó
  • tant... com
  • el mateix... que
  • així... com
  • l'una... l'altra
  • ara... ara...
  • adés... adés
  • ni... ni

Connectors Adversatius d'Oposició

  • però
  • mentre que
  • tanmateix
  • altrament
  • no obstant això
  • ara bé
  • ara
  • nogensmenys
  • encara
  • tot i això
  • més aviat
  • i això que

Connectors de Conseqüència o Deducció

  • doncs
  • per tant
  • per consegüent
  • de manera que
  • així
  • és que

Connectors Causals (Explicatius)

  • perquè
  • ja que
  • car (literari)
  • a causa de
  • per raó de
  • que
  • vist que
  • per tal com
  • per tal que
  • sempre que
  • atenent que
  • donat que
  • considerant que

Connectors Continuatius de Successió

  • i també
  • encara més
  • ni tan sols
  • ni tan solament
  • d'altra banda
  • a més
  • a més a més
  • fins i tot

Connectors Temporals

  • quan
  • sempre que
  • cada
...
Continua llegint "Connectors gramaticals en català: llista completa per tipus" »

Metafísica de Plató: món sensible, món intel·ligible i teoria de les Idees

Filosofia i èticaActualitzat el 3,1 KB

Metafísica de Plató: Conceptes Clau

Objectiu de la filosofia de Plató i autors dels quals parteix:

Fer una síntesi respecte a la metafísica entre el que va dir Heràclit (tota realitat està fonamentada pel canvi) i Parmènides (la realitat és tot l'ésser). Superar aquesta contradicció.

Món Sensible

El món sensible és la còpia del món intel·ligible, no és dimensional, és un món imperfecte, les coses no són eternes i són canviants.

Bàsicament, el món sensible es definiria com un món: perceptible pels sentits, material, caduc, físic i canviant.

Món Intel·ligible

És un món que només s'entén a través de la racionalitat, la intuïció... La realitat física sensible és un flux permanent, la realitat que percebem pels sentits,...

Continua llegint "Metafísica de Plató: món sensible, món intel·ligible i teoria de les Idees" »

Lleis d'associació d'idees i teoria empirista de Hume

Filosofia i èticaActualitzat el 3,97 KB

Lleis d'associació d'idees

Lleis d'associació d'idees: les idees s'atrauen mútuament. Les idees s'associen per semblança, contigüitat i la relació causa-efecte. La llei de semblança permet a la imaginació relacionar unes idees amb unes altres que s'hi assemblen. La segona llei és la de contigüitat temporal i explica com la imaginació, moguda pel costum, relaciona les idees que corresponen a impressions pròximes en l'espai i temps. La tercera llei tracta de la relació causa-efecte; si pensem en una ferida, difícilment ens abstindrem de pensar en el dolor subsegüent. Aquestes lleis regeixen la comprensió habitual que l'ésser humà té del món.

Certeses que s'obtenen per l'associació d'idees: el coneixement es redueix a relacions...

Continua llegint "Lleis d'associació d'idees i teoria empirista de Hume" »

Comunicació no verbal, proxèmica i lògica: guia i fal·làcies

Filosofia i èticaActualitzat el 11,6 KB

El llenguatge no verbal

El llenguatge no verbal és la comunicació sense paraules, com ara gestos, tacte, moviments del cos (extremitats, cara, etc.).

Funcions del llenguatge no verbal

  • Reforçar el llenguatge verbal.
  • Expressar emocions i sentiments.
  • Transmetre missatges curts, com ara “sí” o “no”.
  • Mostrar la pròpia personalitat.

La comunicació vocal: to, pauses i silencis

Elements de la comunicació vocal

  • To de veu: Pot contradir el significat de les paraules i transmetre emocions.
  • Pauses: Poden iniciar un canvi de tema o posar èmfasi en el que diem.
  • Silencis: Poden indicar mentides, dubtes, una pregunta o claredat.

La comunicació tàctil

Tipus de contacte tàctil

  • Joc amorós: Petons, carícies, fregaments.
  • Mostres d’amistat: Abraçades, cops
...
Continua llegint "Comunicació no verbal, proxèmica i lògica: guia i fal·làcies" »