Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Principals branques de la filosofia

En la filosofia com a "recerca substantiva" hi podem distingir diverses branques:

1. L'ontologia (segons alguns autors, la "filosofia en sentit estricte"):

   • Literalment, significa 'doctrina de l'ésser' o 'discurs sobre l'ésser', entenent per 'ésser' la 'realitat' en un sentit ampli (la que té presència física i la que no en té, la real i la imaginària), o en suma, 'la totalitat del que hi ha'.
   • 'El que hi ha' són 'ens' o 'entitats' particulars que es relacionen entre si de diverses formes (la distinció entre l'ésser i els ens rep el nom de diferència ontològica).
   • Tradicionalment (ja, almenys, des de PLATÓ) l'explicació d''allò que hi ha' s'ha fet apel·lant a un altre nivell de realitat (el món platònic

Mite vs. Logos

• Mite: Imaginatiu i fantàstic, basat en déus i herois; és una explicació tradicional. Es caracteritza per ser caòtic, arbitrari i sense una llei fixa.
• Logos: Racional, basat en l'extracció de l'observació i la reflexió. És una explicació crítica.

Característiques del pensament filosòfic

• Racional: Basat en argumentacions lògiques i observacions de l'experiència; no es limita a assenyalar les coses d'una sola manera.
• Sistemàtic: Exigeix que totes les afirmacions estiguin relacionades i jerarquitzades, basant les qüestions particulars en aspectes més generals.
• Crític: No admet res sense un examen racional previ i postula que qualsevol coneixement ha de ser revisat i, si cal, rebutjat.

La funció pràctica de la filosofia

La...

Unitat 4: La Veritat

Aristòtil: "Allò que és, que no és, o allò que no és, que és, és fals" / "Allò que és, que és, i allò que no és, que no és, és cert".

En contra d'Aristòtil

• Les proposicions són abstractes i els fets no; per tant, no poden coincidir.
• La impossibilitat d'explicar què és un fet.
• Les paradoxes.

Judici vertader si:

• Evidència: Un judici és vertader per les seves característiques en si mateix (Descartes).
• Correspondència: Hi pot haver correspondència amb la realitat o no.
• Relativisme: Les afirmacions són vertaderes o falses segons la persona.
• Pragmatisme: "La veritat és allò que és útil i depèn del resultat de la meva acció".
• Coherència: La veritat és la no contradicció d'un sistema. Es divideix en veritats

Què són els valors morals?

Els valors morals, com ara la lleialtat, són el fonament sobre el qual es basen les normes per considerar-se correctes. Els valors no són descripcions de la realitat ni són fets; per aquesta raó, es troben en el plànol del que hauria de ser, és a dir, són el punt on caldria arribar.

Característiques dels valors

• Polaritat: Els valors es caracteritzen per tenir sempre un valor oposat (bondat i maldat, justícia i injustícia, etc.).
• Caràcter ideal: Són les qüestions que l'ésser humà defensa i que el fan créixer com a persona.

Encara que els valors tenen com a objectiu guiar l'actuació correcta de les persones, aquests varien segons la cultura, arribant a ser, en alguns casos, antagònics. Aquesta falta d'...

Grans Figures de la Filosofia Antiga

Heràclit: El Foc i el Flux Constant

El foc és el principi i fons inherent de la realitat. La seva màxima és: «Tot flueix» (Panta Rhei). No hi ha dues aigües que passin pel mateix riu.

• Creu en la unitat de contraris i l'harmonia actua com a unió.
• Els contraris s'harmonitzen i es conjuguen amb el Logos, la raó universal que tot ho unifica.
• Creu en l'etern retorn i que els contraris es necessiten, donant lloc al Kosmos.

Parmènides: L'Ésser Immutables

Parmènides és el contrari d'Heràclit, ja que creu que el canvi és una il·lusió. L'ésser és etern i immutable.

La Via de la Veritat

El que és es pot pensar, i el no-ésser no. L'ésser és:

• Etern: No neix ni mor.
• Únic i no canvia.
• Sempre vivim en el present

La Voluntat de Poder: Concepte i Significat

L’exteriorització de la voluntat de poder és la força, la manifestació d’aquest poder intern. Té una estreta relació amb l’inconscient i l’allò freudians.

Característiques Essencials de la Voluntat de Poder

Les seves característiques principals són:

• És bàsicament creadora.
• És una força còsmica, situada més enllà de nosaltres, que s’oposa al sentiment individual. És una síntesi de forces físiques que es manifesten en moltes direccions, com són la sexualitat o la creació artística.
• És real i material, no pas metafísica i abstracta, ja que s’oposa a la transcendència i sobretot a la idea de Déu que tant han empetitit l’home. És terrenal.
• És irracional, per tant, no

Decadència i Símptomes de la Cultura Occidental

La decadència es manifesta en el fet de no aspirar a res més elevat, conformar-se amb els petits plaers, fugir del dolor i penedir-se (símptomes de la cultura occidental).

Tipus de Decadència

• Home Modern ("l'home massa"): Segueix la multitud.
• Grans Savis: La humanitat acostuma a dominar. Són racionalistes perquè estan en contra d'allò instintiu.

L'Actitud Cristiana Davant la Vida

Segons aquesta actitud, els mals del món són un càstig pels pecats o una via ascètica (cerca de la perfecció per assolir una bona vida).

Déu Cristià vs. Déus Olímpics

El Déu cristià s'oposa al món, representant el més enllà. Els déus olímpics, en canvi, viuen les passions dels humans (instints, patiment,...

Els tres tipus de judici

• Judici cognitiu: Això és cert/fals; es fonamenta en l'enteniment.
• Judici ètic: Això està bé/malament; es fonamenta en la racionalitat.
• Judici estètic: Això m'agrada/no m'agrada.

Conceptes d'estètica i plaer

• Gust: Capacitat de gaudir del plaer.
• Art: És tota forma de lliure creativitat humana que vagi acompanyada d'algun valor estètic.
• Plaer sensorial: És purament fisiològic i sempre va associat a una superació de les mancances i una necessitat.
• Plaer estètic: És independent de la necessitat; es caracteritza per un cert element espiritual i un component intel·lectual que ens proporciona una satisfacció per si mateixa.

La condició humana i l'ètica

• Persona: Quelcom que té valor moral; ens referim a cada ésser

Hume: L'Empirisme Radical

Hume: culmina el moviment empirista. Per a ell, les representacions que se'ns apareixen a la consciència són impressions i idees. Segons el principi de correspondència, tota idea deriva d'impressions. Hi ha idees que no produeixen impressions, però això és perquè també hi ha idees complexes que deriven de les simples.

Tipus de Coneixement segons Hume

Segons Hume hi ha dos tipus de coneixement:

• Les relacions d’idees: Són les proposicions matemàtiques lligades a un caràcter necessari.
• Les qüestions de fet: Són contingents, és a dir, són així, però podien ser d’una altra manera.

Conceptes del Coneixement i Crítica a la Substància

Dóna tres conceptes del coneixement. La definició general és que la ment...

Definir conceptes clau

• Etologia: Ciència que estudia el comportament dels animals en estat natural.
• Substància: Descartes la va definir com una cosa que existeix de tal manera que no necessita cap altra cosa (existeix independentment).
• Gregarisme: Tendència a ajuntar-se en grup, identificant-s'hi i actuant conforme a la majoria.
• Monisme: L'ésser humà està compost per una sola substància, un únic element, un únic principi. N'hi ha dues: materialisme i espiritualisme.
• Dualisme: Teoria antropològica que sosté que l'ésser humà està compost per dues substàncies independents (una material i l'altra espiritual).
• Materialisme: L'ésser humà està compost d'una sola substància material; més concretament, l'home és una màquina.
• Espiritualisme: