Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Dualisme cartesià: Cos i ànima a les Meditacions Metafísiques

1) El text de Descartes a Meditacions Metafísiques ens presenta una reflexió sobre el dualisme i la distinció entre cos i ànima. Per determinar la seva relació, Descartes estudia la divisibilitat. Explica que el pensament és totalment indivisible, ja que quan pensa, no pot distingir cap part i ho veu com una cosa única i íntegra. Però pel que fa a les coses materials o extenses, les considera totalment divisibles, ja que cadascuna es pot dividir fàcilment en parts amb el pensament.

a) Ment: Segons Descartes, la ment és una substància que existeix per si mateixa, pensant, res cogitans, el jo.

b) Coses materials o extenses: Matèria, coses mesurables de forma matemàtica....

Certesa: Parlem de certesa quan la veritat d’un judici ens sembla que no té cap possibilitat d’equivocació. La certesa és un estat que parteix d’una clara seguretat, de manera que no hi ha vacil·lació. Les persones volem tenir la seguretat personal que el que pensem conèixer és veritat. La certesa pot coexistir amb l’error. La certesa és alguna cosa que sentim nosaltres respecte de l’objecte. És un sentiment de confiança que tenim, però que no depèn de la nostra voluntat.

L’opinió és un estat cognoscitiu segons el qual una persona considera vertader un coneixement, tot i que no n’està del tot segura. És un coneixement probable i fonamentat. El fet de posseir una opinió comporta tenir gairebé la plena seguretat...

Materialisme Cartesià i Ciència

Descartes simpatitzà amb la concepció de Francis Bacon sobre la ciència, encara que considerés que Bacon s’havia equivocat en establir el punt de partida de la tasca científica. Per a Descartes, calia començar pels principis generals, que establien la base de la investigació deductiva.

Considerava possible explicar tots els aspectes prominents del món natural si s’argumentava de manera quasi matemàtica a partir de principis indubtables i certs. Descartes defensava l'existència d'idees innates que són superiors a l'experiència.

Descartes era un gran defensor de la ciència moderna i va plantejar, en “El Discurs del Mètode”, un mètode per transformar la filosofia en una ciència. Aquest mètode...

Claus narratives

La manera de fer de Calders

(La manera de fer de Calders: els trets i les constants que caracteritzen la seva obra) La fantasia, l'insòlit, l'inexplicable i fins i tot els miracles apareixen sovint en els textos de Calders. Una part important de les seves narracions expliquen fets i situacions versemblants, és a dir, dins de les pautes de la ficció narrativa més convencional (comuna). D'altra banda, hem de remarcar la coherència de l'obra de Calders, la fidelitat a una manera d'entendre l'art de la literatura, especialment en els contes. Quan el llegim, podem trobar-nos amb unes històries que responen a un determinat univers original i pròpia. Aquest univers és la seva visió del món personal. L'argument s'esdevé amb...

La Raó i el Deure: Fonaments de l'Ètica Moral

Per què necessitem desenvolupar un sentit del deure?

La Raó com a Criteri Moral

Alguns filòsofs han proposat un principi ètic independent per a les qüestions que ens plantegem en la vida: la raó. La raó, que tots els humans tenim en comú, ens indica el que hem de fer i el que no hem de fer. El criteri que ha de guiar moralment la nostra conducta no és la recerca del plaer, ni de la utilitat, ni tan sols de l'autorealització. Ha de ser el respecte al que la raó ens diu.

L'Ètica Estoica: El Domini de les Passions

Per a l'estoïcisme, l'ésser humà es comporta de forma virtuosa quan, en comptes de deixar-se portar per les passions, actua d'acord amb els dictats de la raó. Els estoics sostenen...

Presocràtics: Origen i Context

Els presocràtics van sorgir a Grècia, especialment a les colònies de Jònia i la Itàlia meridional. El seu pensament representa el pas del mite al logos: la filosofia és el resultat d'una lenta evolució del pensament a partir de:

• Saviesa gnòmica (màximes): Apta per ser assimilada pel poble i respondre a necessitats ètiques i polítiques.
• Reflexió sobre l'individu i la societat: Ja present en figures properes a la filosofia com Tales de Milet.
• Poetes lírics (s. VII i VI aC): Amb reflexions pràcticament filosòfiques (Parmenides i Empèdocles).

La mitologia grega va ser una transició cap a una nova forma de pensament (Homer i Tales), marcant el començament d'una cosmologia no antropomòrfica. Els primers...

-Els mites no s’imposaven de forma dogmàtica, és a dir, no estaven Registrats en cap llibre sagrat i inqüestionable. En la mitologia grega la religió no té res a veure amb la religió que coneixem avui. La religió es podia Desenvolupar més ja que hi havia una llibertat de qüestionar-se les coses.

-La publicitat dels assumptes públics es discutien a l’Àgora i tot i que les Polis no eren democràtiques, existia una assemblea popular i es comentaven Qüestions polítiques. Les polis eren aristocràtiques (una minoria governava).

-L’escriptura. Els grecs redescobreixen l’escriptura adaptant un nou Alfabet, i com a conseqüència es produí una transmissió de pensaments a més Persones.

El principal objecte de reflexió dels Primers...

Comparació entre Nietzsche i Mill

Concepcions morals del segle XIX

La concepció de la moral de Nietzsche, pensador del segle XIX, difereix molt de la de l'anglès Stuart Mill del segle XVIII. Cal remarcar que tant Mill com Nietzsche eren grans defensors de l'art per crear quelcom nou i tots dos coincideixen en què era necessària la igualtat per generar diferència, però el que no s'havia de fer era tallar les ales a aquells que eren bons. Nietzsche es pregunta l'origen de la idea de bé, que és la idea més important en la moral, i també la de dolent, i arriba a la conclusió que aquestes dues idees han anat evolucionant al llarg del temps i no sempre han volgut dir el mateix. Així, construeix una genealogia de la moral. Mill, en canvi,...

El Principi d'Utilitat: Plaer i Dolor

El Principi d'Utilitat estableix que cercar el plaer i evitar el dolor són desitjos com a finalitats. La felicitat es defineix com una vida amb pocs dolors. Per aconseguir una vida satisfactòria, intervenen dos factors clau:

• Tranquil·litat: La capacitat de suportar l'absència de plaers.
• Emoció: La capacitat de suportar quantitats de dolor.

L'objectiu és el plaer per al major nombre màxim possible, buscant una societat on el bé sigui comú.

Jerarquia de Plaers

Els plaers intel·lectuals, de la imaginació i els sentiments morals són superiors als plaers de la sensació.

Dignitat Humana i Felicitat

La Dignitat és fonamental per ser feliç i inclou dos elements essencials:

1. Autodesenvolupament: L'individu

El Principi de la Llibertat de Mill: Restricció i Protecció

El Principi del Dany de Mill: Límits a la Intervenció Social

Cal trobar un principi simple que permeti regir absolutament les relacions de la societat amb l’individu en allò que tinguin de compulsió o control, ja siguin els mitjans emprats, la força física en forma de penalitats legals o la coacció moral de l’opinió pública. Aquest principi consisteix a afirmar que l’únic fi pel qual és justificable que la humanitat, individual o col·lectivament, s’entremeti en la llibertat d’acció de qualsevol dels seus membres és la pròpia protecció.

L’única finalitat per la qual el poder pot, amb ple dret, ser exercit sobre un membre d’una comunitat civilitzada contra...