Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Mill, Llibertat i Democràcia: La Tirania de la Majoria

La Defensa de l'Opinió Individual

El poder mateix és il·legítim. El millor govern no té més títols per a ell que el pitjor. És tan nociu, o més, quan s’exerceix d’acord amb l’opinió pública que quan s’exerceix contra ella. Si tota la humanitat, menys una persona, fos d’una mateixa opinió, i aquesta persona fos d’opinió contrària, la humanitat seria tan injusta impedint que parlés com ella mateixa ho seria si, tenint poder bastant, impedís que parlés la humanitat.

Precaucions contra l'Abús de Poder Democràtic

Amb tot, cal no confondre democràcia amb la tirania de la majoria. La voluntat del poble, en la pràctica, significa la voluntat de la part més nombrosa...

Els límits del coneixement

La possibilitat del coneixement

Són diverses les actituds davant la possibilitat d'un coneixement global, vàlid i segur sobre el món:

• El dogmatisme: Posició filosòfica segons la qual podem adquirir coneixements segurs i universals, i tenir-ne una certesa absoluta. Defensa la possibilitat d'ampliar progressivament i de manera ininterrompuda els nostres coneixements. Aquesta és una actitud optimista dins de la filosofia.
• L'escepticisme: Posició oposada al dogmatisme. Dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur. L'escepticisme radical nega que sigui possible, fins i tot, aquest coneixement i considera que la pretensió d'accedir-hi és un desig inabastable.
• El criticisme: Posició intermèdia entre les anteriors.

La naturalesa de l’error

L’enteniment és una facultat de coneixement que concep les idees, però sense afirmar-les ni negar-les. La voluntat és la capacitat de l’ésser humà per a escollir. Aquesta facultat, a diferència de l’enteniment, és infinita, no té cap limitació. L’error no prové ni de l’enteniment ni de la voluntat per separat, sinó del concurs de totes dues facultats. L’error apareix quan no som capaços de retenir la voluntat dins els límits de l’enteniment i l’apliquem a coses que l’enteniment no entén.

Existència de la realitat extramental

Les sensacions produïdes per les coses externes no són causades per mi, ja que jo només soc una substància pensant, i a més es produeixen en contra de la meva...

El Mètode Cartesià: Cortesia i Dubte

El mètode de coneixement de Descartes consta de dues fases importants. La primera és la part del dubte, que es presenta en la 1ª meditació.

Fase 1: El Dubte Metòdic

Descartes comenta que, allà on acaba el Renaixement, hi ha l'escepticisme. Això significa que posarem tot en dubte, perquè s'han de tenir en compte els arguments dels escèptics si el que volem és fonamentar el coneixement. Hi ha raons per posar-ho tot en dubte:

1. Els Errors dels Sentits

• A vegades ens enganyen.
• És improbable que ens enganyin sempre, però no tenim un criteri per distingir quan ens enganyen.
• En conseqüència, no ens podem fiar dels sentits com a eina de coneixement.

2. Dubte de l'Existència del Món Extern

També podem dubtar...

Definicions de coneixement

• Ciència: És un coneixement el més objectiu possible que estableix relacions universals entre els fenòmens, les quals permeten preveure resultats.
• Coneixement ordinari: Coneixement que tenim gràcies a l’experiència diària. Es basa en l’experiència dels nostres sentits, és un coneixement molt subjectiu i és revisable.

Els mites i la religió

Els mites són narracions que expliquen per què el món és com és (per què l’home és així, per què el món és així). La religió també explica el mateix. Els mites estan dins les religions i cada religió té els seus mites.

És una explicació tancada: no es pot modificar, no es pot criticar, queda com una veritat definitiva i no és revisable.

Ciència i religió

Els...

Coneixement, percepció i conceptes

Coneixement: és una paraula ambigua: pot referir-se a l'acció o a l'activitat de conèixer, o a l'estat resultant d'aquesta activitat.

Percepció: coneixement d'un objecte a partir de les dades sensorials.

Saber: conjunt de creences i conviccions veritables; la forma de saber científica és la ciència, que es pot concebre com un conjunt de proposicions.

Proposicions: pensament en què s'afirma o nega alguna cosa.

El coneixement implica reconèixer i requereix tant la intuïció com el concepte.

Intuïció

Intuïció: forma de coneixement directe i immediat.

• Intuïció sensible: forma de contemplació per mitjà dels sentits, p. ex.: visió d'una taula.
• Intuïció intel·lectual: s'intueix la veritat d'una proposició

Rousseau (1712 – 1778)

1. Si l’home ha estat corromput per la societat, és necessari reflexionar sobre l’«estat de natura» del ser humà. Els juristes del dret natural consideraven que els homes eren lliures i iguals en aquest estat de natura. Els uns i els altres van veure en el pacte o contracte el mitjà convencional d’establir la societat, que en tot cas és una situació millor. Rousseau no està d'acord amb alguns d’aquests plantejaments.

   Recorre a la hipòtesi de l’estat de natura, no com a hipòtesi històrica, sinó com a forma de plantejar, amb la contraposició natura/societat, quants mals li han sobrevingut a l’home per la via de la societat: la natura és bona, la societat corromp. Als homes se'ls va enganyar, se'ls

Escoles Filosòfiques Hel·lenístiques

Les escoles hel·lenístiques van marcar un període de gran diversitat en el pensament filosòfic, cadascuna amb les seves pròpies doctrines sobre la lògica, la física i l'ètica.

• 1. Estoïcisme: La Recerca de la Imperturbabilitat

  L'estoïcisme, una de les principals escoles hel·lenístiques, va desenvolupar una filosofia integral que abastava la lògica, la física i l'ètica.

  • A. Lògica dels Estòics

    Creien que el coneixement es basa en l'experiència, és a dir, en els sentits. No obstant això, hi ha alguns conceptes que els sentits no poden conèixer, i aquí intervé el coneixement intel·lectual. La base del seu pensament estaria entre l'empirisme i el nominalisme.

  • B. Física dels Estòics

    Identificaven

Relació entre Plató i Sòcrates

Segons Plató, Sòcrates era el més just dels homes. La seva tràgica mort va influir poderosament en la seva vida i els seus pensaments. La filosofia de Sòcrates estava dividida en quatre aspectes diferents, els quals van exercir gran influència en les decisions platòniques.

Concepció Absolutista de la Veritat

D'una banda hi ha la defensa d'una concepció absolutista de la veritat i dels valors morals. Tant Sòcrates com Plató van estar tota la vida en contra dels sofistes i de les seves teories. Aquesta teoria que dóna suport és contrària al relativisme, i defensa que la veritat, a diferència de l'opinió, no és relativa.

Educació i Dialèctica Socràtica

Pel que fa a l'educació i la dialèctica socràtica,...

La Naturalesa (Physis): Ontologia Naturalista Grega

Una de les idees centrals del pensament grec és la de naturalesa, que en grec s'expressa a través de la paraula physis.

Noció de Naturalesa

De manera general, per als grecs (i també per a nosaltres) la paraula naturalesa o physis té dues grans accepcions:

1. Sovint es parla de la naturalesa com del conjunt dels éssers que poblen l'univers, llevat de les coses produïdes per l'ésser humà (més endavant veurem la importància d'aquesta excepció):
   • Així, actualment es parla de prendre mesures per a la protecció de la naturalesa: en aquesta accepció general, la naturalesa coincideix amb la totalitat de l'univers, amb la totalitat de l'Ésser.
2. El terme naturalesa adquireix un segon significat