Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Aristòtil (384-322 a.C.)

Obres principals

• Lògica: Òrganon, l'instrument de les ciències.
• Naturalesa: Física.
• Filosofia primera: Metafísica, conjunt de llibres que estudien la realitat.
• Filosofia pràctica: Ètica a Nicòmac i Política.

Classificació del coneixement

Aristòtil distingeix tres modalitats de saber:

• Saber productiu (poíesis): Fer productes segons normes (poesia, medicina, retòrica).
• Saber pràctic (praxis): Actuar bé segons les circumstàncies.
• Saber teòric (theoría): Ciència, dividida en:

Branques del saber teòric

• Física: Estudia les coses materials que canvien.
• Matemàtica: Estudia coses immòbils que no existeixen separades de la matèria (ex: figures geomètriques i nombres).
• Metafísica: Estudia l'ésser en general. La teologia,

El text predictiu

El text predictiu té com a objectiu la predicció futura d'algun aspecte, ja sigui de forma oral o escrita.

Estructura i característiques

• Estructura: Irregular. Comença amb una introducció que presenta el tema i el context de les prediccions.
• Desenvolupament: S'analitzen les dades per obtenir conclusions.
• Conclusió: Resum de les idees més importants del text.
• Característiques lingüístiques: Ús de verbs en futur i condicional per expressar possibilitat o probabilitat.

Tipus de textos predictius

• Personals i quotidians.
• Relacionats amb els mitjans de comunicació.
• Basats en la ciència: Previsions, catàstrofes, etc.

El text expositiu

L'objectiu del text expositiu és donar informació i ampliar els coneixements del destinatari....

AD POPULUM: Apel·lació al Poble

Aquesta fal·làcia pretén crear un corrent d'empatia entre el que parla i el seu auditori, de tal manera que aquest estigui disposat a acceptar de bon grat les idees que l'orador proposa, encara que per a tal fi no aporti les raons pertinents.

Característiques Clau

• No dirigir-se a la raó, sinó als sentiments, les emocions, les passions i d'aquells que l'escolten.
• És un intent de guanyar l'aprovació popular per una conclusió despertant les passions i l'entusiasme del públic, sense donar raons pertinents ni argumentar amb proves.
• És el recurs preferit del publicista i el demagog.

AD BACULUM: Apel·lació al Bastó (Força)

Hi ha altres alternatives per obtenir l'acceptació que es proposa. Una opció és anar-...

Ciències formals o deductives

Ciències formals o deductives (mates i lògica). Donen coneixements segurs: les proposicions no es demostren per l'observació ni per l'experimentació, sinó que fan servir la deducció. Estudien idees, conceptes i formes abstractes. Els resultats són 100% segurs.

Ciències fàctiques o empíriques

Ciències fàctiques o empíriques (física i biologia). Tracten fets de la realitat, natural o social. No són coneixements del tot segurs: les proposicions passen per l'observació. Per tant, són ciències empíriques. 2 grans grups: naturals/socials i humanes.

Mètode científic (hipotètic-deductiu)

Mètode científic: mètode hipotètic-deductiu. Consisteix en:

1. Formular hipòtesis que expliquin els fets.
2. Contrastarlas

1. Les claus per entendre Nietzsche

La filosofia de Nietzsche és una crítica total de la cultura occidental, a més d’una nova proposta per entendre la vida tal com és. Se l’inclou en el vitalisme; critica l’abús de la raó per sobre dels sentiments. També és considerat un dels filòsofs de la sospita, ja que busca les intencions amagades sota els valors i ideals de la civilització.

Característiques de l'obra

La seva obra no té un caràcter sistemàtic. Nietzsche va rebre algunes influències importants:

Influències

• Heràclit: va agafar la idea de la polaritat i l'ús dels aforismes.
• Romanticisme alemany: d'aquí prové l'admiració per la cultura de l'antiga Grècia.
• Schopenhauer: d'ell pren idees sobre la voluntat, la concepció

Principals conceptes sobre el coneixement

El coneixement es pot definir com el saber o l'acte d'entendre alguna cosa.

Elements d'un coneixement

• Oració: És l'expressió lingüística i l'estructura mínima del llenguatge. Tot i això, no tots els tipus d'oracions transmeten coneixement (només les enunciatives). És una seqüència de paraules en un idioma determinat. Tot judici ha de poder ser expressat lingüísticament.
• Judici: Des del coneixement més simple fins al més universal, es requereix una operació mental que anomenem judici.
• Enunciats: El coneixement consisteix en un conjunt d'enunciats; si no hi ha enunciat, no hi ha coneixement. L'enunciat és la forma lògica d'expressar un judici.

Tipus de coneixement

Podem diferenciar entre:

• Coneixement

El Gir Copernicà de Kant: El Subjecte Actiu

Kant proposa un procediment totalment nou en el tractament de les qüestions epistemològiques: canviar l’enfocament tradicional i fer que el subjecte passi a tenir un paper actiu en la construcció del coneixement. Aquesta proposta inverteix el sentit de la relació que s’estableix entre els objectes del món i el subjecte, l'anomenat gir copernicà. Té com a objectiu principal fer veure que, fins i tot a partir de l’experiència, el coneixement té una sèrie d’elements independents dels objectes, elements a priori que aporta el subjecte.

A banda d’atorgar a l’ésser humà un paper principal, constructiu i actiu, també es destaca que el coneixement és una elaboració compartida per...

L'antropologia de Karl Marx: l'ésser humà i el treball

Antropologia (l'home) segons Marx: Marx trenca amb la tradició filosòfica que, des de Grècia, havia sobrevalorat en l'ésser humà l'activitat espiritual i intel·lectual, de manera que es privilegiava l'ànima sobre el cos i es definia l'home com un animal racional. Contra aquesta antropologia idealista, Marx defensa una concepció de l'home de caràcter materialista. L'home és un ésser natural actiu; natural perquè forma part i està vinculat a la naturalesa per poder satisfer les necessitats vitals, i actiu perquè, a diferència de l'animal, transforma i modifica la naturalesa per mitjà del treball, obtenint així tot el que necessita per sobreviure. A més, es tracta d'un ésser

La concepció dialèctica del marxisme

El marxisme ha construït la seva concepció de la realitat mitjançant una crítica radical de l'idealisme i del materialisme mecanicista, transformant-los en una vertadera «superació dialèctica»; per això, constitueix una originària reexposició teòrica de la realitat.

La idea fonamental en aquesta nova concepció del món és la dialèctica, idea que constituïa «el costat revolucionari de la filosofia hegeliana» i que expressa la natura de la realitat com un procés, com una totalitat dinàmica d'elements interrelacionats.

La inversió de la dialèctica hegeliana

Marx és un pensador dialèctic gairebé des del primer moment i presenta la seva dialèctica com una inversió de la dialèctica hegeliana....

Característiques del Llenguatge Humà

El Caràcter Simbòlic

• Convencionalitat: Utilitzem signes lingüístics, convencionals, per referir-nos o representar la realitat (conjunt de coses que expressen processos o accions).
• Arbitrarietat: Utilitzem senyals que no tenen relació amb la cosa denominada. La interpretació i significació ve definida pel codi lingüístic. Si l'evolució dels parlants decideix utilitzar un nou terme per designar una cosa, el nom per referir-nos-hi passaria a ser aquest últim.

El Caràcter Articulat

• Amb pocs elements o regles podem formar missatges infinits.
• Sintaxi: Defineix l'ús correcte de la construcció lingüística.
• Semàntica: Significat adient de les paraules en referència a la realitat.

Creativitat Lingüística

• Com