Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Kant: ètica formal i imperatiu categòric

Kant

Finalitats

• Comprendre les implicacions del gir copernicà kantià en la formulació de la seva teoria ètica.
• Saber distingir entre ètiques materials i ètiques formals.
• Diferenciar entre obrar "per deure" i obrar "conforme al deure".
• Conèixer i explicar les tres formulacions de l'imperatiu categòric.
• Descriure el paper de la llibertat en la voluntat moral.
• Entendre per què la raó pràctica exigeix l'existència dels objectes de la metafísica (Jo, Déu i Món).

Ètica formal kantiana

• Coneixement moral > coneixement del comportament que haurien d'observar les persones.
• Coneixement moral > objectiu > identificar quins són els elements a priori de la moralitat.
• Kant introdueix la "revolució

Escoles hel·lenístiques

Cinisme

Fundador: Antístenes · Màxim representant: Diògenes.

Rebuig de les convencions socials; promouen la llibertat i l'autosuficiència. Síndrome de Diògenes: el nom no li fa justícia, ja que Diògenes estava en contra de les coses materials superficials i innecessàries. Els cínics també estaven en contra del matrimoni.

Epicureisme

Epicur

• Lògica: distingir el veritable i el fals (les sensacions no fallen).
• Física: àtoms i buit.
• Ètica: el plaer és el bé suprem (hedonisme). El plaer és l'absència de dolor corporal (aponia) i de perturbació de l'ànima (ataràxia).

Tetrapharmakon:

1. No hem de témer els déus.
2. No cal témer la mort.
3. No cal témer el dolor.
4. El bo és fàcil d'aconseguir (la felicitat, no la riquesa)

Context Històric i Política Grega

El context històric es caracteritza per la decadència de la democràcia atenesa, que va naufragar cap a la demagògia. Després que Tebes derrotés Esparta el 362 aC, Grècia va quedar desgarrada. Felip II de Macedònia va intentar unificar Grècia, però Atenes i Tebes es van oposar i van ser derrotades el 338 aC. Posteriorment, Alexandre Magne va crear un gran imperi i va difondre la cultura grega.

Aristòtil sempre es va oposar a la democràcia; per a ell, la millor forma de govern era l'aristocràcia.

Obres d'Aristòtil Classificades en 5 Parts

Lògica

La lògica tracta sobre els predicats universals i les categories, que són les possibilitats de predicció d'una cosa. N'hi ha deu:

• Substància
• Quantitat
• Qualitat
• Relació
• Lloc
• Temps
• Posició
• Possessió
• Passió
• Acció

La...

El mètode socràtic

El mètode que utilitza Sòcrates rep el nom de dialèctica; no és un mètode nou, perquè altres filòsofs com Heràclit ja l'havien fet servir. Sòcrates aplica la dialèctica al llarg d'una conversa amb diferents interlocutors, normalment nobles. Li pregunta a un d'ells quina és la seva definició de bellesa; el noble respon, Sòcrates el corregeix i li demana una segona definició, i així fins que tots arriben a un acord. Sòcrates parteix de les opinions (doxa) per arribar al coneixement objectiu. Sòcrates anomena el seu mètode maièutica. La maièutica és l'obstetrícia (s'ocupa de tot allò que té relació amb el part); utilitza aquesta paraula perquè ell pensava que amb aquest mètode «paria» la veritat....

Filosofia Presocràtica: Ruptura i Recerca de l'Arkhé

Els filòsofs presocràtics, incloent-hi alguns contemporanis o posteriors com Demòcrit, van centrar-se en la investigació de la naturalesa (Physis). Sòcrates va suposar una ruptura amb ells, ja que va orientar la filosofia cap a interessos ètics i humans, utilitzant un mètode diferent.

L'Escola Jònica o de Milet

Els filòsofs de Milet es caracteritzen per substituir l'explicació mítica per una explicació racional o filosòfica: el pas del mite al logos, un procés continu i progressiu.

Tales de Milet (630-545 aC)

• Considerat el primer filòsof conegut.
• Va ser el primer a plantejar la qüestió de l'estructura material del món a través de l'Arkhé (principi fonamental).
• La seva proposta

La naturalesa de la racionalitat

Pel que fa a la filosofia, el mot racional és útil per definir que certes creences, decisions, accions i actituds són específicament humanes i d’altres no. La racionalitat pressuposa l’ús de la raó; però, si bé aquest ús és necessari, no és suficient, perquè la racionalitat no és només una facultat, sinó també un mètode, una manera de fer.

Les facultats de la raó

L’aplicació del mètode racional pressuposa certes facultats que són atribuïbles a la raó. Aquestes són:

• Facultat d’ordre: aquella que introdueix unitat i coherència en el caos dels nostres instints i tendències. Aquest ordre és la condició bàsica per aconseguir una certa harmonia interior i acostar-nos a l’ideal antic

El Mètode Cartesià

Mètode: Segons Descartes, és necessari un mètode que ens porti a raonar correctament. Només així serà possible avançar en el coneixement de la realitat. La matemàtica és un saber paradigmàtic o exemplar, és una ciència model. Descartes intentarà aplicar el mètode matemàtic d'una manera semblant a la filosofia. Definició de mètode: és l'exercici correcte de la raó. Descartes proposa 4 regles que ens permetran pensar correctament.

Regles del Mètode

1. Regla de l'evidència: Consisteix només en acceptar, com a vertaderes, les idees que es presentin a la raó d'una manera clara i distinta, és a dir, no acceptar res que no es presenti d'una manera evident a la raó.
2. Regla de l'anàlisi: Dividir les dificultats

Les ètiques procedimentals

El concepte central d'aquesta ètica és el diàleg, buscant la justícia i la correcció de les normes. Per això, una decisió serà moralment correcta si satisfà interessos generals i no particulars, i s'ha obtingut en un diàleg en condicions d'igualtat.

Universalisme i comunitarisme

• Ètica universal o universalista: Significa ser solidaris a nivell global; aquesta solidaritat no afecta solament les generacions presents, sinó també les futures.
• Ètica de les comunitats o comunitarisme: Apropa els individus a la comunitat (família, amics, etc.), destacant que tenen una sèrie de vincles forts que els serveixen per estar units.

Origen del concepte de ciutadania

En l'actualitat, dues són les característiques de...

PREROMANTICISME

·recullen i expresen molts ideals ilustrats (progres, felicitat, be comú) per desde l’emoció

·es repeteixen motius com la nit, mort soletat..

·s’incideix en la compassió, l’amistat i la Solidaritat

·Bernandin de Saint-pierre Samuel Richardson

·PINTURA es plasmen temes de vida humil i Burguesa

·Greuze, chardi, hogarth

LA PROSA DE IDEES

Com conseqüència del predomini d el arao el s XVIII esta Marcat pel coneixement i la seva difusió, fet q va impulsar l’apogeu de prosa De idees

Es redacta i publica una obra universal ENCICLOPEDIA. Es  consolida l’asaig com a gnere, Montaigne

ENCICLOPEDIA Malgrat la situación económica , el domini iltelectual de França era Indiscutible i es monstra en l’enciclopedia

·Enciclopedia...

El pensament de Plató evoluciona al llarg de la seva vida passant pels períodes de joventut, transició, maduresa i crític o de vellesa en conjunció. Es prepara com a polític però abandona després de la derrota espartana i el judici de Sòcrates. Empra la dialèctica com a camí cap a la veritat. Funda l'Acadèmia en tornar a Atenes i busca fonamentar la possibilitat d'assolir la veritat absoluta.

La Teoria de les Idees

Plató uneix les teories del perpetu fluir de les coses d'Heràclit i la idea que la realitat és eterna i inamovible de Parmènides, i crea la Teoria de les Idees: allò que tenen en comú tots els objectes del mateix tipus. Afirma l'existència d'unes entitats immaterials, absolutes, immutables, perfectes, universals...