Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

1. Text: Heràclit, Sòcrates i Plató (Món d'Idees)

2. Substància

La substància és l'autèntic individu. Vol dir ser per un mateix, és a dir, tenir realitat per ella mateixa. Allò que s'hi canvia deixa de ser el mateix ésser.

Substància Primera i Segona

• Substància primera: Els individus (Exemple: Espècie home).
• Substància segona: Les idees o definicions, que depenen de la substància primera (Exemple: Home individual / Accident).

Accident: Allò que només pot existir en presència d'una altra cosa. És una forma d'ésser que, per molt que canviï, no fa que l'objecte deixi de ser el que és. *Exemple: Una poma vermella i una poma verda tenen la mateixa substància (ser poma), però diferent accident (color).*

Perspectives sobre la Substància

• Plató:

Conceptes bàsics de la filosofia

• Mites: Relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos protagonitzats per éssers sobrenaturals.
• Metafísica: Branca de la filosofia que investiga els principis de la realitat a un nivell d'extracció que transcendeix el de qualsevol altra disciplina.
• Lògica: Estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional utilitza per raonar.
• Epistemologia: S'ocupa del coneixement i de les seves limitacions.
• Ètica: Branca de la filosofia que estudia la naturalesa del bon comportament.
• Estètica: Doctrina de la filosofia sobre la bellesa i l'art.
• Opinió: Idea subjectiva sobre la realitat que s'oposa al coneixement verdader.
• Creença: Judici de valor no lògic ni raonat que es percep com a realitat.
• Coneixement:

Qüestionari de Filosofia: Conceptes Bàsics

1. La filosofia pot ser entesa com:
2. Segons sembla, el primer autor que va emprar el terme "filòsof" com a "amant del saber" fou: b) Pitàgores de Samos.
3. Els mites: b) tenen un caràcter tradicional i acrític.
4. Amb el pensament filosòfic es tracta d'analitzar l'observació de la natura mitjançant el "logos" (raó), el qual es caracteritza pel seu caràcter: a) crític.
5. La disciplina filosòfica que s'ocupa del coneixement és: a) l'epistemologia.
6. La disciplina filosòfica que s'ocupa de l'ésser, és a dir, de les propietats de tot allò que és o existeix, és: a) la metafísica.
7. La disciplina filosòfica que s'ocupa dels codis morals rep el nom de: c) cap de les dues.
8. La raó per la qual durant molts segles

Introducció a la Justícia Platònica

—Per tant, tenim totalment acomplert el nostre somni: aquell pressentiment que ens deia que, tan bon punt... (PLATÓ)

La Justícia en la Ciutat i l'Individu

Plató, en aquest text, ens indica que haver considerat què portaria a fundar una ciutat ha permès arribar a trobar què és la justícia.

• Justícia a la Ciutat (Polis): Consisteix en què cadascú faci allò que correspon a la seva naturalesa.
• Justícia en l'Individu: És això mateix, però aplicat a les diferents parts de l’ànima. Perquè un individu sigui just, cal que cada part de l’ànima dugui a terme el que li és propi i que aquestes parts estiguin en harmonia.

Conceptes Clau

• «La seva pròpia casa»: Fa referència a l'individu mateix,

La crítica de Nietzsche a la cultura occidental

La cultura occidental neix, a partir de la filosofia de Sòcrates, amb el sotmetiment de la vida a la raó. Això produeix el trencament de l'anterior unitat original en favor d'allò apol·lini, restant allò dionisíac relegat a un segon pla. Segons Nietzsche, posar la vida en funció de la raó constitueix una mena d'inversió inicial que posa en marxa la decadència de la cultura occidental.

Sòcrates, Plató i la tradició judeocristiana

Si Nietzsche assenyala Sòcrates com l'iniciador d'aquest procés, no és menys dur amb Plató i amb la tradició judeocristiana, que amb les seves propostes metafísiques consoliden aquesta dinàmica negativa, posant el món real en funció d'un fals món...

L'ètica a la "Crítica de la raó pràctica"

Kant exposa la seva ètica a l'obra Crítica de la raó pràctica. En aquesta obra, Kant es planteja: Què he de fer? Kant contesta que hem d’actuar segons un imperatiu categòric o principi d’universalitat.

L'ètica de Kant és una ètica formal. Kant no indica què hem de fer per actuar moralment, sinó que ens diu com hem d’actuar, i cada persona ha d’actuar segons un imperatiu categòric o un principi d’universalitat.

L'imperatiu categòric

Kant formula l’imperatiu categòric en dues interpretacions:

• "Obra només segons una màxima que puguis voler que es torni llei universal".
• "Obra de tal manera que tractis la humanitat sempre com un fi i mai com un mitjà".

Els postulats de la raó pràctica

A...

La veritat com a metàfora i la voluntat de poder

Les metàfores es converteixen en conceptes quan oblidem el seu origen metafòric i hi assignem un referent universal. Així com en la realitat no hi ha res definitiu, tampoc ho pot haver en el pensament. No hi ha una única forma de contemplar el món, ja que cada persona percep la realitat d’una manera diferent i totes les perspectives són correctes.

Per a aquest filòsof, cada perspectiva és l’expressió de certes forces intuïtives que anomena voluntat de poder. La veritat entesa com a correspondència d’una proposició amb els fets no existeix. Una idea és verdadera si és útil i incrementa la voluntat de poder. A part, per al filòsof, Déu ha mort, així que la veritat també....

El Pensament de Plató

La Teoria de les Idees

L'objectiu de Plató és fonamentalment polític, amb la intenció de transformar la política de la polis.

Plató està convençut que existeix una veritat única i absoluta, tot i que no tothom hi pot accedir. Segons el filòsof, existeixen unes realitats que són immutables, eternes i perfectes: són les idees, a les quals només s'accedeix mitjançant la raó. Per a ell, les idees constitueixen l'autèntica realitat, mentre que l'objecte físic no ho és.

Divisió en dos mons

Per a Plató, la realitat es divideix en dos mons:

• Món intel·ligible: És l'àmbit on resideixen les idees. Només s'hi pot accedir mitjançant la raó.
• Món sensible: És l'espai on es troben els objectes físics. S'hi accedeix