Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Primera meditació: El dubte metòdic

L'objectiu és dubtar de totes les opinions antigues per començar de zero i trobar una veritat indubitable:

• Dubte dels sentits: Els sentits ens enganyen, ja que no ens donen tota la informació o aquesta no és correcta.
• Dubte entre vetlla i somni: Quan somiem, no podem diferenciar si el que vivim és real. Els somnis s'han de semblar a la realitat.
• Hipòtesi del geni maligne: L'existència d'un geni maligne que ens enganya posa en dubte fins i tot les veritats matemàtiques.
• Errors de raonament: Les ciències que depenen de coses dubtoses són incertes, mentre que les que depenen de coses generals contenen algun element cert i indubitable.

Segona meditació: El Cogito

S'analitza que l'ànima és més fàcil...

UNA ÈTICA EUDEMONISTA

Quin és l’objectiu de la vida?

L’ètica aristotèlica és *eudemonista*. Segons Aristòtil, tots els éssers humans aspirem a ser feliços. El mot grec per referir-se a la felicitat és *eudaimonia*.

La virtut segons Aristòtil

La felicitat s’assoleix, segons Aristòtil, quan sabem escollir el nostre comportament de manera adequada per mitjà de la pràctica de la virtut.

Aristòtil va distingir dos tipus de virtuts:

• Virtuts ètiques: Relacionades amb la manera com ens comportem en la nostra relació amb els altres.
• Virtuts dianoètiques: Vinculades a la manera com fem ús de la nostra racionalitat teòrica.

Les virtuts ètiques i el punt mitjà

La virtut ètica es refereix a la millor manera possible de comportar-se en...

L'existència de l'autèntica realitat de les coses, així com les possibilitats del seu estudi o reproducció pel coneixement humà, ha estat objecte de disquisicions filosòfiques des de sempre. No ens n'ocuparem en aquesta assignatura, ja que, més que la realitat de les coses, ens interessen les formes en les quals es manifesta la realitat social. Aquestes formes manifestes de la realitat són els parells dialèctics o de conceptualització ontològica, també anomenats parells de tensió ontològica o premisses ontologicoduals.

Principals parells de tensió ontològica

Els principals parells de tensió ontològica són els següents:

• El primer parell és el d'universalitat davant particularitat.
• El segon és el de l'estructura (allò que roman

Branques de la Filosofia

• Metafísica o teoria de l’existència: planteja qüestions sobre la naturalesa de l’existència i sobre la manera com el que existeix ha arribat a existir.
• Epistemologia o teoria del coneixement: estudia els problemes relacionats amb el coneixement.
• Antropologia: estudia l’ésser humà.
• Filosofia de l’acció: agrupa les reflexions filosòfiques sobre la pràctica humana.
• Filosofia política: s’ocupa de qüestions relatives al govern.

Filosofia i Coneixement Ordinari

• El coneixement ordinari és un coneixement construït a partir de les dades dels sentits i de les opinions més comunes.
• La filosofia és una activitat de coneixement més rigorosa, fonamentada i racional que no pas el coneixement ordinari.

Filosofia i

Principals postures filosòfiques

• Dogmatisme: postura filosòfica que afirma que es pot conèixer la realitat mitjançant la raó.
• Escepticisme: postura filosòfica que afirma que no es pot conèixer la realitat mitjançant la raó.
• Relativisme: postura filosòfica que afirma que tota veritat, creença, valor o costum són fruit d'un determinat context o perspectiva.

No són el que són gràcies a l'acció humana... Arribats aquí, podem dir...

L'ètica i la reflexió moral

Ètica: la reflexió sobre els valors que guien la nostra conducta, sobre els criteris que regeixen les nostres accions, sobre els factors que considerem a l'hora de prendre decisions i de jutjar-les com a correctes, incorrectes, bones o dolentes, lloables o blasmables, notables...

Ètica i Política a “La República” de Plató

Plató es pregunta per les funcions bàsiques en una societat que s’acabi de construir.

Les funcions socials

La funció productiva estaria protagonitzada pels camperols; la funció defensiva, pels soldats que conquereixin territoris i, alhora, defensin el poble. Si el poble creix, apareixen els governants amb la funció governativa, protagonitzada pels polítics.

L'ànima i la seva estructura

Els platònics consideren que la ment està formada per tres parts:

• Part irascible: emocions i passions.
• Part concupiscible: instints o pulsions.
• Part racional: part intel·lectiva.

Tot i que cada individu té les tres parts de l'ànima, en pot predominar una sobre les altres. Per això, les persones en les quals...

La Filosofia de Plató i Aristòtil: Contrast de Visions

El Filòsof com a Governant segons Plató

El que Plató suggereix és que un filòsof és la persona ideal per governar perquè, per definició, un filòsof és qui estima la veritat i s'ha alliberat dels desitjos mundans que corrompen el caràcter. Ja que, necessàriament, si és un veritable filòsof, la seva naturalesa roman en la contemplació i defensa de les Formes, això és, els arquetips o els principis (ètics i estètics) que transcendeixen el condicionament temporal.

L'Educació com a Alliberament

Per a Plató, l'educació és el procés que permet a l'home prendre consciència de l'existència d'una altra realitat, més plena, a la qual està cridat, de la qual procedeix i cap...

Conceptes fonamentals de la filosofia de Plató

Eidos: representació.

Formes: ordre, estructura, manera d’ordenar la realitat.

Realitats: entitats a les idees.

Essència: realitats intel·ligibles.

Concupiscible: tipus d’ànima.

Passió: sentit d’una emoció; el seu subjecte és passiu.

Ontologia: branca de la filosofia que s’ocupa de la realitat de l’ésser.

El dualisme ontològic: Món sensible i intel·ligible

Món sensible: és el món de l’esdevenir, es caracteritza perquè en ell hi ha canvi, coses que apareixen i desapareixen, que són i no són, etc.

Món intel·ligible: és el món de l’ésser, d’allò estable i permanent. És el nivell superior de la realitat. Hi ha dos nivells:

• Hi ha les idees o formes (no són sensibles, són

Glossari de conceptes filosòfics

• Superstició: Creença irracional que neix de la por que un objecte o una situació ens pugui perjudicar. Enllaça la por o creença amb una altra cosa (ex. rompre un mirall dóna 7 anys de mala sort).
• Màgia: Intent de transformar la realitat per tal de beneficiar o perjudicar algú.
• Religió: Permet superar la por i ajuda a tenir esperança, consol i protecció d'algú (ex. els cristians creuen que Déu els protegeix).
• Mite: Intenta explicar les coses que passen als éssers humans (ex. Adam i Eva). És el contrari de l'explicació racional.
• Visió antropomòrfica: Entendre la realitat com a governada per déus que tenen forma humana (física o psíquica).
• Caos: Desordre.
• Cosmos: Ordre.
• Arbitrari: El contrari de necessari.

Què és la filosofia política?

La política (del grec polis) és l'art de viure en societat. La filosofia política és la branca de la filosofia que estudia com s'organitza la vida en societat i reflexiona sobre conceptes com el poder, l'Estat, el govern, la llei i la justícia.

La sociabilitat humana

La sociabilitat és la tendència natural de l'ésser humà a viure en societat, a conviure amb altres individus i a tenir cura tant d'ells com del grup.

Sociabilitat natural (Aristòtil)

Segons Aristòtil, l'ésser humà és sociable per naturalesa. Necessita viure en societat per a desenvolupar-se plenament i realitzar-se com a persona.

Sociabilitat per interès (Hobbes)

Per a Thomas Hobbes, "l'home és un llop per a l'home". L'ésser humà es veu...