Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Definicions Clau en el Pensament Cartesià

• Omnipotència: Capacitat de poder fer qualsevol cosa que es vulgui.
• No és extensa: Característica d'allò que no ocupa un espai físic.

El Dualisme Cartesià: Ànima i Cos

La idea principal d'aquest text és que Descartes pot afirmar que estem formats per una substància pensant (res cogitans) que pot existir independentment del nostre cos (res extensa), encara que tots dos estiguin estretament relacionats durant la vida.

Com està demostrat a les Meditacions metafísiques, la res cogitans existeix i la res extensa també. En el cas dels humans, la res cogitans és el nostre pensament o, com l'anomena Descartes, l'ànima, i la res extensa és el cos, l'espai que ocupem. L'existència de totes dues es...

La noció de la naturalesa humana en Plató

La noció de la naturalesa humana de Plató es pot comparar amb la visió materialista i biologicista d'Aristòtil, ja que Plató considera l'ànima com un principi vital que "anima" el cos, és a dir, li dona vida, per la qual cosa si aquest principi s'exhaureix (de forma natural ha de succeir), aleshores el cos mor.

En conclusió, si la visió de Plató respon a un dualisme antropològic, en el qual el cos és vist com la presó accidental de l'ànima, la qual és immortal, per a Aristòtil cos i ànima formen una unitat indissoluble (monisme antropològic), per la qual cosa la fi de l'una significa també la fi de l'altra.

L'ànima com a principi vital i metafísic

Aristòtil entén l’ànima com...

Dualisme ontològic segons Plató

D’altra banda, Plató considera l’existència de dos mons diferenciats (dualisme ontològic): d’una banda, hi ha el món material o món sensible, on hi ha tot allò que es torna vell i mor, i de l’altra, el món de les idees o món intel·ligible, on hi ha les essències de tot allò que existeix, les quals són el conjunt de totes les característiques fonamentals que fan que una cosa sigui allò que és i no res de diferent, i són perfectes i eternes, per tant no envelleixen ni moren. Segons Plató hi ha una idea suprema, perfecta i universal que és la idea del Bé (la qual és l’origen o causa última de tot allò que existeix).

A més a més, Plató classifica les idees segons la següent jerarquia:...

La moral de Kant i la seva contraposició amb la saviesa

La moral de Kant se centra en quatre conceptes clau: la bona voluntat, el deure, l'imperatiu categòric i la dignitat. Aquesta moral es contraposa a la saviesa, que seria la cerca de la felicitat. La felicitat es defineix com un estat de benestar i satisfacció. El desig és l'impuls que ens porta cap a allò que imaginem que ens proporcionarà plaer. La voluntat, mitjançant imperatius condicionats, s'utilitza per aconseguir aquest objectiu. La moral, en canvi, és diferent: és l'imperatiu categòric basat en el deure, la finalitat del qual és la dignitat, que constitueix l'acte moral en si mateix. La moralitat ens fa dignes de ser feliços, i es contraposa al desig, que busca la satisfacció...

Ètica Kantiana: La Teoria Deontològica

1. Característica Deontològica

L'ètica kantiana és deontològica. L'acció és correcta si està basada en el deure (entès com a autoexigència, no com a obligació externa).

• No està basada en l’experiència ni en cap existència terrenal; som nosaltres els que volem fer el que fem.
• Actuar per deure és una mostra d’autonomia i ens fa ser lliures.
• No som depenents, ja que no es poden controlar les conseqüències.

Contrast amb les Ètiques Conseqüencialistes

L'ètica kantiana és independent del resultat. Les ètiques finalistes o conseqüencialistes, en canvi, consideren que una acció és correcta d’acord amb el seu resultat o fi.

Exemples d'Ètiques No Deontològiques

• Intel·lectualisme moral:

Racionalisme vs. Empirisme

Objectius i Mètodes

• Racionalisme: Vol crear un mètode universal basat en la raó. No ens podem fiar de l'experiència sensible, ja que en podem dubtar (escepticisme metòdic). Parteix del dubte per veure si pot trobar una veritat de la qual no en pugui dubtar.
• Empirisme: Parteix de l'experiència com a font i límit dels nostres coneixements. No ens podem fiar de la raó com a instrument del coneixement de la realitat; el coneixement no traspassa els límits de l'experiència.

Criteri de veritat

• Racionalisme: Tot el que jo percebi de forma clara i distinta serà veritat (Evidència = Substància pensant).
• Empirisme: La relació entre la idea i la impressió de la qual prové.

Raó i experiència

• Racionalisme: Dubtem dels

La Metafísica de Plató: Món Sensible i Món de les Idees

La metafísica és un saber que es pregunta per l'última estructura de la realitat. Plató ofereix una descripció de l'estructura de la realitat.

Afirma que existeix un món en el qual vivim, que ell anomena el món sensible. Els humans el captem amb els sentits. Plató adopta una postura d'Heràclit, una visió heraclitiana. Per a ell, aquest món sensible és el món del canvi, el món del no-ser.

Per a ell, aquest món sensible només és una part de l'estructura de la realitat, arribant a la conclusió que ha d'existir un altre món necessàriament. Aquest altre món Plató l'anomenava el món de les Idees (Eidós), intel·ligible a través de l'intel·lecte, hiperurànic, eidètic....

Nietzsche i el Coneixement: La Capacitat d'Autoengany

Per Nietzsche, la distinció entre món vertader i món aparent és falsa. Només hi ha una realitat, un món que és expressió de la voluntat de poder, la realitat captada amb la nostra experiència sensible. Aquesta realitat està mancada de sentit i de valors. És un món en constant canvi i transformació. La veritat d’aquest món és una «veritat tràgica». L’existència revela el seu caràcter angoixant, incomprensible i amenaçant.

En aquesta situació, a l’home no li és possible trobar cap senyal d’esperança. Per sortir d’aquesta situació inicial, l’home necessitarà crear una ficció i creure-hi. Necessitarà enganyar-se a si mateix per tal que la incertesa quedi...

ÈTICA HUME: L'EMOTIVISME MORAL

Origen i Fonamentació del Bé i el Mal

La pregunta fonamental és: Per què considerem unes accions bones i altres dolentes?

• L'emotivisme defensa que el bé o el mal no depèn de la raó. S'actua bé no perquè s'utilitzi la raó de manera estricta.
• A diferència de Plató/Sòcrates, que sostenien que qui actua malament és per ignorància, Hume se centra en la resposta afectiva.
• El bé moral sorgeix de la sensació que es genera en un mateix i depèn de l'experiència.

El Paper del Sentiment

El fonament de la moralitat rau en:

• Sentiment d'aprovació.
• Sentiment de rebuig.

Aquests sentiments són naturals i comuns a tots els éssers humans.

Humanitat i Felicitat

Jutgem també per la resta de gent, no només per nosaltres...

La genealogia de la moral segons Nietzsche

Tradicionalment, la filosofia ha intentat fonamentar la moral a partir d'alguna realitat objectiva de la qual derivaven els valors morals. Nietzsche considera que aquests intents estan condemnats al fracàs i que l'home ha recorregut un camí equivocat.

El mètode genealògic

Es tracta de desemmascarar la moral mostrant el seu autèntic rostre, i això només és possible evidenciant la genealogia dels valors morals; és a dir, exposant d'on procedeixen i com han evolucionat al llarg de la història.

Segons Nietzsche, la moral judeocristiana és la que s'ha acabat imposant. Ell creu que és necessari recuperar el significat original dels termes morals a través del mètode genealògic. Analitzant-los,...