Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Karl Marx i Friedrich Nietzsche: Crítiques complementàries al cristianisme

Karl Marx (1818-1883) i Friedrich Nietzsche (1844-1900) van ser dos filòsofs alemanys que van tenir un impacte profund en el pensament modern. Tot i que les seves idees divergeixen en molts aspectes, ambdós van oferir anàlisis crítiques de la religió, especialment del cristianisme, des de perspectives diferents. Marx se centra en l'aspecte sociopolític, veient la religió com un instrument d'opressió i control social, mentre que Nietzsche se centra en l'aspecte ètic i existencial, criticant la moral judeocristiana i la seva influència en la naturalesa humana.

La crítica de Marx: Religió com a instrument d'opressió

Marx considera que la religió és una eina...

Context Històric de Kant

Kant és un defensor de la Il·lustració alemanya. Critica la mentalitat de l'Antic Règim i vol que l'ésser humà assoleixi l'autonomia en tots els àmbits, amb una eina bàsica: la raó. Amb la raó es pot sortir de la minoria d'edat (incapacitat de servir-se de la pròpia raó); hem de tenir el valor de pensar per nosaltres mateixos: «SAPERE AUDE» (atreveix-te a pensar).

La Raó en Kant: Usos Teòric i Pràctic

Kant distingeix dos usos de la raó segons l'àmbit al qual s'apliqui:

• Raó teòrica: S'ocupa de l'àmbit de la natura i del coneixement dels fets a través de judicis elaborats per la pròpia raó.
• Raó pràctica: S'ocupa de l'acció humana i determina com ens hem de comportar. Mitjançant l'ús pràctic

La filosofia de "L'origen de la tragèdia"

Nietzsche planteja una lluita contra Parmènides, Plató i la tradició metafísica, proposant un retorn a Heràclit. Defensarà una visió tràgica del món que s’oposa obertament al socratisme i al predomini de la lògica i la racionalitat intel·lectual.

Dionís i Apol·lo: El dualisme artístic

• Foscor (Dionís): Representa el transmón metafísic, l'arkhé i l'Ú primordial. Aquí es troba el Fatum (saber essencial).
• Escenari (Apol·lo): És el món visible on resideixen la raó i els sentits. Seria el món ideal i la idea del Bé-Sol de Plató. És fix, immutable i representa la llum.

L'art arriba a la comprensió dels ponts metafísics a través de la música de Richard Wagner i la figura del geni...

Aquest text explora la idea d'una vida cíclica, repetint-se eternament. Un dimoni proposa que cada moment, cada emoció, tot es repeteixi infinitament. Planteja la qüestió de si aquesta revelació portaria al desesper o a una acceptació divina.

La pregunta central, "Vols això encara una altra vegada i encara incomptables vegades?", posa en joc el pes de les nostres accions i emocions. Podria conduir a una profunda transformació o a una opressió insuportable. S'insinua que l'única manera de sobreviure a aquesta idea seria trobar una pau interior, abraçant la vida tal com és, fins i tot en la seva repetició eterna.

Conceptes clau de l'existència

• Rellotge d’arena de l’existència: Una vida que es pot repetir una i altra vegada. Seria

Ètica de Kant vs. Mill: Felicitat i Deure

Kant

Segons Kant, la felicitat no és un objectiu moral, sinó una construcció de la imaginació, un ideal empíric influït per factors com la riquesa o la salut. No hi ha una acció universal que garanteixi la felicitat per a tothom. La recerca de la felicitat es guia per l'imperatiu hipotètic, de naturalesa pragmàtica. L'ètica kantiana és autònoma: les decisions morals no depenen de principis externs, sinó del compliment del deure moral. L'èmfasi es posa en la intenció de la voluntat, que resideix en la pròpia voluntat, donant-li un caràcter formal i universal.

Mill

Per a Mill, la felicitat és el criteri fonamental de les accions morals. Una acció és bona si produeix felicitat al major...

Comparació: John Stuart Mill i Friedrich Nietzsche

John Stuart Mill i Friedrich Nietzsche són dos filòsofs importants que tenen perspectives diferents sobre l'ètica i la llibertat. John Stuart Mill és conegut per ser un defensor de l'utilitarisme, una teoria ètica que sosté que les accions són bones en la mesura que promouen la felicitat o el plaer. Considera que la llibertat és un element essencial per a la felicitat humana i defensa la llibertat individual com un dret fonamental. Creu que les persones han de tenir la llibertat de pensar, expressar-se i actuar sempre que no perjudiquin els altres. D'altra banda, Nietzsche critica l'utilitarisme i considera que la moral tradicional és una forma de repressió que limita la llibertat...

Segona Meditació: El Cogito i la naturalesa del jo

El dubte cartesià, però, no condueix a l’escepticisme. Del mateix fet de dubtar sorgeix la primera certesa. Perquè si dubto, si estic persuadit que no hi ha res en el món, si sóc enganyat per cert geni maligne, si, en definitiva, penso, cal concloure que jo sóc, que jo existeixo. Perquè, si jo no fos res, ¿com podria dubtar, com podria ser persuadit de res, com podria ser enganyat?

Així, doncs, l’afirmació «penso, per tant existeixo» (cogito, ergo sum), es presenta com la primera certesa, capaç de resistir qualsevol motiu de dubte, fins i tot el més radical: el del geni maligne. Aquesta és la primera veritat indubtable, ferma i segura sobre la qual Descartes es proposa fonamentar...

Ontologia: La realitat en Plató

Premissa 1: El sensible és flux permanent (Heràclit).
Premissa 2: No hi ha coneixement del flux constant (Parmènides).
Premissa 3: Hi ha coneixement (Pitàgores).
Conclusió: Més enllà del sensible hi ha d'haver un àmbit de realitat no sensible que contingui l'autèntic objecte: les IDEES.

La realitat es divideix en dos àmbits:

• Món sensible: Participa del món intel·ligible.
• Món intel·ligible: És causa del món sensible.

La naturalesa de les Idees

Les Idees ens permeten distingir si el que tenim davant és real o no. Han de ser:

• Immutables.
• Idèntiques a elles mateixes.
• Universals.
• Invisibles i intangibles.
• Separades o transcendents.

Món intel·ligible vs. Món sensible

• Món intel·ligible (Món de les Idees):

Tales de Milet: El Primer Arkhé i les Seves Aportacions

Considerat l’últim dels set savis de Grècia, Tales és el primer pensador del qual es té constància en cercar un principi de la naturalesa diferent de la divinitat que atestaven els mites, el que es coneix com a arkhé.

A través de l’observació i l’experimentació, descobreix que allò que explica tots els fenòmens de la naturalesa és l’aigua i els seus cicles, que podem resumir en la celebèrrima sentència del fundador de l’escola de Milet.

Altres Aportacions Reconegudes a Tales de Milet:

• Avenços en geometria pràctica a Egipte (on descobreix el germen del mètode deductiu).
• Predicció encertada d’un eclipsi (585 a.C.).
• Mestre d’Anaximandre, que al seu torn serà mestre

Teories del Coneixement

Irracionalisme (Pascal i Bergson)

Creu que no podem conèixer la realitat i que l'ésser humà no està fet per la raó.

Relativisme (Pitàgores i Sofistes)

Creuen que hi ha tantes varietats de veritat com comunitats, societats o individus que han reflexionat sobre aquesta.

Escepticisme (Pirró d'Elis)

Sosté que és impossible obtenir un coneixement cert sobre qualsevol cosa, ja que coneixem la realitat només a través dels sentits.

Dualisme Platònic (Plató)

Plató creu que hi ha dos móns: l'intel·ligible (el de l'ànima) i el sensible (el del cos). Per a Plató, conèixer és definir o conèixer el concepte de la cosa.

Innatisme Cartesià (René Descartes)

Creu que coneixem gràcies a la raó, no als sentits, ja que aquests...